Abraxame mucho...

Aquest cap de setmana llarg ens ha donat per acostar-nos al "lejano este", és a dir a Teruel. Que d'existir existeix, però no està aprop. Sortim divendres a la tarda, en ple temporal de llevant, rodejats de pluja, boira i vent, però en 4'5h ens plantem al nostre destí, el bonic poble de Pitarque.

Órgano de Montoro

La idea és estar fent turisme per la zona, però diumenge s'acosten en Josep i la Laura, i com ja teníem decidit de fa uns quants dies, l'Abraxas serà la nostra via objectiu. Com que la via ja es descriu a molts altres blogs, no cal tornar a explicar-la.

Això sí, comentar que després de cinc llargs de tràmit amb algun pas maco, arribem al diedre estrella que corona la via. Són 60 metres desequipats amb dificultats homogènies, però amb algun punt més picant, cap al final de tot.

El Guadalope es deixa creuar...

El diedre es pot fer en un llarg mooolt llarg, en dos llargs al gust o bé dividint-lo en quatre parts, ja que hi han reunions intermitges. Un servidor va optar per fer una reunió sobre la primera agulla enganxada, amb un spit i un pitó. Els friends entren sols i amb el C1, C2 i C3 doblats no passes por en cap moment.

Josep al segon llarg de l'Abraxas

Gràcies a la paciència del Josep, i com bé podeu veure, tenim moltes fotografies. Així podré recordar que he deixat dos projectes per la zona, l'espectacular línia de la Luz de invierno i una via amb parabolts que va jugant amb les plaques que l'Abraxas esquiva per les fissures. Aquesta última resta equipada amb bolts M8 i pitons i no he estat capaç de trobar informació, però es veu brutal i dura!

Tercer llarg de l'Abraxas

És curiós com a vegades algun llibre, fotografia o vídeo fan renéixer idees que tenies enterrades al cervell des de feia molts anys. Per exemple, quan era més jove em vaig flipar amb la guia del Luichy dels Ports. Hi apareixia Tivissa, al costat del poble del meu pare; hi apareixien unes fotos impressionants d'una tal Secreta Vida a la Roca Dreta de les Valls; i aquella curiositat geològica de l'Órgano de Montoro, etc.

Laura al tercer llarg de l'Abraxas

Poc a poc hem pogut anar matant projectes d'infància, gràcies a la reminiscència, és a dir, a quelcom que et fa recordar allò que fa temps vas tenir en ment.

Fa uns anys, redescobrir un vell Extrem, amb l'elaborada ressenya de l'Extramurs, ens va portar a Tivissa a fer-la.

Cinquè llarg de l'Abraxas

Per fer la magnífica Secreta Vida, vaig haver d'enganyar al Jortx, amb una de les seves primeres vies amb el qualificatiu "d'assegurances espaiades". I en aquest cas el desencadenant va ser trobar una ressenya per internet d'uns nois aragonesos que l'acabaven de fer.

Cinquè llarg de l'Abraxas

Per últim, aquest estiu em van deixar fullejar el cutre llibre de "Las 100 mejores de España", i la primera pàgina on va anar a parar la meva vista va ser l'Abraxas, i així es va iniciar tot el procés fins aconseguir fer-la.

Laura al sisè llarg de l'Abraxas

Així que analitzant tot aquest procés i a mode de resum sols puc dir una cosa: si algú em vol anar passant fotots, revistes o videos de l'Orbayu o similar... ja, ja, ja!

Laura al sisè llarg de l'Abraxas

Apa, aquí us deixo amb les fotos de l'impressionant final d'aquesta gran clàssica!

Setè llarg de l'Abraxas

Setè llarg de l'Abraxas

Josep al setè llarg de l'Abraxas

Laura al setè llarg de l'Abraxas

Josep al setè llarg de l'Abraxas

Última reunió...

Ja he trobat la via de l'Eloi Callado i el Joan Solé (joc d'aliens, tascons i camalots fins al #4):