Aquí s'ha trencat algo

"Aquí s'ha trencat algo", és la meva excusa preferida quan una via és molt més dura del que esperava. Hi ha com una escala de nivells excusils, el primer nivell és el mític "aquí collen el grau". Quan aquest falla ja ens cal alguna cosa més auto-complaent com pot ser el molt utilitzat: "aquesta via deu tenir algo i no ho trobo". Però la reina de les excuses és sens dubte: "aquí s'ha trencat / petat algo", infal·lible... tornes a casa ben cofoi, ja no és culpa meva, sinó de la roca!

Acabant la travessa dels Flautats
amb la Mòmia al fons

Aquests dies per Collsuspina he fet algunes vies de les que he quedat prou satisfet. M'he cruspit l'entrepà i Les de vuitè tiren més, són dues vies molt similars. Molt prefabricades però amb moviments macos. Aquí no val cap excusa, en aquesta roca tan dura no es pot trencar res, o agafes el picat o vas a baix. També vaig poder fer l'Esperó Ratolí, una via molt tècnica, però on cal una primera ascensió per traure plantes d'algun cantell clau... La roca no es trenca, però les plantes amaguen els forats...

Primer llarg de la GEEB

No ens enganyem, on més gaudeixo de la meva excusa predilecta és a Montserrat, en especial a St. Benet. Sempre hi ha alguna via on em ve de perles! I és que buscant, buscant, sempre trobo aquell tram de roca més brut o meś groguenc on està clar que abans hi havia el cantell clau, ja, ja, ja...

Jortx al primer llarg de la GEEB

Em va passar ara farà un any a la Gabatx (o com es digui actualment) al Totxo del Knijo. El procés sempre és el mateix. No surt un pas, no quadra amb el grau, no trobo la posició... per tant, s'ha trencat algo. Equació tan evident com el cogito ergo sum... El problema ve quan li comentes a algú altre i et diu el desagradable:"no, això sempre s'ha fet així". I tornes a la terra en caiguda lliure...

Quart llarg de la GEEB

Ahir vaig tornar a viure aquesta sensació a la via Amor de Tocho al Totxo Sta. Anna, de St. Benet. No hi havia forma d'encarar el llançament inicial de la via. Òbviament, a la dreta van aparèixer aquells centímetres quadrats on hi deuria haver la presa clau i ara hi ha sorra... però no!, aquest cop em nego a preguntar-li a algú com es fa aquell pas.... deixeu-me ser feliç algunes hores més!

Amor de Tocho, amor de excusas

Per sort avui a Can Boquet provant i reprovant El Gesto, he trobat la solució a aquesta excusa: una de millor! I és que aquest bloc no em sortirà mai perquè ÉS MORFOLÒGIC! Aquest nou descobriment el penso aplicar a partir d'avui per a totes les vies que no em surtin.

Ozzy a Can Boquet

Ah!, per cert, ahir vam fer la GEEB de la Cadireta del Diable, una via molt bona, molt ben restaurada i on no calen excuses per encadenar.

Apa, a tibar-li!