Aquests dies, el que té el dit trinxat, com que no pot escalar s'ha dedicat a seguir als més fanàtics maresmenys per aquestes contrades. Han sortit bones instantànies, de bloc i de via, i és que aquest jovent pot amb tot. Ja poden ser microscòpiques o inexistents les regletes que en un dia de fred s'enganxen pels llocs més llisos imaginables.
Un dels reptes de la setmana era el bloc del Broncejador, situat al sector Halley de Dalt de Can Boquet. L'objectiu: la línia Ponte Nivea. A la composició de sota podeu veure als fanàtics intentant els passos, com podeu veure ben acompanyats per les noites del Nivea Team. Al blog d'en Zombi teniu el video de com es fan aquestes coses... les noies no surten perquè no els hi vam poder pagar els drets d'imatge... som pobres!

Aquests dies també ens han portat la primera ascensió de Les Urpes del Gat (7a+/7b) a la Pedrera de Teià, a càrrec del Killer del Maresme, en Zombi.
Sembla ser que la via, un cop arreglats els desperfectes dels meus intents anteriors, es consolida com una bona línia amb una fissura de dits i un pas explosiu per sortir d'ella. Clar! que no hi ha bona via si no hi ha bon assegurador, com aquest que vam arreplegar d'alguna àrea de descans de l'A-7...

I encara que no sembli possible hem tret al més power del Maresme de su letargo, gairebé el fem matinar i tot, i l'hem lligat a una corda.
Per arrodonir aquestes sessions de dur treball per a les pobres articulacions i els cotitzats tendons dels nostres dits, unes fotografies al fotogènic Esperó Maresmeño, 7a+. Una de les millors vies de les que tenim per aquí...
I els trinxats fent l'única cosa que ens queda, indicar com es fan les vies des del terra, que així sempre s'encadena!

























