Avui hem estat a un d'aquests sectors d'escalada curiosos de les contrades osonenques. Ens ha costat força trobar-lo, ja que hem entès les indicacions que portàvem ven bé al revés... Al loro!, que no estamos tan mal!
Després d'una hora bosc amunt, bosc avall, compartint terreny amb boletaires i recol·lectors de pinyes, hem aconseguit situar-nos i trobar el sector. La primera visió no és del tot espectacular, però a mesura que anem fent vies, arribem a la conclusió de que no està gens malament per a un matí d'hivern.
El grau ens ha semblat força humà. Hem escalfat a L'esperança està allí dalt i Somriure Vertical, no especialment maques, però complint la seva funció. Acte seguit hem atacat l'objectiu del dia, la recomanada Foc d'encenalls. Tant al Jortx com a un servidor ens ha sortit a vista. A destacar la part de dalt amb uns passos de grans cantells laterals molt macos.
La següent via ha estat Paper Eugènic, on en 3 metres descobreixes fins a quin punt els dits poden suportar el dolor. Per sort ens la traiem de sobre al segon pegue. Una via bona, però molt concentrada.
Decidits a fer alguna ruta més assequible, em sento cridat per una espectacular xemeneia. La via es diu 43 tacos i és una obra d'art. Molt alpina i amb grans cantells per sortir de la cova incial. Fissura molt divertida a la part de dalt.
I per acabar el matí de pèrdues i retrobaments fem la via més curta del sector, Hòstia Santa, situada just a l'inici de la paret i de tan sols dues xapes. No podem oblidar el maresme power.
No sé si hi tornarem, però com ja he comentat, el sector bé val una visita...
Després d'una hora bosc amunt, bosc avall, compartint terreny amb boletaires i recol·lectors de pinyes, hem aconseguit situar-nos i trobar el sector. La primera visió no és del tot espectacular, però a mesura que anem fent vies, arribem a la conclusió de que no està gens malament per a un matí d'hivern.
El grau ens ha semblat força humà. Hem escalfat a L'esperança està allí dalt i Somriure Vertical, no especialment maques, però complint la seva funció. Acte seguit hem atacat l'objectiu del dia, la recomanada Foc d'encenalls. Tant al Jortx com a un servidor ens ha sortit a vista. A destacar la part de dalt amb uns passos de grans cantells laterals molt macos.
La següent via ha estat Paper Eugènic, on en 3 metres descobreixes fins a quin punt els dits poden suportar el dolor. Per sort ens la traiem de sobre al segon pegue. Una via bona, però molt concentrada.
Decidits a fer alguna ruta més assequible, em sento cridat per una espectacular xemeneia. La via es diu 43 tacos i és una obra d'art. Molt alpina i amb grans cantells per sortir de la cova incial. Fissura molt divertida a la part de dalt.
I per acabar el matí de pèrdues i retrobaments fem la via més curta del sector, Hòstia Santa, situada just a l'inici de la paret i de tan sols dues xapes. No podem oblidar el maresme power.
No sé si hi tornarem, però com ja he comentat, el sector bé val una visita...





