A Tivissa canten missa...

Tivissa és un tel·lúric poblet de la Ribera d’Ebre, situat a uns 50 Km de Tarragona i molt ben comunicat, a uns 12 Km d’Hospitalet de l’Infant i a uns 7 Km de Mora d’Ebre, capital de la comarca.

Aquest poblet està enclavat a la serra de Tivissa – Llaberia, on predominen les parets d’excel·lent calcari amb totes les orientacions possibles. A les cares nord i est trobarem un calcari gris poc adherent i amb talc a les vies menys repetides, i un calcari gris – vermellós amb adherència a la resta de cares. Donada la modesta alçada d’aquestes parets les vies oscil·len entre 1 i 4 llargs, com a molt.

L’escalada lliure és la reina del lloc, combinant d’una manera típica de la zona, l’ús dels tascons de cable amb els moderns parabolts o els espits. A algunes vies clàssiques trobarem força pitons i ponts de roca. El gran aperturista i veí del poble, el mestre J.E.Castellnou, sempre ha estat un gran especialista de l’artificial artístic a base de complicats pitonatges i ploms, per això hi ha un gran nombre de vies d’artificial acrobàtic.

L’escalada esportiva també té el seu lloc, així podrem trobar sectors ben equipats a dreta i esquerra de la pista que puja a l’ermita de St. Blai (fins a 7b), o bé a l’altra banda del poble, a Mola Rodona (7a – 7b i algun projecte). Podeu veure algun post anterior.

Pel que fa a les parets podem destacar la Roca Cabells, on les vies són salvatges (l’aproximació també), i hi trobem una petita joia amb signatura Anglada, l’Anglada – Brull, recomanable a condició de no sortir per la variant dreta de l’últim llarg. Per a fer artificial a discreció tenim la Roca Verdura, amb el seu immens desplom i la mítica via del “Viatge de l’auverge a la terra promessa”, per cert, algú sap que vol dir auverge en aquestes contrades?

Però per als amants de les vies semiesportives, les reines són la Paret del Migdia, visible des de tot el poble per la seva gran M pintada a la paret (i que si feu alguna via un cartell pròxim a la paret us desvelarà la seva història), amb les recomanables vies Michel Jordan i Noia Bruna pels més forts. I l’altra reina de la contrada sens dubte, el Morral de Pena Roja, aquí trobarem des de vies d’A4 fins a V+ perfectament equipats amb parabolts i roca de pel·lícula. Jo sols he fet dues vies però les dues super recomanables, la Barbaroig i la Semipersuasión amistosa, un regal als sentits i amb el grau una mica més assequible del que marca la ressenya, veure Onaclimb.

I uns contes curiosos: “ Conca de Tivissa (Tarragona): Según las crónicas que he recogido, este enclave era uno de los más importantes en cuanto a encuentros con ovnis. Además era el sitio que solían frecuentar los famosos suicidas-contactados de la ufologia, antes de acabar con sus existencias en los fríos Raíles del tren. (Veure la peli Platillos Volantes)

Un aterrizaje OVNI, un testigo que no aparece, un informe que desaparece, un lugar lleno de misterios y, preguntas, muchas preguntas, por resolver. Son los ingredientes del caso Tivissa, llamado a ser uno de los grandes mitos de la ufología española este “incidente” OVNI ha marcado un antes y un después en la memoria de muchos. Veinticinco años más tarde sigue siendo un gran enigma pendiente en nuestros archivos....” Continua a :http://www.aluzinformacion.com/colabora/tivissa/index.htm

I si voleu veure algunes parets i llegir més coses curioses clickeu aquí.

Més info al Desnivel num. 223.

El sur

Aquest cap de setmana hem anat cap al sur. El dissabte vam estar a Margalef per primer cop. Ens vam emportar una molt bona sensació. Inicialment la idea era anar al sector de Can Torxa, però l'overbooking ens va fer desistir, és curiós que al sector adjacent no hi hagués ningú (el laboratori), no se perquè serà, je, je, je...

Al final vam optar pel sector del Molí, a la mateixa carretera que va al pantà. A les fotos de dalt podeu veure a la Selene i al Jordi, en uns V's de forats on van disfurtar força, l'Ozzy a un 6c i la Gemma a una de les vies de V.

En Mohawk es va entretenir buscant el 7a a vista, però un alejillo a l'entrar a la reunió el va tirar enrera. Sota podeu veure algunes fotos del segon intent, on si que va sortir el rot punk.

El diumenge l'hem passat a un magnífic poble de la Ribera d'Ebre, Tivissa, on hem pogut disfrutar de la "ferrada" del Tormo de la Margarida, amb uns esglaons en estat pèsim, ja que la gent s'hi penja, i és que desploma força (foto inferior).

I per acabar el dia hem anat a la zona esportiva de Tivissa, a la Roca del Salt (St. Blai), allí hem pogut fer un munt de vies, bavareses per la Selene, adherència per l'Ozzy i sostres pel Mohawk.

Us deixo amb les ressenyes actualizades de la zona i un petit video del 6b de l'esquerra.