La Roca Dreta de les Valls,esperó per on discorre la Secreta Vida
A vegades (força vegades) les expectatives personals ens traeixen. Són massa elevades i la realitat és una altra. Pel que fa a l'escalada, molts cops em veig superat a dues bandes: físicament i psicològicament.
Primer llarg de la Secreta Vida, 7a
Aquest cap de setmana he viscut les dues situacions. La primera d'elles va ser dissabte, on la via escollida tenia un llarg d'un grau pròxim (massa pròxim) al meu grau a vista. S'ha de dir, al meu favor, que feia força fred (6ºC) i que un primer llarg dur sempre t'agafa fora de joc. La qüestió és que a la sisena xapa ja estava penjat d'ella. Va ser una fallada mental, ja que segurament podria haver lluitat més.
Primer llarg de la Secreta Vida, 7a
Pels handicaps que he comentat encadenar-lo segur que no, però una mica més de guerra si que li podria haver donat... La qüestió és que el cervell va sucumbir sota la incertesa: si anava al màxim al primer llarg potser patiria en excés als llargs exposats de dalt.
Segon llarg de la Secreta Vida, 6a+
De la via del diumenge, després de fer de segon el llarg que magistralment havia resolt en Jortx, sols us puc dir que no vaig ser capaç ni de sortir de la reunió. Molt difícil?, us preguntareu, doncs no ho sé, no ho vaig ni provar... La incertesa d'un llarg desequipat amb un grau força elevat (per mi) i sense cap lloc des d'on poder baixar en cas de no veure-ho clar, em va superar... vagància mental! (altrament dit pànic escènic).
Tercer llarg de la Secreta Vida, 6a+/6b
Je, je, je, la incertidumbre me vence! Això deu ser falta de pràctica, ja que feia força temps que no feia cap llarg sense expansions. Però ara com ara anar a fer vies per patir (descontroladament) no m'acaba de convèncer com a activitat, així que de moment seguirem amb vies equipadetes i quan ho tingui més clar ja hi tornaré... o no. Estic fet un yayu!
Jortx al quart llarg de la Secreta Vida, 6a+
Respecte a les vies, poca cosa a dir: obres magnes. A la Secreta Vida (Roca dreta, Arnes) vam trobar que el primer llarg t'agafa molt fred i és de pura continuïtat sobre forats, des de bidits a gandes increïbles. Els primers metres una mica trencats però molt ben equipats, igual que la resta del llarg. Pels que anem justets, estaria bé assajar-lo abans de fer la temptativa final a tota la via, val la pena...
El segon llarg té uns alejes importants, però sempre a les zones més fàcils del llarg. La sortida de la reunió és fina i l'entrada a la segona també, però com a molt tens el parabolt als peus. En Jortx va pujar com un brau!
Cim de la Roca Dreta de les Valls,
al fons les Roques de Benet
El tercer llarg enganya, ja aixeca sospites que estigui tan ben equipat (spits i bolts) respecte l'anterior. La placa final no dóna treva i em penjo a l'últim parabolt, just abans de sortir a la lleixa.
Quart llarg amb les assegurances alegres, però amb molt bona roca. Un passet de panxa al segon bolt i placa fins dalt. 55 metres d'anar fent.
La Perla dels Ports
El llarg final, és més fàcil, la roca no és tan bona, però està cosit. La sorpresa està a l'arribada al cim, je, je, je...
El Morral de Pena Roja, a Tivissa
El diumenge vam intentar la via Missamantdell al Morral de Pena Roja (Tivissa). En Jortx resol l'impressionant primer llarg. Combinant bolts i tascons sobre una roca brutal i grau apretadet. El segon llarg no el vam ni tastar...
Jortx al primer llarg de Missamantdell, 6a
