Mataparents Esgarriacries

Divendres em planto a Calders Sud, també conegut com el mirador. L'objectiu és provar una de les vies que ha equipat en Jortx, segons ell una de les bones.

Mohawk a Esgarriacries

Escalfem a Gàmbit de dama i l'Aprenent, que ja deixen entreveure de que va aquest "nou" sector. Vies curtes, de 3 ó 4 xapes força contundents i normalment amb entrada explosiva. Sols la part baixa de la paret és una mica crosta, amb molt bona roca un cop superats els primers metres.

Ràpidament hem anat a provar l'obra jortxiana, l'Esgarriacries, que ha caigut al segon intent, i és que a la zona central té uns passos gens evidents de regletes. Bona via!

Per acabar de matar el dia, abans que ell ens matés a nosaltres (calor extrem), hem decidit muntar la Mataparents. Tota la gràcia de la via en els primers 3 metres. Entrada força arrodonida i bloqueig llarg després del desplom. Surt al segon intent.

L'amfitrió decideix provar una via nova, però no ens acaba de convèncer la línia, i és que fer "primeres" a aquestes escoles del Bages té els seus riscos... I finalment, per anar-me'n content a casa, faig l'Alquimista, una brutal línia per una llastra fissurada, molt maca...

Bones vibracions en aquest sector, però millor ho deixem per a l'hivern vinent!
__________________________________________________________

Avui diumenge hem decidit anar a matar feina pendent als Esqueis del Bagís. En principi sols hi havíem de ser la Selene i un servidor, però ahir s'hi va afegir el Parias i aquest matí en Jortx, en Tati i l'Ignasi.

Mohawk a Bavaresa

Els manresans-avinyonencs-solsonins decideixen anar a catar l'espectacular Paret del Pi, mentre en Parias i jo ens quedem a la via més assequible del Roc Ros. Escalfem a la Bavaresa, amb uns passos molt macos a la part superior.

El Parias a Bavaresa

Acte seguit jo em dedico a fer-li un top rope al repte del dia, la contundent Powderfinger, a la Paret Vermella. Surt en lliure, i és que algú l'ha estat provant aquests dies i estaven totes les preses claus ben marcades.

Mohawk a Powderfinger

El Parias fa l'esperó de l'esquerra de la Bavaresa i anem a veure a la resta del grup i a reclutar al pobre Jortx perquè m'asseguri. I ja està!, un altre objectiu del curs al sarró...

Molt bona via la Powderfinger, un diedre d'entrada molt fina, als 5 metres una sortida amb poques preses, moltes adherències i una fissura molt maca per finalitzar aquests 15-20 metres. Hem fet bones fotos...

Tati a Powderfinger

En Jortx també li fa un top rope i l'Ignasi i el Tati directament per baix. Al segon pegue l'encadena en Tati-Huber i l'Ignasi cau en un passet després de fer el més difícil.

Ignasi a Powderfinger

Com que ja estem cansats, en Parias i jo ens dediquem a alguna cosa més assequible i fem la bonica i ben equipada Gollum, dalt de tot de la canal.

Noia alemana a Perfect Crack

Una bona jornada fanàtica amb bona companyia!

Pum, pum! Pum, pum!

Ahir al matí vam fer una visita als Esqueis del Bagís. En principi havíem de ser molta gent, però les pluges d'aquests dies havien deixat part de les vies impracticables i bona part del grup va decidir canviar de planning.

Zombi a El gegant del Pi

Els incondicionals que ens vam quedar (Jortx, Zombi i un servidor), donat que ja portàvem una hora caminant per incompetència del guia, vam poder gaudir d'unes quantes vies. A mesura que avançava el dia s'anaven secant més línies.

Zombi a Obabakoak

El primer destí va ser la Paret del Pi, que ens va deixar impressionats per la seva magnitud i per la finura necessària a l'hora d'escalar-la. No vam poder realitzar algunes de les vies que ens havia recomanat en Piter, ja que encara regalimaven.

La impressionant Paret del Pi

Per escalfar i posar-nos a lloc vam fer una de les més assegurades, El gegant del pi, amb passos força fins, especialment a la placa de dalt, una mica humida encara. I ràpidament ens vam fixar en la seva veïna, Obabakoak, una altra línia magnífica, que amb 6 ó 7 metres menys, podria passar per maresmenya.

Mohawk a Obabakoak

Una bona via que al final del dia gairebé s'emporta en Zombi, però la pell dels dits el va trair després de 6 ó 7 pegues a la mateixa línia.

Per la meva part, volia provar un projectillu que tenia per la zona, la via Powderfinger. Quan la vaig veure per primer cop a l'agost m'hi vaig enamorar, i ahir era qüestió de saber de que anava el tema.

Zombi a Powderfinger

La veritat és que no hi anava amb idea d'encadenar-la, que ja coneixia com les gasten amb els graus i les assegurances per la zona. Però després de muntar-la i provar-la en top rope vaig quedar sorprès: sols hi ha una assegurança difícil de xapar (4t bolt) i el grau està força ben posat, per ser fissura.

Mohawk a Powderfinger

Uns metres inicials de grades dona pas a una fissura d'uns 6 metres, amb pocs peus i regletes molt petites a la part final. Al 6è bolt cal allunyar-se un pèl a la dreta de la línia de parabolts per entrar a una zona fissurada molt maca i fàcil.

Part final de Powderfinger

Em va agradar molt la via! Va sortir amb una sola caiguda, per tant ara a posar-se fort per tornar-hi i encadenar-la!

Si us agrada el granit no deixeu de banda aquesta escola, està una mica aïllada, però les vies són molt bones i per als barcelonautes no està tan lluny com Cavallers. A tibar-li!

Rock & Ros

El passat dissabte ens vam reunir els quatre janets de l'apocalipsi (Jortx, Ozzy, K i jo mateix) per tal de descobrir el bon granit de les terres gironines. El destí escollit va ser El Bagís (ó Esqueis del Begís o com es digui...).

Mohawk a Sharon The Butcher, 6c+
Afoto: Jortx

L'escola ens va agradar molt, l'equipament molt correcte i les vies complicades (com ens agrada als maresmenyos!). Hi podem trobar vies que oscil·len entre els 15 i els 35 metres, si ens acotem al terreny esportiu; amb parabolts i desequipades. El sector que vam escollir és el que més ombra tenia a peu de via, el Rock Ros. Tot i que vam fer una petita incursió a la imponent Paret Vermella.

Jortx ens regala aquest dinàmic a Sharon The Butcher, 6c+

Afoto: K (Olé!)

Com que sé que algú està fent un petit recull de vies de la zona, passo a comentar-vos les vies que vaig fer jo. Respecte els graus, m'he basat en la línia més dura que vaig provar, que és la Sharon el carnisser, cotada com a 6c+. Per tant, si aquesta creieu que té el grau equivocat, doncs li heu d'aplicar la mateixa correcció a totes les de la llista :P

Bavaresa (5b): Molt bona via per escalfar. Té uns passos de bavaresa molt macos a la part de dalt i gairebé tota la via és de bons cantells, res a veure amb la via núm.5 de les ressenyes, que van fer la resta del grup i van flipar una mica.

Jortx a Mar de Verdet, 6b
Afoto: Mohawk

Sharon the butcher (6c+): Comparteix l'entrada amb la via anterior i després es desvia cap a la dreta. Aquí comencen uns passos de petites regletes fins a un llançament obligat (o així ens ho va semblar a tots). Després de fer el llançament encara queda un pas curiós per deixar les dificultats enrera. Tot i que el llançament m'arribava a sortir, no vaig tenir ganes de perdre tota la pell dels dits tan aviat i la deixo estar amb dos pegues. Bona via, si senyor!

Per cert, assegurador atent al fer el llançament o possibilitat de caure sobre esbarzers, més emoció encara!

Ozzy a la via 5, 5c
Afoto: K

Mar de Verdet (6b): Aquesta via era el meu objectiu del dia, ja que havia vist alguna fotografia per la xarxa. Entrada molt contundent i amb dificultats per xapar el segon bolt. Desrpés la calma, i tornem-hi amb un pas delicat per xapar el bolt de després de la lleixa, pas tonto de peus i bonica bavaresa. La resta és fàcil fins a la reunió.

K a Mar de Verdet, 6b
Afoto: Jortx

Desconeguda (6b+/6c): Vam fer aquesta via que no apareix a les ressenyes que corren per internet. És una variant de la Rock Ros, a l'alçada del sostre agafa una fissura en forma d'arc i s'ajunta a la via principal a la reunió. Personalment és una de les que més em va agradar, entrada per anar fent boca, pas d'equilibri per agafar la fissura que creua el sostre, encastament de dits i entrada a la reunió per grans cantells. Un altre 10!

Val a dir que crec que sols em va agradar a mi, je, je, je :P

Jortx a Perfect Crack, 5c
Afoto: K

Per acabar el dia, tempto al Jortx per fer la via més fàcil de la Paret Vermella, gran decisió!

Perfect Crack (5c): Perfecta fissura de dalt a baix. S'ha de fer, tot i l'aleje amb ambientillo que hi ha per entrar a la reunió. Baixant ens mirem la Powderfinger (7b), la placa del mig té fins hi tot fang del poc que es deu repetir, je, je, je... o bé és fa en Ae. Vaja passada de línia!


Petit Tresor (5b): Curta via de tres bolts amb la que rematem la jugada. Bons cantells i passos macos, però es fa curta després de fer les seves veïnes...

Doncs així hem passat una bona jornada en grata companyia, regada amb els èxits més sonats dels Heroes del Silencio, la Gossa Sorda i Def Con Dos... Pròxim objectiu: La Paret del Pi, però a l'hivern, eh!