Ahir vaig enredar a en K i al Sr. Palou per anar a aquest desconegut sector de la riera de Vallbona. El primer venia a conèixer la zona i el segon ja coneixia el camí (dada molt valuosa per no anar d'excursió quan volem anar a escalar!)
El sector em va agradar força, tot i no ser el tipus d'escalada que se'm dóna bé, però cal progressar. Un conjunt de degotalls en mig d'un gran sostre ens dóna la benvinguda, després de 50 minuts de camí trencacames (lapiaz). A l'altra banda de la vall podem veure les parets del Pic del Martell i el nostre estimat Mediterrani, al fons (foto superior).
Per començar, el Sr. Palou, que està com una moto de motivació, ens monta una bona via de 35 metres amb degotall diabòlic a la part central. Els altres dos escalfem fins la primera reunió. Cal destacar el posterior encadenament, per part d'en Joan, de la interminable via, enhorabona! (fotos superiors)
Acte seguit munto el repte del dia, la Tailàndia, via clàssica del sector, amb un pas molt espectacular de degotalls per sortir del sostre principal. A les fotos superiors podeu veure en K fent-nos una demo de com s'escala un sostre d'aquest tipus.
Després de muntar-la, els seus 30 metres de desplom poden amb els meus poc acostumats braços, així que el segon pegue ha de ser en top rope, tot i així encadeno. Cal destacar la brillant actuació d'en Joan, que no content amb l'anterior via, la Tailàndia la treu a vista, amb un petit ensurt a l'entrada a reunió, està fet un brau! En una de les fotos superiors el podeu veure fent un descans a l'estil ratpenat dins d'una cova.
És evident que no podem fer aquesta via sense fer les fotos obscenes del "moco". Dalt podeu veure les meves dues víctimes (suposo que en K es venjarà penjant la meva al seu blog). Per arrodonir el dia anem a provar les vies més curtes de la dreta, on les poques repeticions d'aquestes fa que trobar els cantells sigui un miracle. Així que ens emportem unes quantes bufetades, i pa'casa.
Com a nota curiosa, val a dir que desmuntar aquestes vies tan desplomades dóna peu a realitzar aquesta espècie de ponting horitzontal, com es mostra a les fotos superiors.
El sector em va agradar força, tot i no ser el tipus d'escalada que se'm dóna bé, però cal progressar. Un conjunt de degotalls en mig d'un gran sostre ens dóna la benvinguda, després de 50 minuts de camí trencacames (lapiaz). A l'altra banda de la vall podem veure les parets del Pic del Martell i el nostre estimat Mediterrani, al fons (foto superior).
Per començar, el Sr. Palou, que està com una moto de motivació, ens monta una bona via de 35 metres amb degotall diabòlic a la part central. Els altres dos escalfem fins la primera reunió. Cal destacar el posterior encadenament, per part d'en Joan, de la interminable via, enhorabona! (fotos superiors)
Acte seguit munto el repte del dia, la Tailàndia, via clàssica del sector, amb un pas molt espectacular de degotalls per sortir del sostre principal. A les fotos superiors podeu veure en K fent-nos una demo de com s'escala un sostre d'aquest tipus.
Després de muntar-la, els seus 30 metres de desplom poden amb els meus poc acostumats braços, així que el segon pegue ha de ser en top rope, tot i així encadeno. Cal destacar la brillant actuació d'en Joan, que no content amb l'anterior via, la Tailàndia la treu a vista, amb un petit ensurt a l'entrada a reunió, està fet un brau! En una de les fotos superiors el podeu veure fent un descans a l'estil ratpenat dins d'una cova.
És evident que no podem fer aquesta via sense fer les fotos obscenes del "moco". Dalt podeu veure les meves dues víctimes (suposo que en K es venjarà penjant la meva al seu blog). Per arrodonir el dia anem a provar les vies més curtes de la dreta, on les poques repeticions d'aquestes fa que trobar els cantells sigui un miracle. Així que ens emportem unes quantes bufetades, i pa'casa.
Com a nota curiosa, val a dir que desmuntar aquestes vies tan desplomades dóna peu a realitzar aquesta espècie de ponting horitzontal, com es mostra a les fotos superiors.
