Ja fa gairebé tres anys que vaig enganyar al pobre DJ Rename per anar als Castellets, a fer la via Pilar Valldeneu, explicat aquí.
Avui hi hem tornat amb el Jortx, perquè ell pogués fer aquesta via i de pas acabéssim amb el doblet de vies famoses del sector. En Jortx ha fet tota la via Pilar Valldeneu de primer i un servidor de segon, per poder escalfar una miqueta...
Després d'aquesta primera línia, una obra magna que seria un viote sense els parabolts, tornem a la reunió inicial, per començar la següent línia, la via Despertaferro. Aquesta em toca tota a mi de primer...
La veritat és que amb el post de la Raquel, sobre aquesta línia, ens havíem fet una palla mental amb el tram inicial desequipat. O l'entrenament non-expansion funciona o el tram és més fàcil del que sembla a simple vista.
Això sí, la fissura següent desploma força, sort dels parabolts per als dèbils com jo. Al penúltim bolt he de decidir-me entre tornar a l'exterior l'empanada gallega que m'havia cruspit dues hores abans o aturar-me. I com que estem en crisi, em quedo amb l'empanada...
Uns segons de descans, dos passets i ja sóc a la reunió. El Jortx puja molt bé i li surt tot el llarg sense cap descans, llàstima de l'A0 involuntari que ha fet a mig llarg, ja, ja, ja... perquè donar-li un cop de colze al parabolt és fer un A0, no?
Últim llarg en roca típica del sector però força ben assegurat i acabo fent reunió a l'arbre del cim.
Bones vies en un entorn molt maco. Molt recomanables!
Avui hi hem tornat amb el Jortx, perquè ell pogués fer aquesta via i de pas acabéssim amb el doblet de vies famoses del sector. En Jortx ha fet tota la via Pilar Valldeneu de primer i un servidor de segon, per poder escalfar una miqueta...
Després d'aquesta primera línia, una obra magna que seria un viote sense els parabolts, tornem a la reunió inicial, per començar la següent línia, la via Despertaferro. Aquesta em toca tota a mi de primer...
La veritat és que amb el post de la Raquel, sobre aquesta línia, ens havíem fet una palla mental amb el tram inicial desequipat. O l'entrenament non-expansion funciona o el tram és més fàcil del que sembla a simple vista.
Això sí, la fissura següent desploma força, sort dels parabolts per als dèbils com jo. Al penúltim bolt he de decidir-me entre tornar a l'exterior l'empanada gallega que m'havia cruspit dues hores abans o aturar-me. I com que estem en crisi, em quedo amb l'empanada...
Uns segons de descans, dos passets i ja sóc a la reunió. El Jortx puja molt bé i li surt tot el llarg sense cap descans, llàstima de l'A0 involuntari que ha fet a mig llarg, ja, ja, ja... perquè donar-li un cop de colze al parabolt és fer un A0, no?
Últim llarg en roca típica del sector però força ben assegurat i acabo fent reunió a l'arbre del cim.
Bones vies en un entorn molt maco. Molt recomanables!





