diumenge, 6 d’agost del 2006

Estamos trabajando en ello

El dijous tocava reequipar tot el totxo del Grafitti, a la Sardineta de Dalt. En ell hi trobem tres vies d’alt nivell, obertes als anys 80 pel Santi Marzo (segons m’han comentat, un verdader iron fingers). L’expedició va començar malament, ja que els dos components que tenien que venir a col·laborar (Tranki i Quim) són atrapats per les urpes del treball... Al final, gràcies a que en Tranki em presta el taladro, marxo jo sol cap a la Sardineta, tot carregat amb 20 parabolts, anelles, reunions, estàtica, jumar, ...

Després de la pujada inferno, començo a sentir trons, ‘no serà res...’. Col·loco a la part superior del totxo una plaqueta de spit 8 mm, en un casquet que puc desembussar, i amb l’ajuda d’un buril, fixo l’estàtica, començo a rappelar i col·loco el primer parabolt del que serà la reunió de dues de les vies...el segon parabolt ja no tinc ni temps d’expansionar-lo...comença la pluja...vinga!, a córrer, aquests llamps i jo amb un taladro...je,je,je, semblo una antena mòbil. En 10 minuts sóc al cotxe, una mica xop, això si...

En resum, el reequipament tindrà que esperar la fi de les vacances...i sobretot, si algú se li ocórrer d’anar, que no utilitzi la reunió nova, que un dels parabolts pot saltar fàcilment...

Parlem una mica més d’aquest sector. La veritat és que al fer el ràppel des de dalt vaig flipar, com desploma!, a més en dues fases, muret de 30º i part final de 45º. Aquí podeu veure unes ressenyes cutres (versió alfa). Les assegurances en vermell són spits vells, i les blaves, burils en bon estat. La reunió de la “Que te calles” encara no està, per tant es fa difícil provar-la. Si voleu provar alguna de les altres, al cim del totxo he deixat una plaqueta de spit i hi ha un buril, que juntament amb el parabolt expansionat de la reunió, un metre per sota, fa una reunió més que segura.

A la foto inicial podem veure el totxo amb grafitti, mentre que a aquesta foto ja ha estat eliminat pel parc. Seguirem informant al respecte...

4 comentaris:

  1. No serà res, no serà res...et recordo que l'última vegada que et vaig sentir dir això després de sentir-se un tro ens va pedregar a sobre!! Noi, com a home del temps no t'hi guanyaries la vida!! :-p

    ResponElimina
  2. No ho recordo pas.... ;)

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  3. No et va donar temps ni per fer expansionar el parabolt? va parir si ke ho vas apurar xD

    Diria que no es tarda pas ni mig minut en fer expandir un parabolt!

    Ja devies tenir la pluja o pedra o el que fos caient de valent sobre el teu cap... jeje

    Apa, ke vagi bé.

    ResponElimina
  4. Bou!!

    Tens tota la raó...però he d'admetre que després d'una experiència curtidora amb llamps, els hi tinc molta por...i al primer que vaig veure per sobre, la força se'm va escapar i ja no podia ni girar la clau...je,je,je.

    La veritat és que el vaig posar amb pluja i amb les presses, al posar la femella em girava el parabolt i vaig pensar: "Ja ho arreglaré un altre dia..."

    Sort i a tibar-li!

    ResponElimina