Llàgrimes que omplen els ulls dels somiadors...

- I tu, què col·lecciones?
- Clauers, i tu?
- Segells
- Doncs jo col·lecciono vies rares....

"Ara és hora segadors..." - The Blair Witch Project tribute
(la quota anual de nacionalisme al blog)

- Ah!, rotllo maquetes de l'Ibertren descatalogades?
- No, no, vies d'escalada! M'imprimeixo o dibuixo un paper que representa una via d'escalada (aka ressenya). No sé què passa que normalment és de l'altra punta del país. La vaig a escalar i després agafo aquest paper i el guardo en una carpeta amb altres "vies d'escalada".
- Aaaahhhh!..... Adéu!

Primer llarg de la Banda del Tako

Tot i no poder anar a la Plaça Reial els diumenges a canviar vies d'escalada amb altres col·leccionistes, resulta que la col·lecció de vies rares reuneix un conjunt de característiques que la fan molt pràctica.

Una de les més interessants és que no ocupa gaire lloc a casa, cosa que la meva dona agraeix considerablement, perquè així té més lloc per a la seva col·lecció de sabates. I una altra de les característiques que a mi més m'agraden és que un mateix decideix quines vies poden formar part de la col·lecció i quines no.

Tercer llarg de la Banda del Tako

De la via que vam fer ahir, La Banda del Tako a Roca Narieda, en tinc els meus dubtes sobre la seva pertinença a la "cole". I és que a tot arreu la deixen tan bé que jo crec que ens vam passar d'expectatives.

És una bona via semi-equipada, amb bona roca, certa discontinuïtat i ombra, fet molt important en aquestes dates. Però no li vam saber trobar el que...

Jortx al tercer llarg de la Banda del Tako

I és que ens hem tornat massa exigents amb les línies que van a la "cole". Cadascú aplicarà els criteris que li vinguin de gust, que a més són variables al llarg de la vida. En el meu cas, li falta "aire" sota els peus, i li sobra soroll de motors...

Jortx al sisè llarg de la Banda del Tako

El meś curiós de tot plegat és que fa uns dies, amb el Josep i la Laura, vam anar a la Paret del Gneis del Gra de Fajol. Lloc que a priori no crida gaire l'atenció, però que amb el temps vas descobrint que hi ha un gran nombre de "col·leccionistes" que hi han estat. I aquesta sí, aquesta sí que va directa a la "cole".

Jortx al sisè llarg de la Banda del Tako

Escalada totalment equipada, no més de 6a, monòtona en quant a moviments, pujada poc agradable, descens en ràpel (evitable per canal), i amb tot això, resulta que m'agrada... i força!

És molt estrany això dels criteris de selecció, gairebé tan estranys com els que fan servir a les empreses (a les públiques encara més estranys).

Acabant el sisè llarg de la Banda del Tako

I un servidor, traient de dins la vena enginyeril (també curiós que el títol que ho denota estigui guardat de similar forma que la "cole" de vies d'escalada), ha pensat: "I perquè no dedico el nou curs a fer sols vies per a la meva apreciada cole?"

Però el problema és que no pots saber si una via és digna de formar-hi part sense haver-la fet prèviament, això ho complica tot.

Retrobant racons...

Per aquesta raó m'hauré de refiar de "Las 100 mejores...", de "Las 100 clásicas...", del "Terreno de Aventura", de la blogsphera, etc. Així és que tingueu compassió d'un pobre col·leccionista i no digueu mentides!! (que per això ja tenim aprop el 20N).

Retrobant racons...

Apa, que s'acaba l'estiu i per tant no puc més que desitjar-vos bon inici de curs vertical! Que totes les vies que feu entrin a la vostra "cole" i us ho passeu molt bé fent-les...

Almenys així ho faré jo, a tibar-li!

Vall d'en Bas a la Paret del Gneis