Ahir vam anar a fer, en Gatsaule i jo, la via d’en Flx i en Dirk a la Falconera del Garraf, l’Arqueología Transmediterránea. De la via poca cosa us puc explicar que no hagi dit ja en Flx al seu blog, sols afegir uns petits comentaris:
- Al quart llarg, a l’entrada del jardí hi ha un pitó que no surt marcat a la ressenya.
- Al tercer llarg, després del pitó, no pugeu!, després cal baixar una xemeneia molt expo pel que va de segon.
- El primer i segon llarg s’empalmen sense cap problema, però la llargada és pròxima als 55 metres.
- Un cop al cim, anar cap a la dreta fins a trobar un camí fressat, seguir-lo cap a l’esquerra, direcció Mala Dona. Un cop a l’avenc vallat baixem cap a la pista (asfalt), creuem l’aparcament de camions sota la pedrera i mitjançant un túnel arribem a l’esplanada on tenim el cotxe.
Ara sí!, les vivències personals, que se que en Flx les espera amb entusiasme, je,je,je... La via té una dificultat afegida, trobar el camí, imprescindible els valuosos comentaris d’en Flx, gràcies a ells sols hem patit una encigalada, i possiblement ha portat als passos més compromesos de tota la via. L’equipament fixe és escàs, tot i això totes les reunions de la via tenen com a mínim un sòlid parabolt Inox. Nosaltres hem fet servir força els friends mitjans i grans (el camalot del 3 en múltiples ocasions), i un joc de bicoins, en especial els mitjans. Els micros fàcilment es poden substituir per aquests.
Tot i que els seus autors la pintin com una via apta per a tots els públics cal anar bé en l’autoassegurament, no sols el propi, si no que al ser flanqueig en pujada i baixada, sempre cal tenir present la caiguda del segon de corda, és a dir, que la via s’ha de treballar, tot i que els passos són puntuals, a excepció del magnífic sisè llarg, una delícia pels sentits. És en aquest llarg on es valora la feina dels aperturistes, i on t’adones que val la pena l’excursió fins a aquest punt. Els passos per sota el sostret fissurat, amb el mar envoltant'ho tot són molt macos...
Al setè llarg, potser li afegim un plus al IV+, com sempre de fàcil assegurar. No recordava que els llargs de després (algun de la Chani) fossin tan bons, feia molts anys que la vaig fer i a més de la novena reunió vam agafar una variant per una difícil placa, a l’esquerra del que ressenya en Flx. El llarg en qüestió és força elegant, amb passos macos per arribar a la fissura.
En resum, una via maca, difícil de trobar en altres paratges, amb passos molt macos i altres zones més matolleres. La roca, de bona a molt bona, a excepció d’un curt tram al setè llarg. Pel seu recorregut, és força ràpida (5,3 hores anant per feina) i personalment penso que posa les piles en el tema de destrepar. Com ja he comentat, magnífic sisè llarg. I sols em manca felicitar als aperturistes per la feinada que deuen haver tingut per trobar el camí més evident, en un entorn on no és trivial la retirada, nois!, simplement FELICITATS pels trossos oberts i pels redescoberts.
Trobareu una altra crònica al blog d'en
Gatsaule!
Avui hem fet una matinal a Cèllecs, per matar el tema de Roques Noves. Han sortit bones vies, com podeu veure a la foto inferior, en Jordi al Desplom del Corb, un clàssic de la zona.
També hem provat la bloquera
Desplom del Marron, amb una entrada regletera i una fissura molt relliscosa, fins a la tercera xapa, on ja podem descansar (fotos inferiors).
I per arrodonir l'any, he pogut encadenar la més que bloquera
El rey de la Gomina, un 7a concentrat, d'aquells que li agraden al Mohawk, je,je,je... Placa inicial de grans cantells, entrada al sostre pel cantell d'aquest, força romo. Clavem peu dret sota el sostre, agafem petita regleta, pugem peu dret al llavi inferior del sostre i llançament a una lleixa esmolada. La resta molt fàcil fins la cadena, més que recomanable pels amants de l'explosivitat en granit. Podeu veure la seqüència de passos utilitzada a les fotos inferiors.
