Transmutació

Ja fa gairebé quatre anys que vam "descobrir" el sector situat entre Can Bronx i la Placa, a Cèllecs. Vam estar provant algunes línies i quan ens vam decidir a obrir-hi alguna cosa, vam descobrir, no ens enganyem, amb certa alegria, que uns companys de Parets i Montornés se'ns havien avançat. Un dia vaig anar a fer les vies i em van agradar força, a excepció d'algun cantell picat...

A la segona edició de la guia hi vaig posar unes ressenyes cutres del sector, ja que a hores d'ara encara no he pogut contactar amb els aperturistes, però avui he anat passejant fins allí i he vist els noms a peu de via. Així que els afegeixo a les ressenyes que vaig fer en aquell moment.

Estaria molt content de poder parlar amb els aperturistes, ja que els graus són la meva opinió personal i estaria bé contrastar-los, així com corregir totes les possibles errades en el croquis. Al perfil del blog hi ha el meu mail...

El que deia la guia

Potent sector descobert fa uns quants anys però arreglat i equipat per uns companys de Montornés i Parets del Vallés, al 2009. Varietat de vies de grau mitjà amb un equipament excel·lent, allunyat de tots els sectors. Tranquil·litat assegurada amb l’única pega d’algun cantell picat.

Orientació: Sud-oest. A peu de via hi ha força ombra.

Equipament: Perfectament equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.
Tipus d’escalada: Plaques i fissures, alguna via una mica discontínua i terrosa per falta de pas.

1.- ???: 4b, Pas vertical a l'entrada i rampa fins la reunió.

2.- Variant Garby: 3b, Petita variant per entrar a la via anterior des de la canal, té un sol bolt.

3.- Estat Inortal: ?, No l'he feta...

4.- "Forces ...": 6b/6b+, Entrada amb peus difícils i pas brutal per agafar la fissura. Encastament de dits i peus en adherència, sols per aquests 2 metres ja val la pena la visita al sector.

5.- Meditació Silenciosa: 6a+, Placa gairebé vertical amb presa petita. Molt maca.

6.- Essència sutil: 6b [6c], En aquesta línia hi trobem dos cantells picats a la sortida de l'esperó. Si no els toquem cal fer un llançament des d'un bon cantell invertit fins a la part superior de l'esperó, surt sobre el 6c. Maca en aquesta versió...

7.- Lliure circulació: 5c, Cantells arrodonits i anar fent per placa vertical, bona.

8.- "Respecte humà": 6a/6a+, Entrada molt fina de placa per anar a l'esquerra a agafar la fissura. La part superior és força alpina amb creuament de xemeneia inclós per arribar a la reunió. Inici molt bo.

9.- "Iniciació veritable": 5c, Esperó d'entrada i fissura bona. Cal vigilar l'últim pas abans de la reunió, doncs no és fàcil i la xapa està als peus.

11.- Ordre arquitectònic: 6a, Fissura d'entrada i continuació vertical sobre bons forats. Força terrosa de moment...

12.- Don altruista: 5a, Esperó dret del sector, força fregament de corda.

Entre cometes els noms que no tinc clars...

D'ahir i d'abans d'ahir...

Ara que s'està acabant de reequipar les línies que quedaven amb spits a Cèllecs és un bon moment per deixar-vos un bon grapat de relíquies, que gràcies a uns quants amics, he anat recollint aquests últims anys.


El primer d'ells és un article aparegut a la revista Cingles de l'Agrupe de Mataró. L'escrit no sé datar-lo, ja que no he trobat a quin número de la revista pertany, però sembla ser que és de principis dels noranta. Està signat per en Manel Punsola, que molts coneixereu per haver obert una de les vies més repetides de Catalunya, o per haver estat director de l'ECAM. Es fa curiós llegir com una via oberta abans de l'any 1964, la Miti, esdevindria una línia esportiva 20 anys més tard, la Delirium Tremens.

Jesús R. a la Bicicleta, principis dels vuitanta

El següent article, també de la revista Cingles, el signa el descobridor de les roques més amagades del Maresme i actualment un dels màxims promotors de l'escola més de moda d'Europa: Margalef. En Jordi Pou ens fa una ràpida repassada de l'eclosió freeky a l'escola de Cèllecs.


No us perdeu la descripció de com van passant per l'escola els escaladors més forts d'aquells inicis dels vuitanta: en Joan Olivé, el David Tarragó, el Rosso, ...

Llorenç a Rèflex, principis dels noranta

A més no podem deixar de banda bona part dels locals, amb un altíssim nivell en aquell moment: l'avançat Pep Botey, el propi Jordi Pou, en Martí Montserrat, en Toti Valés, els germans Estrader, en Marçal Boquet, en Ricard Serra, l'Oriol Floriach, en Joan Amils, l'Emili López, en Lluís Galceran, en Lluís Varela, l'Oriol Majó i d'altres que segur que em deixo i han acabat passejant-se pel vuitè grau o per complicades i exposades vies a grans parets.


Menció especial a l'últim paràgraf a la persona que més ha mimat la muntanya de Cèllecs, i que encara ens el podrem trobar voltant per allí, en Mingo Nieto.

Una evolució paral·lela a la que han viscut els escaladors la trobem en les ressenyes. Tot seguit podeu veure un conjunt d'aquestes, recuperades per en Jesús R. i datades aproximadament d'abans del 1985.


Són de Roques Noves i Contravent. Algunes d'elles van ser colorejades a posteriori pel propi Jesús. Els graus no han canviat gaire de llavors ençà, o sí, bona senyal!

Marçal a la Ful d'Estambul, principis dels noranta

Llorenç al sector Semen-Up, principis dels noranta

La Bicileta, però ara a principis dels noranta

Ramon R. al Desplom del Marrón, principis dels noranta

Oriol al sector Semen-Up, principis dels noranta

Doncs apa, a gaudir de la muntanya! I si deixeu comentaris, intenteu ser respectuosos, que per bé o malament, això és part de la història i s'ha d'acceptar com ha estat!

Una mica de Psico Maresme...

Fa uns dies uns "companys" anònims em van fer arribar via mail la piada d'una nova via a Cèllecs (però encara n'hi caben?). La línia en qüestió me la van dedicar i evidentment havia d'anar a provar-la... avui he trobat el moment.

La via es troba situada a l'esquerra de la Lídia, a la Placa de Cèllecs. Just on comença la canal que baixa a la citada via. Si aquest era el regal, com ja avisa el doble nom de la ruta, està enverinat, ja que la via és força exposada.

Els aperturistes recomanaven dur un joc de tascons, l'alien vermell i un C4. Jo he posat el que marco a la meva ressenya: bicoin #8, camalot 0.5 i alien vermell. La via compta amb una única expansió, per sort al pas més dur...

Sols hi falta el barret de John Wayne...

Inici a peu de canal, on abans d'entrar al desplom es pot posar el camalot per evitar caure canal avall (una altra opció pot ser xapar el primer bolt des de la pedra de darrera, com he comprovat després, s'hi arriba sense problemes). El desplom, agafat pel mig tal i com indicava la piada, és un pas de bloc de regletes i amb alguna que altra presa netejada seria possiblement més fàcil.

Un cop s'entra a la placa, se segueixen unes fissures molt fàcils fins arribar a un esperó tipus esquena de dinosaure de difícil protecció (aquí he patit una mica), que pot ser escaquejable per les dues bandes, evitant el tram exposat. Ah!, la reunió es fa en un arbust del cim, però com que no m'ha convençut he lligat la corda a les alzines del bosquet i he rapelat...

Possiblement una de les vies amb més galeto del Maresme, però força escaquejable... Això si, no pega amb la resta del sector.

Autors -> Si em dieu els vostres noms els posaré a la guia... estil impecable si com dieu la vau obrir en rot punk!


Nota: Algú em va enviar un SMS per anar a escalar l'altre dia, però per un "error tecnològic" vaig perdre'l sense saber de qui era (Paca?, Carla?,...), igualment estava de vacances!

Les Vanes del Maresme

Ja fa uns anyets, juntament amb en David i la Núria, vam decidir anar a donar una volta per l'Orient Mitjà (Síria, Líban i Jordània). Un viatge llarg i impressionant, fet quan encara era "estrany" anar a Síria o al Líban.

" Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas más allá de Orión..."
(Palmyra - Blade Runner)

Arribant a les ruines romanes de la ciutat de Palmyra, al bell mig del desert siri, vam decidir que allò era tan gran que per veure-ho tot necessitaríem dues excursions. La primera a la zona més pròxima, que la faríem aquella mateixa tarda i a les zones més allunyades ja hi aniriem ben d'hora al matí següent.

Ojú, que caló...

Cap a les 19h sortim del nostre "hotel" per endinsar-nos al desert, entre columnes i temples mig ensorrats. A la mitja hora, a 42ºC i amb el vent àrid, ja estàvem asseguts a la primera ombra que vam trobar (evidentment darrera d'una columna...).

Al cap d'una estona va apareixer per allí un "morador de las arenas" (StarWars dixit) oferint-nos pa! En aquell moment en David va sentenciar una metafrase que m'ha perseguit fins al dia d'avui: "... ya lo dijo el Señor: ' Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos ' ... "

Seqüència a Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos
(clickar a sobre)

Fa uns dos anys vaig reequipar i adreçar una línia de tres xapes, a Roques Noves (Cèllecs), just sota la Ninota. Restava sense encadenar i sense nom conegut. Així que va passar a ser la "Dad pan..."

Penúltim dinàmic...

Inicialment la vam estar provant saltant-nos els primers passos, ajudats per una gran roca que té al darrera. Però entre que es troba una mica amagada i que és força lesiva per als dits, encara ningú s'havia atrevit amb la versió des del terra.

Pas d'equilibri, llançament a regletes ínfimes, remuntada de peus, llançament a regleta decent, xapar, peus en adherència, gran llançament, s'acaba l'apnea, repòs, penúltim llançament a cantell arrodonit, pujada de peus, llançament lateral (to the void) i xapar reunió. Una altra joia del Maresme que avui ha caigut.

Ascensió patrocinada per Camp Base, volem un C5...

Calders a la brava

Aquest cap de setmana em tocava retre comptes a la familia i anar a passar el cap de setmana a l'Estartit (Costa Brava). Per aquesta raó vaig haver de fer coincidir els plans verticals amb els familiars.

Jortx a Quis custodiet ipso custodes (Can Bronx)

Divendres vaig poder acompanyar al Jortx al sector que vam equipar l'any passat a Cèllecs (Can Bronx). En unes tres hores ens vam polir totes les vies. A destacar la decotada incipient i consensuada a la via de la Cris, ara 6a+. No sé que em va passar pel cap quan la vaig cotar...

Action Mohawk (Can Bronx)

I el que és més destacable, la primera repetició (coneguda), per part del Jortx, a la Atomic PGB, una via una mica exposada i amb un pas explosiu per sortir del desplom.

Després anem al totxo de la Intifada i fem la fissura central en lliure. No sé si s'havia fet abans, ja que sols hi havíen restes de pitonatge i un copper. Actualment la via sols es pot fer amb la corda passada per un spit que hi ha a la part superior de la roca. Segurament hi possaré un bolt per tal de poder provar l'esperó esquerra, que es veu força contundent.

Sector de Cala Montgó

Dissabte al matí, aprofitant l'estada a la Costa Brava, la Selene i un servidor ens acostem a la zona d'escalada de Cala Montgó, seguint les ressenyes del PGB.

PGB a la Cala Montgó

Ens costa força trobar la zona, però al final apareix el mateix PGB i després d'unes quantes voltes i de trobar la via Trencabraços, aconseguim arribar al sector.

La veritat és que rep força crítiques la zona, però a mi em va agradar (tot i la poca activitat que vam poder fer). És una roca peculiar, a mi em va semblar força sòlida després de les últimes escalades per l'Osona, i molt desplomada. Això sí, els cantells són brutals... rotllo Calders, però sobre el mar.

Mohawk a la mateixa via

És una zona ideal per a fer el goril·la, llàstima de l'acció corrosiva del mar.

Vámonos que esto no pinta bién...

I parlant del mar, al final vam tenir que sortir per potes ja que aquest s'estava empipant amb nosaltres i les onades gairebé ens tocaven. Segurament hi tornarem aprofitant alguna altra estància per la zona... Dèu n'hi do la de sectors aprop que hi han: Roca Maura, Torre Moratxa, Begur, el Cau del Duc, Montplà, Ullà i una mica més lluny Romanyà i Solius.

La millor reutilització possible dels bunkers de cala Montgó

En PGB fent-me la pilota...

Aprofito el post per preguntar un petit dubte: Com podeu veure a les fotos inferiors, la corrosió del mar és brutal. Ja coneixia els seus efectes sobre els elements mecànics no inoxidables, però el que em va sorprendre més és que hi havia resina epoxy oxidada, i el pitjor (foto del químic inferior) fins hi tot havia saltat d'alguns anclatges...

1) Inox amb no inox, 2) Químic precari, 3) Bolt no inox

Què es pot fer en una zona així?, parabolts 12 mm inox?, alguna resina especial?, què fan a les Calanques?, hardgrit? (una lectura interessant).

Cèllecs lifting

Aquests dies de Setmana Santa m'he dedicat a revisitar l'escola maresmenya de Cèllecs. Com que el temps no era gaire estable, quan parava de ploure sortia corrent cap allí...

Agulla i Mas de Cèllecs des del Sector Senglar

En algun post anterior ja he parlat d'alguna de les coses que he anat fent. La idea era encadenar la via Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos (Roques Noves), però entre que està en un lloc humit i que quan no plovia, xorrejava o les regletes no tenien el tacte adequat, he fet de tot menys encadenar-la!

Última reunió de cable del Contravent

Una de les primeres accions dutes a terme va ser reequipar una de les poques vies que quedaven amb spits al sector del Contravent, la Volver a empezar (47). Aquesta línia és de les dures del sector i no es fa gaire, de fet no he vist mai a ningú provant-la. Vaig eliminar els tres spits, que ja formaven part d'un reequipament anterior, vaig tapar els forats tant dels spits com dels antics burils i vaig afegir-hi quatre bolts. N'hi ha un d'extra que rectifica l'entrada, ja que inicialment s'apurava molt la via veïna. Ara queden clarament separades.


Aprofitant l'ocasió, també vaig eliminar l'última reunió de cable retensat que quedava al sector i vaig obrir una nova línia. Aquesta nova via està situada a la dreta de la SuperCrack i consta d'un pas de bloc per superar el desplom inicial i després placa fàcil. Té tres parabolts més reunió i un grau aproximat de 6a+, Varisto tefotrás común misto (96).

Un altre dia, anant a provar l'objectiu inicial, vaig decidir escalfar a l'espoliada via Herejía, que per cert, té pintat el nom i hi diu Anzión V - ¿?, (Roques Noves). La línia, tot i ser molt curta, uns 4 metres, és de mal fer sense corda, ja que té caiguda directa a l'abisme. Com que vaig veure que valia la pena, he afegit un parabolt a la reunió i un a la meitat de la ruta. Manté el primer spit, que era l'única cosa que hi quedava a la via. El grau deu sortir sobre el 6b, i agafa tot el cantell arrodonit del desplom en bavaresa. Una altra relíquia restaurada...

Sector Senglar

Ahir vaig pujar a veure el nou sector que van començar a obrir en Xesco i l'Oriol, però que ha estat acabat per l'Esteve i Co. Es troba situat a la dreta de la placa, s'anomena Sector Senglar i segueix la tònica d'iniciació de tot el sector. Molt de curro per la seva part, ja que tota la placa estava plena de molsa i ara llueix com una patena, felicitats!

Diedre del Sector Senglar

Vaig poder fer les quatre vies que el componen, d'uns 20 metres i amb roca una mica terrosa encara, cosa que arreglarà el pas de la gent. Està molt ben equipat, amb parabolts i sòlides reunions. Us deixo unes ressenyes personals, esperant contactar amb els creadors per a les ressenyes de veritat.



També vaig poder observar que s'han muntat dues línies de ràpel per arribar al peu de l'Agulla de Cèllecs. Aquests comencen a la dreta del nou sector i són d'uns 15 metres cadascun. A la dreta de l'Agulla s'ha creat una via per a iniciació de l'Ae; aquesta creua un petit desplom, que en lliure surt 6b. El problema és que a la part inicial, que no deu passar de IV ,també s'han afegit parabolts cada mig metre (suposo que per fer Ae?), fins aquí no tindria cap queixa, però és que s'ha matxacat tota l'entrada d'una via de l'any de la quica, que ja es feia en lliure als anys 50 (les escarpes a la fissura en són el testimoni).

Part dreta de l'Agulla i nova via d'Ae

De fet, la cosa no anirà més enllà, ja que igualment ningú repetia aquesta oblidada ruta, però igual m'animo i la restauro (almenys el tram que encara queda viu...). Per cert, en el seu moment va ser alliberada, restant de 6c+...



Totes aquestes actualitzacions estan reflexades a la Guia del Maresme, que ja sabeu que us podeu baixar d'aquí.

Imatges del Bronx

Ahir vam poder passar una estona al nou sector de Cèllecs, Can Bronx. L'Ozzy, en Zombi i qui escriu vam poder provar les dues úniques vies que no regalimaven aigua: Quis custodiet ipso custodes? (6b+) i Action Mohawk (7a).

Personalment penso que són dues vies força bones, i sembla ser que es confirma el grau, ja que s'han encadenat. En especial l'Action Mohawk és de lo milloret de l'escola (amor de madre). Us deixo unes quantes imatges de les dues vies...

Ozzy a Quis cutodiet ipso custodes? (6b+)

Mohawk començant l'Action Mohawk (7a)

El crux de l'Action Mohawk (7a)

Respirant a l'Action Mohawk (7a)

Zombi començant l'Action Mohawk (7a)

Zombi a punt d'entrar a la reunió (7a)

Can Bronx nou sector a Cèllecs

Gràcies a la feina realitzada a partir del 1991 i fins a dia d'avui per gent variada (Jesús Rodríguez, Manuel Castillo, Ozzy, ...) ja es pot dir que aquest sector bé val una visita!

Us presento Can Bronx, un nou sector de Cèllecs. Situat entre el Contravent i la Placa. En ell hi podrem trobar 6 vietes, cadascuna amb la seva gràcia i amb una roca diferent a la de tots els altres sectors de la mateixa escola.

La primera via, com ja he comentat en un post anterior, la van equipar al 1991 en J. Rodríguez i en M. Castillo. Fa poc l'hem redescobert i hem pogut comprovar que en aquests 17 anys algú altre s'hi va acostar perquè hi havia una línia desconeguda amb tres spits i sense reunió. La resta de vies són noves i han estat equipades amb parabolts (entre ruixat i ruixat). Tenen una llargada que oscila entre els 8 i els 12 metres i la part baixa té una roca poc agraïda, cosa que contrasta amb la qualitat de la part superior (hi ha alguna llastra sikada, tot i així mireu bé on us agafeu...)


Orientació: Sud-oest amb ombra a peu de via (zona humida)

Aproximació: Seguim la mateixa aproximació que per arribar al sector del Contravent. En aquest cas no cal pujar a la torreta de vigilància, sinó que seguim la pista principal durant uns 100 metres. Cal vigilar a la nostra dreta, quan la pista fa una pujada i gira a l’esquerra, hi trobem una gran fita i una cresta de roques que cau cap al Vallès. Ens situem sobre aquestes roques i decantem a la nostra esquerra per entrar dins del bosc (primera fita). Seguim cap a la nostra esquerra seguint les fites i ràpidament trobem una canal que amb forta baixada ens deixarà davant del sector (hi ha cordes a les zones més relliscoses). Uns 15-20 minuts des del cotxe, tot i que el camí és perdedor. Impensable per a nens...

• Al Capota, Markus y la kuádriga contra el gorrilla cabrón! (87): [6c/7a] Via que entra per una fissura de dits i després d'una lleixa que trenca la continuïtat trobem un pas de bloc i una terrible entrada a la reunió.
  


• Action Mohawk (88): [7a] Entrada sense gaires peus i passos llargs amb una roca molt especial a la part de dalt. Molt recomanable, de les millors de Cèllecs, però sortiu amb la primera cinta xapada (arbre). S'esperava que aquesta via sortís més difícil, però a la part més desplomada trobem dos grans cantells que fan que el problema màxim sigui situar bé els peus. El nom de la via és un pur atac d'egocentrisme inspirat en els comentaris d'algun anònim...
  


• Fight the power (89): [6a] Via alpina on una xemeneia que es tanca ens farà utilitzar diferents tècniques, vigilar la roca dins de la fissura. Equipada amb quatre spits.


• Atomic PGB (90): [6b] Via exposada on una galeta a la part final ens farà saludar a l'assegurador. Passos de presa gran al sostre i sortida fina... "Com una bomba de rellotgeria"... Dedicada al PGB.
  


• Quis custodiet ipso custodes? (91): [6b+] Similar a l'anterior via però amb més assegurances i un sostre més pronunciat. Roca curiosa i a l'hora excel·lent a l'alçada del primer parabolt. Recomanable sempre que tinguem clar qui vigila als vigilants.
  


• The Soul of a new Machine (92): [¿?] Via rebatejada (si algú sap el nom el tornarem a l'original sense cap problema), equipada amb tres spits. Curta i amb un pas concentrat a la segona xapa. [He de reforçar la reunió, actualment sols té un spit]
  

Doncs ara ja no teniu excusa per anar sempre als mateixos sectors de Cèllecs. Feu-li una visita que si no tota la molsa que he tret hi tornarà...

A tibar-li!!

I de regal... dues mandarines!

Aquesta tarda m'he escapat a Cèllecs a veure el sector equipat al 1991 per en Jesús Rodríguez i el Manuel Castillo, anomenat Can Bronx. Aquest sector poc divulgat en breu serà adecentat perquè tothom el pugui gaudir. De moment us presento algunes perles...

A la foto superior s'hi pot veure la via Fight The Power, 5c, via inicial del sector. Dedicada als enemics públics (Public Enemy). Diedre, xemeneia, via alpina...

Una altra joia que veurà el seu equipament aviat, fissura de dits i esperó desplomat a la part superior, The soul of a new machine.

A la dreta del sector s'hi troba una via desconeguda, equipada amb tres spits força nous, de la que no tinc dades. Però la bomba del sector serà aquesta placa. Similar a la mítica Ninota, però amb menys regletes i més cantells arrodonits. Un pèl més llarga, a la part inferior caldrà reforçar alguna llastreta però a la superior s'hi troba el millor granit que he vist mai al Maresme (no és conya!). Avui l'he provat amb la corda per dalt i sortirà sobre el 7c o més, però sortirà!

Espero que el propi Jesús li posi nom a la via...

Per arrodonir la tarda i després dels comentaris del Kueka, no podia marxar sense provar la Ris amb avarícia, al petit sector que rep el mateix nom. Gràcies a les marques de magnesi existents (d'en Kueka i en Bardi) m'ha sortit a vista. Forçant molt l'entrada, sense pujar a la pedra i agafat a la llastra deu rondar el 6c+. Com que jo sóc llarg arribava a les primeres regletes sense l'ajut de la pedra i m'ha semblat 6c, el temps ho confirmarà, però de 7c res de res. Llàstima perquè el relat d'en J. Pou a la revista Cingles era curiós:

Algú sap ben bé si no hem encertat la línia (just sota el spit)?, el spit existent és l'original?, com pot ser aquesta baixada de grau quan ja s'havia fet la Way (6c+)?