Com cada divendres últimament, ens trobem en Jortx i un servidor, esquivant els núvols que van creixent a mesura que passen les hores. El punt de trobada aquest cop és el sector Cargolaire de Calders.
Mohawk a Mobbing rural non expansion
Jo hi tenia feina pendent, ja que havia de provar l'última apertura del Jortx, la Mobbing rural. Com que la línia ressegueix una bona fissura, la idea inicial era fer-la sense utilitzar les expansions.
Jortx a Mobbing rural non expansion
En Jortx, que l'ha fet unes quantes vegades, la fa sense utilitzar cap dels parabolts originals. Jo prefereixo xapar l'últim, davant de la incertesa d'anar a vista. Una molt bona línia en una escola que amaga verdaderes joies.
Instint Clàssic
També provem la poc repetida Insitint Clàssic a la part final del sector. Aquesta línia té un tram de diedre força maco a la part central.
Final de la part més dura de Chaina
Com que estem força aprop de la tercera bauma del sector, a l'anar a veure les línies m'enamoro d'una, la Chaina, que surt al segon intent. Entrada explosiva sobre bons cantells, si tens la llargada necessaria, si no pot esdevenir un infern...
Aprofitant els últims raigs de sol al Cargolaire, abans que arribi la tempesta, surt a vista Verdonitis i decidim que demà seguirem amb el pla inicial: provarem sort a Font Ferrera, que l'últim dia vam deixar feina a mitjes.
Primer llarg de la Romàntic Guerrer
Així que aquest matí, aprofitant les primeres hores del dia, i abans de que es formin les tempestes típiques, ens trobem sota la línia Romàntic Guerrer, a la Paret de la Bruixa.
El primer llarg té una arrancada des del terra que dèu n'hi do, una part més arrampada i ràpidament torna a la verticalitat. Una placa de forats petits i regletes ens permet arribar a la reunió. Tota la via està molt ben equipada amb spits, i la roca no és del tot dolenta, però tampoc excel·lent. Val a dir que la de la Paret del Silenci ens va semblar millor...
Final dels passos durs a la Romàntic Guerrer
El segon llarg té el pas dur de la via, una sortida de la reunió del tot explosiva, on cal trobar el forat o la regleta decent i a l'hora mirar de no trencar res. Molt ben equipat per fer en A0, però en el nostre cas surt en lliure, i ben contents, ja que és una apretada força dura. La resta del llarg és mooooolt bona, vas trobant grans forats en el mar de conglomerat que forma aquesta paret.
Entrada a la segona reunió de la Romàntic Guerrer
L'entrada a la reunió és tipus Canalda, que dic jo. D'aquelles travessies de no caure. Finalment, el tercer llarg té un parell de passos macos per sortir de la reunió, sempre sobre bons forats i a la resta placa tumbada, on la roca ja degenera una mica...
Pas dur de la Catàrsis
Després de no trobar el camí per baixar caminant del cim, decidim rapelar la via veïna, la Catàrsis, ja que igualment era el pròxim objectiu. Amb dos ràpels amb una corda de 80 m som al terra.
Abans, però, deixem muntat el primer llarg, ja que vist el pas dur de la Romàntic Guerrer, millor li fem un top rope per mirar d'encadenar-lo. I la veritat és que igual no calia, ja que el llarg està perfectament equipat i no trobem que sigui gaire més difícil que el de la Romàntic. En Jortx el fa al flash, i a mi una patinada en l'intent a vista, després del pas complicat, em fa caure.
Where is Canalda?
Al tercer tro decidim sortir correns d'allí i ja tornarem un altre dia a fer tota la via sencera, que el primer llarg ja el tenim al sac. Com es pot veure a la foto superior, l'hem encertat en la retirada, ja que teníem les cortines d'aigua just a sobre...
Mohawk a Mobbing rural non expansionJo hi tenia feina pendent, ja que havia de provar l'última apertura del Jortx, la Mobbing rural. Com que la línia ressegueix una bona fissura, la idea inicial era fer-la sense utilitzar les expansions.
Jortx a Mobbing rural non expansionEn Jortx, que l'ha fet unes quantes vegades, la fa sense utilitzar cap dels parabolts originals. Jo prefereixo xapar l'últim, davant de la incertesa d'anar a vista. Una molt bona línia en una escola que amaga verdaderes joies.
Instint ClàssicTambé provem la poc repetida Insitint Clàssic a la part final del sector. Aquesta línia té un tram de diedre força maco a la part central.
Final de la part més dura de ChainaCom que estem força aprop de la tercera bauma del sector, a l'anar a veure les línies m'enamoro d'una, la Chaina, que surt al segon intent. Entrada explosiva sobre bons cantells, si tens la llargada necessaria, si no pot esdevenir un infern...
Aprofitant els últims raigs de sol al Cargolaire, abans que arribi la tempesta, surt a vista Verdonitis i decidim que demà seguirem amb el pla inicial: provarem sort a Font Ferrera, que l'últim dia vam deixar feina a mitjes.
Primer llarg de la Romàntic GuerrerAixí que aquest matí, aprofitant les primeres hores del dia, i abans de que es formin les tempestes típiques, ens trobem sota la línia Romàntic Guerrer, a la Paret de la Bruixa.
El primer llarg té una arrancada des del terra que dèu n'hi do, una part més arrampada i ràpidament torna a la verticalitat. Una placa de forats petits i regletes ens permet arribar a la reunió. Tota la via està molt ben equipada amb spits, i la roca no és del tot dolenta, però tampoc excel·lent. Val a dir que la de la Paret del Silenci ens va semblar millor...
Final dels passos durs a la Romàntic GuerrerEl segon llarg té el pas dur de la via, una sortida de la reunió del tot explosiva, on cal trobar el forat o la regleta decent i a l'hora mirar de no trencar res. Molt ben equipat per fer en A0, però en el nostre cas surt en lliure, i ben contents, ja que és una apretada força dura. La resta del llarg és mooooolt bona, vas trobant grans forats en el mar de conglomerat que forma aquesta paret.
Entrada a la segona reunió de la Romàntic GuerrerL'entrada a la reunió és tipus Canalda, que dic jo. D'aquelles travessies de no caure. Finalment, el tercer llarg té un parell de passos macos per sortir de la reunió, sempre sobre bons forats i a la resta placa tumbada, on la roca ja degenera una mica...
Pas dur de la CatàrsisDesprés de no trobar el camí per baixar caminant del cim, decidim rapelar la via veïna, la Catàrsis, ja que igualment era el pròxim objectiu. Amb dos ràpels amb una corda de 80 m som al terra.
Abans, però, deixem muntat el primer llarg, ja que vist el pas dur de la Romàntic Guerrer, millor li fem un top rope per mirar d'encadenar-lo. I la veritat és que igual no calia, ja que el llarg està perfectament equipat i no trobem que sigui gaire més difícil que el de la Romàntic. En Jortx el fa al flash, i a mi una patinada en l'intent a vista, després del pas complicat, em fa caure.
Where is Canalda?Al tercer tro decidim sortir correns d'allí i ja tornarem un altre dia a fer tota la via sencera, que el primer llarg ja el tenim al sac. Com es pot veure a la foto superior, l'hem encertat en la retirada, ja que teníem les cortines d'aigua just a sobre...
Per cert, una coneguda tenda esportiva del Maresme m'ha fet una entrevista, per a qui estigui interessa, aquí.
