Ke Buen Dios

Ja fa uns 10 anys que va caure a les meves mans la guia d'Osona Vertical. No és una guia exhaustiva i de fet, com a opinió personal, és poc pràctica. Però sí que és innegable que veient algunes fotografies i llegint les descripcions, aconsegueix transmetre les ganes d'anar a escalar en aquests cingles, on el "tot poderós" va decidir que no serien creats amb aquesta finalitat...

El Castell Ample des del Castell Bernat

Amb el temps s'han anat arreglant vies velles i obrint-ne de noves, així que la guia ja està una mica "desfasada". En ella hi podem trobar descripcions que ja no s'ajusten a la realitat. Un bon exemple d'això és la descripció de la Directa Montserrat al Castell Bernat: "Uns anys després de la seva obertura va patir un esllavissament i es va deixar d'utilitzar... Darrerament s'ha fet alguna repetició, que confirma els pitjors presagis... Equipament molt precari ja que es tracta d'una via abandonada..."

Jortx al primer llarg de la Directa Montserrat

Però una visita al blog d'un dels seus aperturistes, el mestre Miquel Vilaplana,  informava que al 2010 havia estat restaurada de forma impecable. I a sobre s'havia realitzat en lliure (ressenya al mateix blog). El segon llarg estava cotat de 6c, però com devia ser un 6c sobre fang?

Amb la motivació de descobrir els paisatges verticals de les Guilleries, i en especial de poder gaudir d'aquesta peculiar roca, fa uns dies ens hi vam acostar amb en Jortx.

Entrant a la reunió de la Directa Montserrat

Després de realitzar una petita excursió gratuïta per la base i les canals del Castell Ample, vam aconseguir arribar a la base del Castell Bernat, el nostre objectiu. Allí ja vam poder comprovar que res de cara nord com promet la ressenya: fins a les 12:30h no vam tenir ombra a la paret, espera que vam passar discutint que impressionant seria tot el conjunt si la roca no es caigués sols de mirar-la...

Indeseables al cim del Castell Bernat

Quan comencem la via ja ens adonem de dues grans veritats: que dolenta és la pedra (o fang segons t'ho miris) i quina sort que estigui esplèndidament equipada. El primer llarg l'aconseguim passar en lliure, i és que té la seva gràcia això de tibar de les llastres de fang.

Al segon llarg em falla la vista i erro el camí, una llàstima perquè va estar molt aprop de sortir en lliure. El pas clau consisteix en tibar de petites llastres de fang i ràpidament anar a la dreta a caçar una petita torre, d'allí llançament a la savina agraïda per seguir en un lliure més assequible. A meitat de llarg trobem una llastra curiosa. Està ben equipada amb algun pitó i no cal portar el friend que marca la ressenya.

Últim llarg del Salt de la Minyona

Un cop dalt, creuem la jungla per arribar fins al cim  a fer-nos les fotos testimonials d'haver estat aquí i amb un ràpel llarg arribem de nou a peu de via. Com que ja s'ha fet una mica tard, l'ombra ha arribat a altres cingleres i això ens fa decidir per aprofitar el viatge i acostar-nos a la Directa al Salt de la Minyona.

Aquesta segona via ja és més "comercial" ja que en circula molta informació per la xarxa. Nosaltres decidim arribar al mirador amb el cotxe i des d'allí rapelar per la canal de l'esquerra del cingle, l'antiga via de pujada (bona descripció de com arribar-hi aquí).

Última reunió del Salt de la Minyona

A la canal trobem que les anelles de ràpel ja no hi són, suposo que s'han eliminat donat que la via original no tenia expansions. Això no és cap problema gràcies a la bona alzina que hi ha al mateix emplaçament.

La via ens agrada força. Surt tota en lliure (totalment d'acord amb la ressenya del Ferran) i la roca ens sembla molt bona, tenint en compte d'on venim... Així que pot ser una bona combinació estival, primer la Directa Montserrat al Castell Bernat i després la Directa al Salt de la Minyona.

Miquelets a la Piula

Informació pràctica: Per arribar al peu de via de la Directa Monterrat, passat el túnel de la Mina (direcció Vilanova de Sau), passarem dues masies que ens quedaran a la nostra dreta. Un cop passada la segona, just davant d'un petit pont a la carretera, podrem aparcar a la dreta, en una ampla entrada de pista. Des d'aquest punt seguim a peu baixant per la carretera uns 150 metres i en un revolt a l'esquerra, podrem veure una pista que s'enfila cap al bosc (esquerra).

Seguim aquesta pista i ràpidament trobarem una cruïlla on agafarem la pista que puja a la nostra esquerra. En uns 5' aquesta pista queda tallada a peu del Castell Bernat. A la nostra dreta apareix un corriol que puja pel vessant oest de l'agulla. Quan arribem al coll, entrem al bosc a la dreta en direcció a la paret. Un cop a la cinglera, si anem a la dreta, uns 25 metres, trobarem l'inici de la via UEV. Nosaltres anem cap a l'esquerra per rodejar l'agulla. El camí és estret i penjat, però en uns 50 metres ja trobarem la R0 amb un bolt.

Graceland a la Piula

Durant aquests dies hem aprofitat per fer una estada a Benasque amb la Selene. Hem pogut escalar algunes vies mítiques i visitar impressionants sectors, com la recomanable Foradada del Toscar (no us perdeu les vies fakir de l'esquerra del forat).

També hem fet alguna sortideta a diversos sectors de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. I ahir per celebrar l'onomàstica del patró de les barbacoes, aconsegueixo encadenar una via clàssica, la Sorolla a la Punta del Mig. Però d'això ja en tindreu més informació al següent post...

JP al pèndol de la Grimèjia