Motosierras y Mataesquiroles

Aquesta setmana he dedicat dues tardes seguides a Agulles, un lloc que poc a poc vaig redescobrint, i és que l'aproximació és curta, hi ha moltes orientacions possibles i la llargada de les vies és ideal per a la meva cama.

Jortx al tercer llarg de la CADE a la Miranda de la Portella

Ja fa uns dies vàrem veure al blog dels Escalatroncs la ressenya de la Carreras-Nicolau a la Roca de les Vuit. Una via que ni coneixíem, segurament per la seva graduació d'A2 sobre mala roca, però que ens assabentem que s'han afegit uns quants bolts i que es pot passar tota en lliure assequible. Com que ni el Jortx ni el Joan Pera havien fet la CADE, ja tenim l'excusa perfecta!

Jortx al segon llarg de la Carreras-Nicolau a la Roca de les 8

Un primer llarg mig en diedre mig en off-width, però amb roca no tan dolenta com semblava a primer cop d'ull, ens deixa arribar en lliure-arrossegat fins a la primera reunió. Vés a saber quan es va reequipar, però queda clar que els spits porten uns quants anys allí...

JP al primer llarg de la Carreras-Nicolau a la Roca de les 8

El segon llarg és el més bonic de la curta via. Una bona xemeneia que poc a poc va perdent verticalitat. L'equipament és correcte però no abundant, això sí, la roca millora molt respecte el primer llarg. Aquest llarg acaba a la segona reunió de la CADE de l'agulla veïna, la Miranda de la Portella.

JP al tercer llarg de la CADE a la Miranda de la Portella

Per als col·leccionistes, una fàcil grimpada per l'aresta de l'Agulla de les Vuit ens permetrà fer cim. Nosaltres ràpidament prosseguim l'escalada per la magnífica i repetida CADE de la Miranda de la Portella. Poca cosa a dir d'aquesta via que no s'hagi explicat per la xarxa. Simplement afegir que la sortida de la tercera reunió és un pas explosiu de 6b i que el canvi de cara del tercer llarg és d'aquells llocs pel que tot escalador montserratí hauria de passar...

El segon llarg de la Carreras-Nicolau a la Roca de les 8

A mi personalment em va agradar la via, a més amb l'equipament actual et permet fer el cim sense haver de traure l'estrep, gaudint d'una bona xemeneia i del millor llarg de la CADE. Això sí, cal no tenir gaires manies amb la roca del primer llarg...

Mític tercer llarg de la CADE a la Miranda de la Portella

La tarda següent quedem amb en Ferran, i buscant l'ombra decidim dedicar-li les hores al Juanillo. Anirem a la Vespa i les vies escollides seran la Recuerdos de Mundiellos i la Juanito Piquete y los Mataesquiroles.

Primer llarg de la Recuerdos de Mundiellos

Les dues vies són molt similars: placa tècnica d'agulles més o menys vertical amb roca bona però no excel·lent. L'equipament és just però no exposat, spits en estat acceptable. La Recuerdos del Mundiello té un primer llarg d'anar-s'ho mirant amb calma i guarda els passos més complicats a les dues últimes xapes. El segon llarg sols sortir de la reunió té un pas de gesto molt complicat, per tal d'enfilar-se sobre un gran còdol. L'arribada a la reunió desploma i cal veure un cantell crucial... aquí ho deixo. Un servidor no va poder encadenar aquest llarg... dur!

El Ferran, mig remugant va arribar a la reunió amb un treballat encadenament a vista.

Segon llarg de la Recuerdos de Mundiellos

La Juanito Piquete és una altra cosa. El primer llarg és d'anar fent, fins arribar sota la reunió on un flanqueig t'obliga a fer funambulisme sobre petits còdols de peus i insignificants preses de mans. Jo vaig tenir algun problema d'envergadura respecte al Ferran, així que m'imagino que algú més baixet sortirà exultant d'aquest tram. A l'inici cal esquivar un arbre i unes quantes heures que arriben a amagar algun spit.

El segon llarg té un inici desplomat de grans còdols i rampa fins al cim, res a veure amb el primer, però agradablement maco.

Ferran al primer llarg de la Juanito Piquete y los Mataesquiroles

Ja fa uns anys vaig tenir el plaer de conèixer al Juanito Piquete a Santa Coloma, quan s'hi va establir amb la seva botiga de música (LP's, maquetes i altre merchandising). Com que ens va agafar en plena època punk, aquell antre era un club social. Bons records d'alguna tarda escoltant música al costat del Ramon de Vicio, amb aquella estremidora semblança al llavors ministre d'injustícia J.A. Belloch.

Als concerts de festa major era un clàssic l'actuació del Juanito Piquete y Los Motosierras, amenitzats amb els Antígeno Australia i els peculiars Depravación (algun dels seus components fins i tot s'havia atrevit a venir a escalar, causant sensació al sector escollit amb les seves pintes).

Segon llarg de la Juanito Piquete y los Mataesquiroles

La veritat és que al Juanito Piquete li agradava un estil musical lluny del soroll que s'imposava en el moment i quan ens va "deleitar" amb el seu nou grup DBS (Datura Bruising Show) gairebé li retirem la paraula... 

Després ja li vam perdre la pista, però buscant al YouTube, veiem que el seu criteri musical s'ha anat imposant, i és que el que fa uns anys sonava molt malament ara fins i tot es bo... en Piquete era un pionero!