Retro-Bella

Ahir tenia un deute pendent que saldar amb el Joan Pera. Com que el vaig arrossegar a fer vies "rostoll" li vaig prometre que l'acompanyaria a fer la mítica Aresta Arcarons.

Mig massís des de la mítica bauma del Montgrós

El matí ja es va llevar molt ventós i tots dos havíem tingut experiències similars amb el vent a la citada via, així que arribant a Coll Muset decidim canviar d'objectiu per una paret més arrecerada, com pot ser la del Montgrós. El deute segueix pendent per a un altre dia...

Joan i Francesc a l'aresta inicial de la Nostromo

A mi sols em mancava la Retrobolting per tatxar les vies en lliure del pany central de la paret, un cop fetes la Griviola, l'Estrella Polar i la Ying-Yang, així que la decisió va ser fàcil. A més no portàvem material extra i aquesta és la més equipada.

JP al segon llarg de la Retrobolting

De la via poca cosa a dir, spits en tiralínies i roca de películ·la. El primer llarg valdria la pena estudiar-lo una mica per fer-lo en lliure perquè es veu força factible... en el nostre cas uns quants A0 solventen la papeleta. La resta de la via a gaudir.

Joan iniciant realment la Nostromo

Com que fer el desplom final ens fa molta mandra, sortim pels últims dos llargs de la Griviola Bella. De la Retrobolting havia sentit tot tipus de comentaris, des de que era una via prefabricada fins a que era una obra d'art del lliure. La veritat és que a mi m'ha agradat força, possiblement de totes les citades és la que té els passos més macos.

JP al final del quart llarg de la Retrobolting

De la Griviola destacaria el misticisme de la via, el poc equipament (jo la vaig fer amb burils, suposo que deu estar igual però amb bolts) i els llargs centrals acanalats, que els recordo molt macos. De l'Estrella Polar, l'aventura del llarg central, amb roca espectacular i assegurances allunyades, recomanaria sortir de la segona reunió cap a la Retrobolting, ja que després d'un llarg de tràmit comença el rostoll.

Joan als difícils passos de la Nostromo

De la Ying-Yang, recordo la duresa del primer llarg i el que costen de veure els burils del segon. Possiblement sigui la més dura de les quatre.

JP als llargs finals de la Griviola Bella

Dijous passat ens vam acostar amb el Jortx i el José a Font Soleia. Fa uns dies algú em va dedicar una línia a la Carena de les Ànimes (molt agraït) i s'havia d'anar a fer tant sí com no. La línia es diu Mitomaniac i es troba situada a la dreta de la Play it again, Sam.

Jortx a la Districte 69 a Font Soleia

Es tracta d'un desplom on els cantells cada vegada són més petits, fins a un pas aleatori que ens permet abastar una bona fissura. Molt ben trobada la via... I aprofitant que estàvem per allí aprop, no podíem deixar escapar l'oportunitat de fer un altre clàssic, com la Districte 69.