Estamos trabajando en ello

El dijous tocava reequipar tot el totxo del Grafitti, a la Sardineta de Dalt. En ell hi trobem tres vies d’alt nivell, obertes als anys 80 pel Santi Marzo (segons m’han comentat, un verdader iron fingers). L’expedició va començar malament, ja que els dos components que tenien que venir a col·laborar (Tranki i Quim) són atrapats per les urpes del treball... Al final, gràcies a que en Tranki em presta el taladro, marxo jo sol cap a la Sardineta, tot carregat amb 20 parabolts, anelles, reunions, estàtica, jumar, ...

Després de la pujada inferno, començo a sentir trons, ‘no serà res...’. Col·loco a la part superior del totxo una plaqueta de spit 8 mm, en un casquet que puc desembussar, i amb l’ajuda d’un buril, fixo l’estàtica, començo a rappelar i col·loco el primer parabolt del que serà la reunió de dues de les vies...el segon parabolt ja no tinc ni temps d’expansionar-lo...comença la pluja...vinga!, a córrer, aquests llamps i jo amb un taladro...je,je,je, semblo una antena mòbil. En 10 minuts sóc al cotxe, una mica xop, això si...

En resum, el reequipament tindrà que esperar la fi de les vacances...i sobretot, si algú se li ocórrer d’anar, que no utilitzi la reunió nova, que un dels parabolts pot saltar fàcilment...

Parlem una mica més d’aquest sector. La veritat és que al fer el ràppel des de dalt vaig flipar, com desploma!, a més en dues fases, muret de 30º i part final de 45º. Aquí podeu veure unes ressenyes cutres (versió alfa). Les assegurances en vermell són spits vells, i les blaves, burils en bon estat. La reunió de la “Que te calles” encara no està, per tant es fa difícil provar-la. Si voleu provar alguna de les altres, al cim del totxo he deixat una plaqueta de spit i hi ha un buril, que juntament amb el parabolt expansionat de la reunió, un metre per sota, fa una reunió més que segura.

A la foto inicial podem veure el totxo amb grafitti, mentre que a aquesta foto ja ha estat eliminat pel parc. Seguirem informant al respecte...

Folló Clifs Exploration

Ahir a la tarda, amb en Tranki, vam anar a fer-li el rot punk a una combinació de vies que ja havíem provat la setmana passada, als cingles del Folló (Tagamanent).

A l'esquerra podeu veure les dues vies que vam fer (ressenya prestada sense permís del llibre Osona Vertical, dels mestres M. Perez i P. Vila). La 56 és l'Overload, on segurament els graus estan una mica pujats (potser 6b, 6a) i és pot fer perfectament amb un sol llarg de 50 metres. Tota reequipada amb parabolts, allunyats als trams més fàcils, però de fissura de molt bona roca (tipus trossos de bona roca de Montrebei) i molt fàcil de cosir amb friends. L'entrada es realitza amb un flanqueig descendent de bona pressa des de la reunió de la via 55.

La via 55 és l'Esperó AEG, d'aquesta via sols vam fer el segon llarg, un 7a/7a+ amb roca bona, però que s'ha de vigilar, difícil a vista i amb spits fets caldo, intercalats amb burils dels 70.

Primer vam fer l'Overload per calentar, després vam reforçar les assegurances de l'AEG, per finalment poder fer en lliure la combinació OverAEG, força recomanable; bé no ens enganyem, la va fer el Tranki que està fet una bèstia. Jo, com que sóc més poruc, vaig fer el segon llarg amb corda per dalt. Després de fer el pas de 6a de l'Overload, amb un petit flanqeig de IV s'arriba a la reunió de l'esperó AEG. Com bé va comprovar la Ceci, que el va fer uns quants cops ;)

Petits comentaris:

• Per arribar, des de la carretera de Vic, i passat el Figueró, entrem a la urbanització Tagamanent, i seguim les indicacions de Pla de la Calma. Farem 3 Km de pista i quan veiem a l'horitzó una línea elèctrica, a la dreta surt una pista. Als 400 m deixar el cotxe a la dreta, sobre l'herba, on naix un corriol (fita) que en 3 minuts ens deixa al cim del cingles.
  
• Per arribar al peu de paret es pot fer un ràpel equipat amb cadena i parabolts (55 metres), super aeri, però això et deixa força lluny del peu de les vies esmentades, situades a l'esquerra de la paret. Del final del ràpel baixem una mica i trobem un corriol que recórre la paret (marques blanques), els seguim fins a trobar les vies. Pujar al pedestal és una mica selvàtic.
• El segon cop nosaltres vam rapelar directament per les vies, per trobar-les, des del cim (on hi ha el ràpel) seguim el corriol que baixa arran de paret. Aquest more a la reunió d'aquestes vies (dos pseudo-químics).
• A la paret de la dreta dels cingles vam veure gent provant una via, així com a la dreta i esquerra de l'Overloaded pujen linies de parabolts, siusplau algú té ressenyes o informació?
  

Picazo a la Bessona Inf.

Avui, el Toni i jo, hem realitzat aquesta magnífica via a la Bessona Inferior, oberta en un cop de geni de l'Antonio G. Picazo, en solitari, iniciant així una extensa col·lecció d'apertures en aquest estil. Primer de tot demanar-li perdó al PGB per no avisar-lo, però em van comentar que no era tan simple com t'havia comentat jo, i tranquil que tinc en ment fàcils agulles per no patir tant!

La via comença amb un curt i magnífic primer llarg, a l'ombra dels arbres, on el primer parabolt necessita d'un conjunt de passos finets per xapar-lo. El 6b és de finura montserratina però assequible, a més perfectament equipat. L'entrada a la reunió ja té una mica d'aleje, però és fàcil (3 parabolts)


El segon llarg comença per una placa vertical de bolos molt ben equipada (4 parabolts), però de sobte desapareixen i s'ha de flanquejar a la dreta a buscar terreny més fàcil fins arribar als dos següents parabolts i la reunió, per mi aquest tram és l'aleje de la via, ja que la resta té un equipament amb distàncies estàndar (6 parabolts).

El tercer llarg té 9 ó 10 parabolts, i és de placa i finura, molt ben equipat i amb un 6b que cal encarar bé (per l'esquerra), aleje per entrar a la reunió però sobre terreny fàcil.

Així arribem a l'últim llarg on amb tres passos d'Ae sortim de la bauma (hi ha un buril sense xapa que evita estirar-se massa) i entrem a un petit diedre amb alguna farigola, per sortir-ne per l'esquerra a buscar un parabolt. Després trobem un tram vertical de bolos que ens porta al cim, amb algun pas finet si anem recte (6 parabolts).

La via és més que recomanable per aquest temps ja que el primer llarg es fa a l'ombra i a la resta córre força l'aire.

Per acabar de matar el dia hem anat a fer la via "Sr. Oscuro" a la cara nord del Martell. La típica via que no fa ningú, roca cara nord amb algun pas trencat per entrar al cim. Un pas molt interessant per sortir d'una bauma amb bolos molt grans i reunió sobre un arbre mort al cim, per sort el ràpel es pot fer d'un arbre en condicions un xic més avall (4 spits oxidats, però ferms). Vigilar la reunió!


Foto 1: Rapinyada d'Onaclimb
Foto 2: Rapinayada del Kpujo

Summertime Rolls

Doncs avui hem tornat de les vacances (primer torn). Algunes ferrades, excursions per Zuriza (Ansó), els Pirineus Atlàntics i la nostra visita anual a Benasque.

A les fotos podeu veure a la Teri a la ferrada del Castellaso, a 15 minuts caminant del càmping la Borda d'Arnaldet (Sesué - Benasque). A la foto inferior podeu veure l'Arnaldet, que és la mascota del càmping. A les altres dues fotos hi trobem l'Ibon de Gorgute i el Port de la Glera, des d'on es poden contemplar magnífiques vistes al massís de la Maladeta i la Forcanada, i un dels múltiples salts d'aigua del torrent de Gorgute.

La ferrada del Castellaso és força recomanable, perquè té un tram molt vertical i amb bastant de pati, a més és curta, rapelable i com totes les ferrades del govern d'Aragó, perfectament equipades.


De Benasque vam anar a parar a Zuriza, a 10 Km de la frontera amb Nafarroa (Navarra), a les últimes estribacions del Pirineu (tal com l'entenem aquí). El càmping de Zuriza és un lloc impressionant, està apartat de tot arreu (recomanació: val la pena pujar des de Navarra, per Isaba) i rodejat de grans parets (Ezcurre, Peña Forca, ...) Des de Zuriza surt la pista que puja a Linza, refugi on comencen les excursions típiques de la zona, com pot ser l'ascensió al Hiru Erregeko Mahaia (Mesa de los tres reyes) o el Petrexema, que va ser l'ascensió escollida per nosaltres. Des del coll que forma aquest cim es té la impressionant vista de l'agulla sur d'Ansebere (foto inferior) per on hi puja la mítica via d'escalada "El Spigolo" lliberada per el Patxi Arocena fa uns quants anys.

Al centre trobem un dels nombrosos habitants de Zuriza, els d'aquest tipus destaquen per la seva abundància sota la llum de la lluna plena, on van saltant davant teu per la pista que porta cap a Tachera, espectacle garantit!

A les fotos superiors podem veure la passera d'Holçarte i una de les passeres de les gorgues de Kakuetta, tot al país Basc francés (Sta. Engraçe - Larrau). Vam anar a veure aquesta passera penjada perquè de petit vaig veure que "Al Filo de lo Imposible" feien un ràpel des d'ella, per després fer el descens de l'engorjat.


I per acabar, visita a Riglos i els seus mallos. Allí vam fer la ferrada del Cubilillo, equipada amb clavilles, com ens mostra la Teri a la foto superior. Aquesta ferrada és força curta i fàcil, i acaba al mirador dels voltors, on podrem veure la colonia de voltors que habita la zona. Per baixar podem utilitzar la curta ferrada de la Peña de Don Justo, on veiem la Teri passant per unes cadenes. Val a dir que el camí d'accés i retorn d'aquestes ferrades passa per un bosc cremat i no arreglat, per tant... esbarzers a tutti plen, aneu preparats!

Per acabar aquest resum teniu una foto del castell de Loarre, pròxim a Riglos, on es va rodar alguna que altra peli de creuats.

Arqueologia a la Sardineta de Dalt

Ahir, amb el PGB vam anar a fer arqueologia a la Sardineta de Dalt. La idea era repetir les vies d'aquest sector, tot i que per alguns posts al forum de Cara Norte ja sabíem el que ens trobaríem: anclatges de pena i grau durillu (gràcies al Desnivel núm. 26 sabíem que existien vies de 7a+, 7b i 7c+).

Al blog del PGB hi trobareu perfectament explicada l'activitat d'ahir, sols afegir unes quantes fotos i comentaris...


A la foto superior podem veure en PGB realitzant una de les vies més maques dels diedres, equipada amb un tac de fusta i tres spits rovellats. La zona de roca vermellosa no té cap assegurança i té mala caiguda, però un cop entres a la zona calcaria pots posar un bicoin del 8 a muerte, l'entrada al sostre ja la protegeix el primer spit i és el pas més dur, després placa fina fins dalt. Com bé diu el company PGB vam restaurar la reunió amb una baga nova i un nou maillon, tot i això millor baixar rapelant.


Per l'altra cara de l'esperó anterior hi podem trobar una altra via, força dura, especialment per sortir del sostre, després la placa és de continuitat i desploma, entre el 6c i el 7a, però caldrà una ascensió en rot punk per confirmar-ho. Està equipada amb quatre burils i un pitó i va a la mateixa reunió que la via anterior. Sols dir que la zona de roca vermellosa és molt expo, ja que té una caiguda potencial de 6 metres, i la roca no mata... (pero te mata :P)


A la següent foto, extreta del blog d'en PGB, el veiem a ell realitzant la bonica Unma Guma, segons el Desnivel núm. 26, un 6b+, pot ser un xic més fàcil o pot ser que ni tan sols fos la Unma Guma, però bé és l'única via amb una bavaresa i al foro de Cara Norte era descrita així: "... La Unma Gumma és la que té una bavaresa després d'una travessia sobre forats ..."


Finalment podem veure en Mohawk realitzant una entrada força complicada a una de les vies del millor totxo de la Sardineta de dalt, el grau és alt, però no m'atreviria a dir quina via és, necessitarem algun mestre arqueològic que en sàpiga més que nosaltres...

Per acabar el dia visita al totxo del Graffiti i a les petites parets del Pi del Vent, on vam probar una via amb spits en perfecte estat, amb passos finets d'entrada a la reunió.


Des d'aquí faig una crida a que aporteu qualsevol dada sobre aquesta magnífica zona que en breu serà reequipada.



Noticia d'última hora facilitada pel Tranki (Santi Marzo dixit):

" vaig equipar i encadenar las vias del totxo del grafiti, amb burils, i començan per l'esquerra (l'aresta) son las seguents:

1ª- MUARAMAÑOC 7c ¿? Es una via de bloc i em va costar mes que la de la dreta(moi indique). , el grau ara no se quin seria, potser es podria taconejar l'aresta i ser mes facil, pero jo no vaig fer-ho, perque no s'havia inventat el taconeig.

2ª- MOI INDIQUE 7b

3ª- QUE TE CALLES 7a ¿?"


Felicitar al Santi per ser un dels avançats en aquell temps!! (Foto anterior: Mohawk flipant sota el 7c+)

Retorn a casa

Inspirat en el reportatge de l'últim Desnivel, i veient aquelles plaques i fissures de granit de Cavallers, avui he decidit anar al millor granit que tinc vora casa, al sector Roques Noves de Cèllecs (Maresme).

A l'arribar dues alegries, la primera és que s'han reequipat la majoria de les vies amb químics, i gairebé totes les reunions amb químics i anelles, s'ha portat a terme una neteja dels sectors Capitan Tupe i Iaiu, en especial. Al sector Iaiu s'han afegit sòlides reunions i s'ha fet caure alguna llastra inestable, mentre que al Capitan Tupe s'han instal·lat parabolts a velles reunions de burils de vies fàcils i ara el Desplom del Corb el podem fer amb químics a prova de bombes.

La segona alegria ha estat redescobrir el plaer d'estar sol a la muntanya, cosa que sols es pot fer entre setmana.

Imatge agafada d'internet sense permís :$
Tinkpor sorry!

El matí ha començat al sector Minguet:

• Diedre Minguet i Minguet per escalfar els dits. Vies de regletes i adherència.
• 38 Tacos: Han calgut dos intents per encadenar aquesta via, crec recordar que és el primer cop que l'encadeno. Entrada amb fissures petites i un bloqueig a la cintura de biceps esquerra (gran canto) per agafar una petita regleta granítica i sortir del desplom. Potser més dura del que marca...
• Mentruació Frustrada: Encadenada a vista amb passos força elegants, dificultat concentrada als 2 metres verticals. Petites preses i peus en adherència.
• Gallina Blanca: També han calgut dos intents per poder encadenar aquesta via, on a la part superior trobem dos metres de petites fissures verticals (força petites) i peus en adherència. Via maca però per fer amb tranquilitat...

No he pogut probar un hit del Maresme, com és Whisky el pato... 6c+ d'adherència, perquè la reunió queda força desplaçada i no em mola utilitzar el croll en diagonal, menys amb vies d'aquestes en les que es pot caure en qualsevol moment. Anotar que s'ha afegit un parabolt a la via Minguet que juraria que mai hi havia estat, personalment no em crea cap conflicte...

Imatge agafada d'internet sense permís :$
Tinkpor sorry!

Sector Marron:

• Desplom del marron: Curta i explosiva via. Caiguda inesperada després de la secció crítica, i és que el sol ja es deixava notar en aquest sector. Entrada de regletes i fissura patinosa en diagonal, sortida un xic desplomada per cantos gegants.
• Sobregan: No puc anar a Roques Noves i no fer la Sobregan, que puc dir d'aquesta planxa desplomada de bones preses, a part de que me la se de memòria...imprescindible.

Pel cantell del sector, a l'esquerra de la Sobregan existeix una altra via amb spits, de dificultat similar. També dir que a mi la Fissureta mai m'ha semblat el grau que li donen, dec fer trampa en algun punt...

Imatge agafada d'internet sense permís :$
Tinkpor sorry!

Sector Capitan Tupe:

Tot i que em feia una mica de yu-yu fer desploms amb el croll, al veure el nou equipament no m'he pogut resistir. El Desplom del Corb és una via molt maca de grans cantells i força desplom, amb una sortida final de slabs, més que recomanable.

Pel pròxim dia, repetició de totes vies del sector Iaiu...

A tibar-li forts!!


Des d'aquí donar el condol pel pobre Camalot del 3 del DJ Rename, desaparegut en un dels llargs de l'Estimball, a la cara sud del Pedra... i és que 60€ són 60€ !

La Via de Tots

Aquesta és la fotografia del llibre d'en J. Mates (Guia per practicar l'alpinisme a Catalunya - 89) que des de sempre m'ha inspirat per anar a fer aquesta via, situada a la cara sud del Pollegó Inferior, Pedraforca.

Doncs ahir, amb en Quim, el metre BigWall (Absència d'Essencia, Fragancia Tropical, Edelweiss a Ordesa, múltiples Festes del Paca, ...) vam anar a fer aquesta via. Força maca, llàstima de les diverses feixes que trenquen una mica l'ambient. Però sols per assaborir aquesta diferent escalada que es dóna a la cara sud del Pedra, canalizos i adherència a muerte, ja val la pena.

Després d'una pujada al ritme infernal del DJ Rename per les Costes del Dou, vam arribar a peu de via, amb una brisa que feia que no t'importés el sol extrem que feia. Llarg inicial on ja comences a entrar en matèria, cal utilitzar bicoins i aliens per completar els parabolts de la via. Al segon llarg pots optar per seguir els burils de la Via de Tots o tirar pel dret, seguint els parabolts de la via J. Verdaguer, força recomanable, amb uns passos finets d'adherència i un 6c de dos passos infernals per entrar a la reunió (A0). El tercer llarg és el de la foto inicial, segons en Luichy, un dels més macos del Pedra, no és difícil, però cal tenir fe en els peus de gat, i el dolor de peus està garantit... Després arriben a la feixa i fem 15 metres de IV+, aquí comencen dos llargs molt macos, el primer d'ells resegueix una fisureta, que en un moment donat cal atravessar i fer quatre passos d'A0. En el següent llarg trobarem una fissura athlètica, amb un pas finet per canviar de paret (parabolt). Després una altra feixa, un llarg força maco amb un passet tonto al mig i la gran feixa. Un cop la creuem, cap a sota d'un arbre molt visible a la paret, ens trobarem uns llargs nous, equipats amb parabolts, de canalizos assequibles. La unió d'aquests dos llargs fa uns 70m, nosaltres els vam acabar en ensamble. El llarg final també és molt maco i molt ben equipat amb pitons, potser algun bicoin pot anar bé per la part de dalt.

Un cop dalt de la paret, la creuem i baixem seguint les fites per les vertiginoses Costes d'en Dou, fins al coll, i un altre cop cap al refugi.

Bona via, i gràcies al reequipament (fins hi tot amb pitons nous) deu ser la via més assequible juntament amb el Camí del Tro, de la paret sud.