Hereje

Com ja havia comentat a l'anterior post, en Rm i la Irene han fet una petita obra d'art en format video, en ell hi apareixo jo fent en top rope l'Hereje, un contundent 7a+ de la Sardineta de Baix.

Felicitats als directors - filmadors - muntadors!

La compta enrrera

Avui ens hem decidit per retrobar-nos amb St. Llorenç, així que en Jordi, la Gemma, l'Ozzy i els grimpaires, ens dirigim a la Sardineta de Baix, a fer d'amics del sol. Jo volia escalfar amb aquestes vies, ressenyades pel PGB, per poder anar després al totxo del Graffitti, i començar amb els deures de l'any.

Aquí hem pogut fer la mítica Cazo Grande (V) i la fissura desequipada del costat per escalfar, així com la Usimàndries (V+). Després ens hem dirigit a desvetllar l'enigma de la via Me Suda la Oreja, i he arribat a la conclusió de que els dos pitons inicials de la via (que encara hi són) fan més que por, així que ens hem decantat per la seva veina, la Micro-clip. En aquesta via, de la qual no sabíem el grau, hem patit de valent per poder realitzar el pas inicial d'entrada (fotos superiors). Per xapar el primer spit cal una mica de morro o un friend del 1, i per sortir-ne un pas ben burro. La resta de la via molt maca i la reunió reforçada per alguna ànima caritativa amb un parabolt inox amb anella. Personalment m'ha semblat 6b+ concentrat.

Després la Sílvia s'ha decantat per la Yankee (6a+) i nosaltres ens hem dedicat a la Black Out (6b+) , una petita obra d'art (fotos superiors), el Monstruo está ciego, que no he aconseguit encadenar, deu rondar el 6c+, i l'Hereje (7a+), de la qual en breu penjaré un bonic video.

Amb aquest escalfament ens hem decidit a anar cap al Graffitti a provar les vies que vam reequipar i hem tingut algunes sorpresses. La via de la dreta del tot (4) és una petita joia i no supera el 6b/b+, malgrat el desplom (fotos superiors). Acte seguit he provat la que deu ser la Rápido Taxi (3), cotada de 7a+, però clarament es veu com ha petat un cantell clau, sols em va mancar resoldre aquest pas, però deu anar sobre el 7b+/7c. Per arrodonir la jornada, provo la Moi Indiqué (2), un 7b+ d'època, ja estic molt fet pols, però aquesta caurà amb uns quants pegues, és una mica l'estil de la Bastardo (St. Benet), però amb els passos més llargs.


A la Muaramañoc (1) observem que algú ha girat el segon parabolt, no sabem si expresament o bé per la propia tensió de la corda... algú en sap alguna cosa?

En resum, una bona jornada que ens ha fet baixar els fums a tots, deu n'hi do com tibaven aquests "clàssics"!

Objetivos 0-07

Cada any intento posar-me uns objectius que m'ajuden a mantenir la motivació, però a l'hora, segons va avançant l'any, van mutant i acabo complint sols el 50%. Perquè això no passi he decidit deixar constància en una entrada al blog, a veure si funciona...

• Algun 7a a vista: Fa temps que els 6c em surten a vista, però els 7a sols al segon pegue o amb la corda per dalt, això s'ha d'arreglar aquest mateix any. A muerte amb els 7a's!

• Totxo del Graffitti: Aquest petit sector de la Sardineta de Dalt, a St. Llorenç del Munt té les primeres vies de grau alt que hi van haver a Catalunya. Són quatre vies que van de 7a al 7c, i que ja que les vaig reequipar, que menys que encadenar-les, no?

• Gavilan Pollero amb video: Impressionant via de la Roca d'en Barberà a St. Benet. Quan vaig veure la foto de la primera guia de Desnivel ja em vaig quedar bocabadat! Allí hi sortien en Salva i l'Alsina... Ara que crec estar en condicions, és el moment d'encadenar-la i que millor que fer un video per poder-ho explicar als meus nets (TR a la foto)
  

• Mescalina: Via llarga situada a la paret de les Bagasses (Terradets). Fa molts anys que la vull fer, però una recent entrada d'en Piter al seu blog m'ha tornat a obrir la gana. Teniu la ressenya a Onaclimb. (Foto d'en Piter)
  

• Barrufets al Calderer: Una via de quilòmetre vertical a la cara nord del Pedraforca, tot un repte per agafar rodatge pel següent objectiu! Teniu la ressenya a ressenya.net

• Comici a la Cima Grande: Brutal via a les Dolomites, on es van realitzar els primers VI de la història vertical.

A veure si aquest any si!

Roques del Caçador - The return

Aquesta tarda he aprofitat una finestra de temps per anar a repetir una visita, amb millor temps i amb millor companyia que el meu croll, a les Roques del Caçador (Premià de Dalt). Podeu veure més informació sobre la zona a un post anterior.

Avui hem pogur provar la Mandrosa (3) (er payo a la foto inferior), de la que confirmem el grau de IV+/V, i bona per prendre contacte amb el sector.

També hem pogut provar la (4), que deu rondar el V, i la Gorja (5) on hem pogut comprovar que el pas d'entrada al sostre i posterior sortida picava més del que jo recordava, o sigui que queda recotada a 6b (foto inferior).


Per rematar la feina hem fet la Dimarts 13 (2), amb un pas bloquero d'entrada que recorda molt el sector Minguet de Roques Noves (Cèllecs), amb un grau de V+/6a, i finalment la (1) que no queda clar si és la Posa-li tu, però avui si que ha sortit en lliure, amb un grau proposat de 6b durillo (foto inferior).


A veure si algun element especialitzat en Can Buquet s'anima a provar-les i confirmar els graus...

Montmell i Calders

Aquest dissabte hem decidit anar d'excursió al Penedès, una terra totalment desconeguda per nosaltres. Volíem pujar el seu cim comarcal, la Talaia del Montmell (860 m), i el millor camí per fer-ho ens ha semblat l'esperó Guerrero, que en 150 metres d'escalada fàcil (III - IV) ens deixa al cim del turó del Castell del Montmell, aquí sols cal caminar uns 20 minuts fins al cim del Montmell.

Aquesta via (o més aviat cresta) resta mancada de reunions, però es troba molt ben equipada amb parabolts grocs que a l'hora fan de fita. Si voleu anar més segurs podeu afegir a les 5 cintes un joc de friends mitjanets, per fer reunions al gust. A la foto superior veiem a la Selene sortint d'un pas de IV+, i en Mohawk a la part final de la cresta.

A nosaltres ens ha divertit força aquesta petita cresta, més que res per l'entorn, i per que alguns dels participants agafessin rodatge en aquestes temàtiques. A la foto superior podeu veure l'Ozzy i en TC recollint el material, dalt de l'esperó.

A les fotos inferiors hi trobeu els mateixos personatges al cim de la Talaia del Montmell, i a sota les vistes del turó del Castell i de la Creu, de tornada cap al cotxe.

Calders

Avui hem anat al sector d'el Cargolaire de Calders, amb la companyia del bou volador (Jortx). Personalment el sector m'ha agradat força, escalada explosiva amb uns peus de vies bastant decents (comparats amb l'altre sector de Calders). La roca típica de la regió on s'ha de felicitar als Manresans per la feina que hi estan fent...

Hem provat un bon grapat de vies, a la foto superior podeu veure l'Ozzy a la magnífica Meuca (6c), on uns passos a bloc a l'entrada donen peu a l'alegria de les assegurances, molt xula! A les fotos de sota podeu veure en Jortx a la mateixa via, on ens ha dedicat un saque amb picada de genoll a la paret (última foto), així no és extrany que la Sílvia posi aquesta cara, ja,ja,ja...

També hem provat un recomanable 6b, El Vanguardista, el diedre de la Tarda de St. Joan (V) i la Panxeta dels Collons (6b+). Un cop calents hem anat cap la magnífica Canvi d'aires (6c+), on en Jortx ens torna a dedicar una caiguda (fotos inferiors).

En Mohawk, després de plorar a la Marrana (7a), ha estat temptat per l'angoixant xemeneia montrebeiana (però amb parabolts) del sector, la Mercaderia Perillosa.

El Cargolaire de Calders, una zona que rebrà més visites, però quan no faci tanta calor!

Moratona - Terra mítica

Aquest diumenge, gràcies al Jortx, hem pogut fer la primera Moratonada. Ens ha passat com al Torrent dels Porxos, mai hi havia hagut tanta gent a aquesta magnífica escola. A sobre avui hem pogut disfrutar d'uns convidats ben especials... Agraïr la magnífica col·laboració del Tati, que m'ha passat els noms i els graus de les seves últimes apertures, ideal per actualitzar el post de la Moratona.

Per començar el dia ens hem trobat, al sector del Psiquiatric, amb un grup de gent del Plafó del Piri, en Tinkpor, en Zombi i en Quim, així com el propi Jortx, que ja estàven tibant-li de valent.

Jordi a la Guerrillera (6a), Jortx al Monte de Venus (7a) i
en DJ a l'entrada de Sika Pika (7c)

Com sempre per calentar, un clàssic de l'escola, la Guerrillera. I ja ens posem en coses més series, un conjunt de gent, a muerte amb la Cacatúa (felicitats a en Zombi, en Tinkpor i l'Ozzy per encadenar-la), jo provo la Porca Misèria, via de travesia que en Nando Bustamante va equipar al costat d'aquesta, uns passos molt macos i una entrada a la reunió un pél picant...

Mohawk a la seqüència de passos de Porca Misèria (6b+)

Els més joves (Jortx i Zombi) es dediquen al Monte de Venus, mentre en Preky i jo anem al repte del dia, El Crit del Garrí Guerrer, un 7b+ que potser és un plus, je,je,je... Aquesta via és com una missió impossible, la trec per primer cop amb corda per dalt, però fa massa calor per posar-s'hi de primer, ja que a dalt té un pas molt, però que molt!, patinós. La decisió ha estat encertada, un dels assistents (per sorpresa) a la festa ens dedica un mega saque just en aquest pas... si, si, d'acord, que ell anava a vista i gairebé la treu, però és que estem parlant d'en Marc Le Menestrel, un mite de l'escalada francesa!

A la foto superior esquerra, en Marc, més jovenet, fent un 8b+,
quan l'escalada s'acabava en aquest grau. Al costat es demostra que
mai li ha fet por volar. A la foto inferior veiem un dels altres
convidats sorpresa, en Pep Boixadós, a la seva mítica Sílfides (8b).

Vist que la calor apretava ens dediquem a una via ja coneguda i que el Preky li té ganes, la Magia Blanca, però ja estem una mica fossos.

Mohawk al Garrí Guerrer i a Magia Blanca,
les dues 7b+

En resum, una jornada molt profitosa, on cadascú ha triomfat al seu nivell, hem conegut gent nova i hem vist escalar a noms mítics...

Ozzy a la Magia Blanca (7b+), Zombi apretant al Monte de Venus (7a)
i en Preky obrint la Magia Blanca.

Finalment us deixo amb un video (com sempre de ma de la Selene) sobre El Crit del Garrí Guerrer...

Un muerto yace bajo mis pies...

Incitats pel Sr. Piju, avui hem decidit anar a conèixer la seva zona d'experimentació i entrenament, a Igualada, la Tossa de Montbui. Franja calcarea situada sota mateix del petit monestir de la Tossa.

Les parets són curtes, entre 5 i 10 metres, amb roca molt similar a l'escola moianesa de Montbrú. L'equipament és de molt bo a normal, és a dir, podem trobar parabolts del 12 i spits en bon estat, més informació d'aquesta petita escola al blog d'en Piju.

Nosaltres avui hem reunit força colla, a la foto inferior podeu veure en Toni, la Bea, l'Ozzy, Toni, Gemma i en Mohawk (com sempre Selene darrera la càmera), rollo portada de Bon Jovi. A la foto superior hi apareix en Mohawk a la Nexus 7, un viote d'en Piju.

Hem provat par del menú que ens havia recomanat el mateix Piju. La via 6 i 5 de les seves ressenyes, on hem trobat plaques tècniques amb regletes tipus Collsuspina, i on podeu veure en Toni (esquerra) a la foto inferior. També l'altre Toni (dreta) hi apareix a una altra de les recomanades, la Borkum Riff (26), on hi trobem una entrada a la reunió força fina.

Acte seguit hem provat la Lluc (15) amb una entrada un xic compromesa a la reunió, així com la maca Corto Maltés (16), que ha deixat un record picant a l'Ozzy.

Mentre en Piju es dedicava a la via reina del sector (23), nosaltres ens hem barallat amb l'entrada de la 21, tot un repte si no es descobreix el petit secret (a la foto en Piju i en Mohawk a les respectives vies)

Per sort el deep impact que ha patit el pobre Ozzy no l'ha privat de provar la Nexus 7 (25), una via amb uns moviments força elegants, i que el mateix Piju ha decotat avui mateix.



A mi la via m'ha agradat molt, però no m'atreveixo a donar-li cap grau perquè m'han cantat els passos i a sobre he fet un taloneig que segur que en Piju no fa i facilita força la cosa... podeu veure un video amb una qualitat una mica pobre.



Un dia ventós que ha provocat algun que altre atac de bogeria...


En resum, la Tossa val una visita i si us espereu uns dies la trobareu en unes condicions immillorables, o sigui que felicitats a en Piju pel curro que li dedica...