diumenge, 23 de març del 2014

El viatge de Chihiro o el Castell ambulant...

"El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Vallès Oriental.", amb aquesta definició s'inicia l'entrada de la Viquipèdia referent al castell de Castellcir o Castell de la Popa.

Castell de la Popa
Ja fa un temps, amb la Selene, vam aprofitar la visita al Roure de Can Giol per aproximar-nos a veure aquest espectacular castell, documentat des del 1014, i que amb la seva base rocosa en forma de popa havia servit de defensa per a tota la vall de la riera de Castellcir - Tenes.

Centellenca al Castell de la Popa
La qüestió és que en aquesta primera visita vaig veure que del peu de la popa hi naixien dues vies d'escalada. Una d'elles recorria tot el desplom de la base del castell, així que vaig pensar que caldria tornar un dia per tastar aquesta curiosa línia.  

Centellenca al Castell de la Popa
Un any he necessitat per enganyar algú i acostar-mi. Però gràcies a vendre la idea en format "excursió familiar", en Podarcis i en Corpix, avui s'han brindat a acompanyar-me i a assegurar-me. Així que per fi he pogut realitzar la via Centellenca al Castell de la Popa.

Centellenca al Castell de la Popa
La via no té res d'especial, però l'espectacularitat del lloc ja val una visita. Està completament equipada amb burins i un pitó a la part inferior, i parabolts a la part superior. Per tant no cal portar res de material, com a molt un cordinet per a substituir el del pitó que ja està una mica castigat.

Centellenca al Castell de la Popa
La via comença al costat dret de la popa, en un visible burí al costat del nom de la línia. Després d'un pas explosiu i de xapar el pitó (reforçable amb l'alien verd) ens trobarem amb un pas on volen els peus i es fa difícil entrar a la lleixa. Cal vigilar la possible caiguda sobre el pitó...

Centellenca al Castell de la Popa
Realitzarem uns passos desplomats però sobre bona fissura de mans i un cop al primer parabolt ja haurem de fer ús dels estreps (assegurances molt pròximes) fins a sortir del desplom. Cal vigilar els metres de matoll i roca trencadissa que ens porten fins dintre mateix del castell.

Tot i haver-hi una reunió de burins i spits en una de les roques que formen part de la construcció, jo l'he fet en un bon arbre, amb més bona pinta que l'enrunada paret.

Via curiosa per a ments curioses...

2 comentaris:

  1. Curiosa escalada Josep! que? els vas convidar a un bon dnar als companys almenys no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara em van convidar a dinar ells, Jaume! Això sí que són amics ;)

      Elimina