Que la chanson ja està fermé!

La setmana passada ens vam acostar al Pedraforca amb l'ambiciós projecte de fer la via Anglada - Robbins. Després de pujar fins la feixa central de la paret nord del Calderer, a uns 2 metres dels burils del primer llarg em quedo bloquejat a la fissura. Sense poder pujar, i sense voler agafar-me a un pitó per fer A0, decideixo que ja tornaré quan estigui capacitat per no fer "trampes".

Encastat a l'Anglada-Robbins

Durant la setmana vaig descobrint que allò és una "enganyifa", que per aquell tram no passa en lliure ni Déu. Sols els privilegiats amb un domini espectacular dels encastaments i la relliscosa roca de la cara nord, ho deuen poder fer. Bé, cap problema, tornarem amb una altra mentalitat, convertint el llarg en A0's/6b, je, je, je...

Jortx al segon llarg de la Choras Piengue

Per aprofitar el dia vam fer la Cerdà - Pokorski, tal i com descriu en Gatsaule.

Gatsaule al tercer llarg de la Choras Piengue

Ahir vam tornar al Pedraforca, però amb un objectiu radicalment diferent. Del més clàssic passem al més freeky, i és que un servidor compleix al peu de la lletra la nova màxima:"... ser polipatètic...", tan dolent en un estil com en un altre!

Tercer llarg de la Choras Piengue

L'objectiu era la mítica Choras Piengue, a la cara sud. Una d'aquelles vies a les que mai t'acabes de decidir a anar-hi, després de sentir-ne dir mil històries (de por).

A mi la via em va semblar una obra d'art, tot i que sempre em costa acostumar-me inicialment a aquest tipus d'escalada amb pocs peus. Els llargs durs em van semblar el tercer i el quart, i el més psicològic el sisè.

Gatsaule al quart llarg de la Choras Piengue

Com que a mi em van tocar els dos primers llargs de primer, la resta de la via la vaig fer molt tranquil, fins que em va tornar a tocar el sisè llarg. Un tram força obligat a la sortida d'un pitó, i pas de regletes amb peus molls per sortir d'una petita coveta.

Gatsaule a l'últim pas dur de la via,
imitant a l'Eva, però amb menys glamour...

Surt tota la via en lliure i esquivant un cantell que sembla retocat al final del sisè llarg (sota l'última xapa - és retocat?). No és que ara vagi de purista, és que no el vaig veure i després ja no podia rectificar el moviment, no us penseu...

Doncs res, així matem una altra setmana més, adobada amb incursions esportives algun dia per la tarda, amb poques coses a destacar. Polint projectes de cara a l'estiu...

Objective 4 aborted

Un dels objectius de l'any era la dura via Barrufets, a la cara nord del Pedraforca. En principi ahir era el dia assenyalat, però aquest ja va començar de forma negativa per un conjunt d'esdeveniments "ajenos" a nosaltres...

Just començar la via, el primer llarg (foto) ja ens va ensenyar les dents, tot i que sabíem que era el més difícil de la via. Tot i això, el problema més greu sens dubte va ser la pedregada que ens va caure a la cinquena reunió. Així que entre trons i pluja vam sortir correns cap abaix, que la vida d'alpinista és molt dura!

Segurament tornarem a acabar la via, però com que ja hem fet els cinc primers llargs, no crec que els repetim (que el primer és molt cansat!), així que ja l'empalmarem des del Dit del Rimbau. Tècnicament podríem parlar d'una decotació de l'objectiu (je,je,je), però com que no tinc ni "ética ni moral", no crec que em suposi cap problema, ja,ja,ja...

(C) A.Ballart

Una visió menys egocèntrica de la història al blog d'en Gatsaule, company infatigable de penuries (ep! i alegries, eh!)

A tibar-li fieres!