El Kraken

Avui hem anat a fer aquesta via montserratina, equipada pel Pere Forts, aprofitant part d'un antic projecte, a l'esquerra del Serrat de la Pastereta. La via ens ha agradat força, tot i que no arriba ser com les obres d'art d'en Pere. És una via que val la pena fer per conèixer el sector esquerra de la Pastereta, i comparant-la amb la Stargate, val força més la pena.
La via està perfectament equipada amb parabolts del 10, podeu trobar la ressenya a Onaclimb. En Pere es deu haver fet un fart de tirar llastres sospitoses, ja que es veuen força zones taronges. La via encara té manca de repeticions, per això algunes presses tenen una mica de sorra i el típic líquen negre montserratí, tot i que no desmereix l'ascensió. A les fotos anteriors podeu veure en Toni al primer llarg i a la magnífica placa del segon.
La meva opinió personal sobre les graduacions (cosa sense cap mena de valor) és que el segon llarg potser és menys, mentre que a l'últim jo m'atreviria a donar-li el 6c, almenys així m'ho ha semblat a vista, clar! que el Pere està molt fort, je,je,je! A les fotos anteriors podeu veure el Toni a l'últim i al tercer llarg.

Des del cim de la Pastereta hem pogut gaudir de la magnífica vista del serrat dels Pollegons, amb el Faraó, el Montgrós o l'Aubarda de fons (foto inferior).

Donat l'overbooking de la part inferior de la Pastereta hem decidit fer tota la cresta i arribar al camí dels Gorros, així que ens hem passejat per La Plantació, on en Preky i l'Indi m'han dit que és molt possible que l'any que ve surti la nova guia. Per acabar una foto del Frare Baix i el Serrat d'en Muntaner, i la Plantació amb la Roca de St. Cugat presidint-la.

Cava catalan!

Avui he de destacar dues coses, la primera és una sàtira del programa Polonia (TV3), on en Franco li explicava al Ferran Adrià que ell ja utilitzava molt la frase "cava catalan!", amb els presoners catalans que construïen el Valle de los Caidos, encarregats precisament de cavar, je,je,je...

L'altra és el post del Xavi sobre la Mola de St. Honorat, on ens parlava sobre el magnífic ràpel que podem fer per baixar de la via "Aresta Idíl·lica" del mestre Picazo. D'aquesta via no us puc parlar gaire perquè no l'he fet, però si que us puc ensenyar una foto que va fer el mateix Picazo:

I ja que parlem de ràpels us vull mostrar una altra curiositat natural que el meu company A. Mallat em va explicar (i prestar les fotos). És la Sima San Pedro (Oliete - Terol) , un immens forat on podreu fer un espectacular ràpel (amb dues cordes unides o una de 100 estàtica).

Però penseu que després s'ha de remuntar, eh!


Vinga, a tibar-li forts!

El sur

Aquest cap de setmana hem anat cap al sur. El dissabte vam estar a Margalef per primer cop. Ens vam emportar una molt bona sensació. Inicialment la idea era anar al sector de Can Torxa, però l'overbooking ens va fer desistir, és curiós que al sector adjacent no hi hagués ningú (el laboratori), no se perquè serà, je, je, je...

Al final vam optar pel sector del Molí, a la mateixa carretera que va al pantà. A les fotos de dalt podeu veure a la Selene i al Jordi, en uns V's de forats on van disfurtar força, l'Ozzy a un 6c i la Gemma a una de les vies de V.

En Mohawk es va entretenir buscant el 7a a vista, però un alejillo a l'entrar a la reunió el va tirar enrera. Sota podeu veure algunes fotos del segon intent, on si que va sortir el rot punk.

El diumenge l'hem passat a un magnífic poble de la Ribera d'Ebre, Tivissa, on hem pogut disfrutar de la "ferrada" del Tormo de la Margarida, amb uns esglaons en estat pèsim, ja que la gent s'hi penja, i és que desploma força (foto inferior).

I per acabar el dia hem anat a la zona esportiva de Tivissa, a la Roca del Salt (St. Blai), allí hem pogut fer un munt de vies, bavareses per la Selene, adherència per l'Ozzy i sostres pel Mohawk.

Us deixo amb les ressenyes actualizades de la zona i un petit video del 6b de l'esquerra.

El millor... la música

Aquí us deixo un video d'en Mohawk a la via Basarda, al Totxo del Porc de Solius. Una via no gaire maca, però molt solitaria... el millor del video?, està clar, la música, je,je,je...

A tibar-li forts!!

Solius en familia

A la foto podeu veure l'Anna, el PGB, en Mohawk, el Cristobal, la Irene, en Klein, l'Alba i la Núria, més la Selene que estava darrera la càmara. Doncs tots aquests som els que vam poder gaudir de l'estiuet de St. Martí encaramats pel granit de Solius, aquest dissabte.

A la seqüència superior veiem la Núria al Puto avi (6b/b+), a les fotos de baix a Basarda (6c) i a Fills de Utah (6c+/7a).

Irene a Per on surt el sol (V+), en Klein s'ho mira, en Cristobal a l'Avi Pitu (V+), l'Anna i l'Alba a Per on surt el sol.


En PGB a el Quart de l'Eduard (6b) i a Fills de Utah (6c+/7a).


En Mohawk a dues instantànies de Fills de Utah (6c+/7a). Aprofitem el post per fer-vos saber que avui he restaurat les reunions de la Cadira del Bisbe a Premià, amb l'ajuda de la Selene.

Així ja tenim reunions de parabolts Inox doble expansió amb anella, i un parabolt al final de les vies fàcils de la part esquerra. Em sap greu no haver pogut traure els spits sikats de la reunió de la part dreta de la placa, tot i això hem tret algun buril que quedava i hem tapat tots els forats de burils que hem localitzat al cim de la placa...

A tibar-li!!

Discusions...

És curiós que cadascú discuteix al nivell dels seus interessos, mentre nosaltres discutim sobre si eliminar parabolts de les reunions de Montrebei, altres discuteixen sobre si s'ha de construir una presa al mateix congost o no...

Font: IPCENA

Roques del Caçador

L'altre dia vaig descobrir un nou sector prop del meu nou poble, es diu Les Roques del Caçador i es troba situat a Premià de Dalt, prop de la Cadira del Bisbe. La veritat és que no se si pertany al que anomenem Can Buquet, però no és bloc, són vies d'entre 5 i 12 metres. Actualment hi ha 8 vies perfectament equipades amb spits i reunió, també hi ha una amb spits sense plaqueta (quan pugui poso les que vam traure del reequipament de St. Llorenç del Munt) i quatre vies més amb cantos picats i que no tenen assegurances, però es poden provar totes amb corda per dalt. A la foto superior teniu un petit recull de les roques, amb la Selene voltant per allí...

Per arribar-hi cal anar al mirador de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), deixar el cotxe al final de l'asfalt i pujar al parc. Al costat esquerra de la primera esplanada surt una trialera per BTT que fa baixada, direcció Argentona - Mataró, rápidament el camí es marca més i planeja. Als 300 metres gira a l'esquerra i comença a baixar, passant per una petita cova. Al primer trencall deixem el camí més marcat que baixa i agafem un corriol en pujada, que després de creuar un llit de torrentera passa just per sota de les roques (5 minuts).

Avui he anat a provar totes les vies que tenen spits, però no se si és que amb la humitat que feia avui no hi havia adherència, però les vies m'han semblat inhumanes, deixo aquí alguns comentaris que no cal tenir massa en compte donat que sols he pogut encadenar tres vies:

3.- Mandrosa: M'ha semblat IV+/V, és una travessa hortizontal que et dona moral per les altres vies.

2.- Dimarts 13: Una entrada on s'ha de tirar d'una petita regleta i una bona remontada de peus, per mi V+/6a

1.- Posa-li tu: Je,je,je, encara no se si es fa amb artifo o en lliure. He estat incapaç de començar la via. M'havien dit 6a... no se yo!

4.- Dreta de La Gorja: Bona via per escalfar, molt ben equipada, entrada per la xemeneia amb bones fissures. Deu ser V.

5.- La Gorja: Bona via, molt ben equipada, pas inicial estret i sortida curiosa del desplom, cal tenir fe amb els peus. Per mi 6a mínim.

6.- Via de l'esquerra de la Gorja: No en se més, buaaa!!, com es puja per allí!! La sortida necessita una petita neteja de molsa, quan pugui ho faig!

7.- Via de la dreta de la Si Miquel: Placa d'entrada de peus, sortida del sostre factible i durilla, però estava mullada i al final ha estat un A0

8.- Si Miquel si: Brutal! Entrada per fissura lateral desplomada, descans sobre bons cantells i 1 metre de slabs ínfims, descans i sortida Can Buquet. M'he parat als spits de dalt, deu rondar el 6c - 7a, comparant amb la Cadira del Bisbe. No surt a les ressenyes.


A veure si recopilo més informació!