40% de GLY

Les Vanes del Maresme

Ja fa uns anyets, juntament amb en David i la Núria, vam decidir anar a donar una volta per l'Orient Mitjà (Síria, Líban i Jordània). Un viatge llarg i impressionant, fet quan encara era "estrany" anar a Síria o al Líban.

" Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas más allá de Orión..."
(Palmyra - Blade Runner)

Arribant a les ruines romanes de la ciutat de Palmyra, al bell mig del desert siri, vam decidir que allò era tan gran que per veure-ho tot necessitaríem dues excursions. La primera a la zona més pròxima, que la faríem aquella mateixa tarda i a les zones més allunyades ja hi aniriem ben d'hora al matí següent.

Ojú, que caló...

Cap a les 19h sortim del nostre "hotel" per endinsar-nos al desert, entre columnes i temples mig ensorrats. A la mitja hora, a 42ºC i amb el vent àrid, ja estàvem asseguts a la primera ombra que vam trobar (evidentment darrera d'una columna...).

Al cap d'una estona va apareixer per allí un "morador de las arenas" (StarWars dixit) oferint-nos pa! En aquell moment en David va sentenciar una metafrase que m'ha perseguit fins al dia d'avui: "... ya lo dijo el Señor: ' Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos ' ... "

Seqüència a Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos
(clickar a sobre)

Fa uns dos anys vaig reequipar i adreçar una línia de tres xapes, a Roques Noves (Cèllecs), just sota la Ninota. Restava sense encadenar i sense nom conegut. Així que va passar a ser la "Dad pan..."

Penúltim dinàmic...

Inicialment la vam estar provant saltant-nos els primers passos, ajudats per una gran roca que té al darrera. Però entre que es troba una mica amagada i que és força lesiva per als dits, encara ningú s'havia atrevit amb la versió des del terra.

Pas d'equilibri, llançament a regletes ínfimes, remuntada de peus, llançament a regleta decent, xapar, peus en adherència, gran llançament, s'acaba l'apnea, repòs, penúltim llançament a cantell arrodonit, pujada de peus, llançament lateral (to the void) i xapar reunió. Una altra joia del Maresme que avui ha caigut.

Ascensió patrocinada per Camp Base, volem un C5...

El Patriarkado de la Rumba

Per fi he trobat les ganes per acabar d'equipar aquesta línia maresmenya! La veritat és que és una via molt estètica, però força dura i molt manipulada...


Tot el peu de via estava menjat pels esbarzers, així que l'equipament de la part de baix s'ha fet esperar gairebé dos anys, ja que no ens animàvem a podar. Finalment, la setmana pasada, juntament amb la Selene, vam fer força feina, però els esbarzers de la part final eren tan densos que ens va ser impossible.

Últim xapatge

La solució trobada és la més fàcil i menys ètica. Dos petits sikats a l'esquerra de l'esperó permeten saltar els esbarzers i entrar a l'aresta un metre per sobre del terra. Si algú vol fer la poda del que queda, cop de martell i sikats fora... solució ràpida!

Relax després de l'últim xapatge

El granit de Roca Riera no és gaire bo i he fet saltar força llastres, tot i així, n'hi han dues reforçades, una s'utilitza per fer un pas i l'altra simplement és per que no peti una estructura a la sortida del sostre. També val a dir que la via creua una via d'artificial (A1/A2) compartint l'única expansió d'aquesta última.

Encarant l'últim dinàmic...

La via és tot el contrari de la seva veina, Ese es mi Fary!. Terriblement athlètica, amb passos de molta força i molt dinàmics. A nosaltres ens van mancar per resoldre dos passos. La via està per sobre del 7c, però no sé dir quan per sobre... això sí, sols per la foto penjat de la bola de la punta del sostre ja val la pena...

A gaudir-la!

Cèllecs lifting

Aquests dies de Setmana Santa m'he dedicat a revisitar l'escola maresmenya de Cèllecs. Com que el temps no era gaire estable, quan parava de ploure sortia corrent cap allí...

Agulla i Mas de Cèllecs des del Sector Senglar

En algun post anterior ja he parlat d'alguna de les coses que he anat fent. La idea era encadenar la via Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos (Roques Noves), però entre que està en un lloc humit i que quan no plovia, xorrejava o les regletes no tenien el tacte adequat, he fet de tot menys encadenar-la!

Última reunió de cable del Contravent

Una de les primeres accions dutes a terme va ser reequipar una de les poques vies que quedaven amb spits al sector del Contravent, la Volver a empezar (47). Aquesta línia és de les dures del sector i no es fa gaire, de fet no he vist mai a ningú provant-la. Vaig eliminar els tres spits, que ja formaven part d'un reequipament anterior, vaig tapar els forats tant dels spits com dels antics burils i vaig afegir-hi quatre bolts. N'hi ha un d'extra que rectifica l'entrada, ja que inicialment s'apurava molt la via veïna. Ara queden clarament separades.


Aprofitant l'ocasió, també vaig eliminar l'última reunió de cable retensat que quedava al sector i vaig obrir una nova línia. Aquesta nova via està situada a la dreta de la SuperCrack i consta d'un pas de bloc per superar el desplom inicial i després placa fàcil. Té tres parabolts més reunió i un grau aproximat de 6a+, Varisto tefotrás común misto (96).

Un altre dia, anant a provar l'objectiu inicial, vaig decidir escalfar a l'espoliada via Herejía, que per cert, té pintat el nom i hi diu Anzión V - ¿?, (Roques Noves). La línia, tot i ser molt curta, uns 4 metres, és de mal fer sense corda, ja que té caiguda directa a l'abisme. Com que vaig veure que valia la pena, he afegit un parabolt a la reunió i un a la meitat de la ruta. Manté el primer spit, que era l'única cosa que hi quedava a la via. El grau deu sortir sobre el 6b, i agafa tot el cantell arrodonit del desplom en bavaresa. Una altra relíquia restaurada...

Sector Senglar

Ahir vaig pujar a veure el nou sector que van començar a obrir en Xesco i l'Oriol, però que ha estat acabat per l'Esteve i Co. Es troba situat a la dreta de la placa, s'anomena Sector Senglar i segueix la tònica d'iniciació de tot el sector. Molt de curro per la seva part, ja que tota la placa estava plena de molsa i ara llueix com una patena, felicitats!

Diedre del Sector Senglar

Vaig poder fer les quatre vies que el componen, d'uns 20 metres i amb roca una mica terrosa encara, cosa que arreglarà el pas de la gent. Està molt ben equipat, amb parabolts i sòlides reunions. Us deixo unes ressenyes personals, esperant contactar amb els creadors per a les ressenyes de veritat.



També vaig poder observar que s'han muntat dues línies de ràpel per arribar al peu de l'Agulla de Cèllecs. Aquests comencen a la dreta del nou sector i són d'uns 15 metres cadascun. A la dreta de l'Agulla s'ha creat una via per a iniciació de l'Ae; aquesta creua un petit desplom, que en lliure surt 6b. El problema és que a la part inicial, que no deu passar de IV ,també s'han afegit parabolts cada mig metre (suposo que per fer Ae?), fins aquí no tindria cap queixa, però és que s'ha matxacat tota l'entrada d'una via de l'any de la quica, que ja es feia en lliure als anys 50 (les escarpes a la fissura en són el testimoni).

Part dreta de l'Agulla i nova via d'Ae

De fet, la cosa no anirà més enllà, ja que igualment ningú repetia aquesta oblidada ruta, però igual m'animo i la restauro (almenys el tram que encara queda viu...). Per cert, en el seu moment va ser alliberada, restant de 6c+...



Totes aquestes actualitzacions estan reflexades a la Guia del Maresme, que ja sabeu que us podeu baixar d'aquí.

Oh!, no baby...

Divendres al matí, amb en Jortx, desafiant al mal temps, quedem ben d'hora a l'aparcament de Can Massana (Montserrat). L'objectiu és fer una incursió a Agulles, a veure quina via està menys xopa...

Agulles

Portàvem al cap la Bessona Inf. i veiem que la via Baby és de les més seques, així que ens disposem a fer-la. El primer llarg comença pujant per un teix, que evidentment està molt mullat i ens fa extremar les precaucions, per sort és fàcil llaçar alguna branca per assegurar la jugada.

Mohawk entrant a la Baby

El problema és que ja entres a la paret amb les mans i els peus de gat ben enfangats. La meitat del primer llarg també està humida, ja que encara no li toca el sol. Sembla un llarg molt maco, però nosaltres fem bona part en A0.

A la primera reunió ja ens toca el sol i la calor, que no ens abandonarà en tot el dia.

Quart llarg de la Baby

El segon llarg ens sembla molt bo, amb molt bona roca i cosit de bolts, spits i burils. El tercer es veu tan contundent que ni ens el mirem. Té tota la pinta de ser un d'aquells llargs de saber-se de memòria les preses per tal d'encadenar-lo, molt curt però força desplomat i amb roca una mica crosta a l'inici... A0.

Jortx arribant al cim de la Bessona Inf.

El tercer llarg ens torna a semblar molt maco, té un pas explosiu de llançament a l'inici que més o menys surt en lliure, i després anar fent pel costat d'una fissura. I finalment el cinquè llarg, amb una sortida explosiva de bombo i després una fissura fàcil amb claus una mica vellets, com diu a la ressenya, pot anar bé algun alien. Aquest també ens surt en lliure...

Torres-Homet a l'Esquelet

Com que no plou, per allargar la jornada, anem a fer una altra clàssica, que cap dels dos ha fet abans, la xemeneia Torres-Homet de l'Esquelet. Una clàssica, reequipada amb bolts, maca i força assequible.

Sívlia a Voler a empezar

Afegir a aquest post, que existeix una nova via a la dreta de tot del sector del Contravent (Cèllecs), es diu Varisto tefotrás común misto (96), i surt sobre el 6a+. Entrada en desplom i sortida fina a placa, la resta és un passeig. També s'ha reequipat i adreçat la dura línia Volver a empezar (47), al mateix sector...

Ressenyes actuals del Contravent (Cèllecs)

Aprofito per tapar força forats de burils dintre del Diedre Manel - Volver a Empezar i elimino l'última reunió d'època que hi quedava.

Ñapa y sigue

Divendres passat vaig obrir una petita perla del Maresme. Va caldre una desbroçada important sota el sòcol esquerra de Roca Riera (Teià). De moment és l'única via que hi puja, però és que les altres línies són gairebé d'espeleologia amb tanta vegetació com hi ha...

Mohawk equipant Ñapa y sigue

La setmana passada em va faltar un bolt per col·locar, i és que ja he perdut el costum de posar-ne més de tres en una mateixa línia. Així que avui he tornat per afegir-lo.

Últim bolt de Ñapa y sigue

En companyia del fill pròdig de Can Bruguera, ens hem endut la primera ascensió d'aquesta línia, que sembla ser que és força bona: Ñapa y sigue, 7a.

Kueka extasiat després del pas de bloc

La via consisteix en una entrada desplomada amb una bona presa, per donar pas a la ñapa i poder prosseguir cap a una bona patata. Aquest és el pas de bloc clau de la via, que ens ha costat uns quants intents.

Kueka encarant la part final de la placa

L'entrada queda una mica comprimida amb els arbres que l'envolten, però he tret les branques més perilloses i sembla ser que no hi ha perill. Després del pas de bloc, la via es relaxa i tenim 6 o 7 metres de placa tumbada de petites regletes.

Entrant a reunió

La placa final no deu passar del V/V+, però és molt estètica i agraïda. Així que ja sabeu, una altra línia perquè la gent la gaudeixi...

Maresme Power

La nova via és la 10, la informació de la resta de vies la podeu trobar a la Guia del Maresme. I per cert, algú s'ha fixat amb el bloc que hi ha a la dreta del sòcol dret?, té bona pinta... per a futures exploracions...

PD: I si jo faig la foto, qui assegura al Kueka? :P

Frodo 9 dedos

En el meu estat actual de letargia per l'incident del dit, he pogut retornar a l'antiga afició de redescobrir contrades maresmenques, aquest cop assessorat per un gran coneixedor de la nostra geografia, amant de les roques i millor comunicador, en Girbén.

Detall dels passos marcats i
Santuari del Corredor

Divendres al matí m'acosto aprop del santuari del Corredor, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme. Després de buscar una mica, camí amunt, rierol avall, apareix amagada entre la bardissa, la Roca del Diable.

Ozzy a la 6

Me la miro una estona, faig alguna cutre foto, ja que el vent ha fet caure un pi important al davant i no hi ha forma d'enquadrar-la decentment i decideixo que quan tingui el dit bé ja li faré alguna visita, que les petites línies valen la pena. És curiós que als passos més evidents s'hi troben unes sagetes marcades amb pintura blanca. Aquí ja s'havia fet bloc fa anys, potser quan encara en dèiem anar a entrenar...

Manel encastant a la 6

Aprofito que he sortit de casa per acostar-me al santuari del Corredor, on feia anys i panys que no hi ha anava. Tot està força domesticat per l'esperit del Parc Natural, fins i tot un ramat d'ovelles al mig de la pista s'aparta tranquil·lament quan veu aparèixer el meu cotxe, però qui es pot queixar de domesticació quan jo vaig dintre d'un enginy mecànic, je, je, je...

Mohawk a la 5

Avui he aconseguit enganyar a l'Ozzy i al Manel per netejar la pedra i el seu voltant, i de pas a veure si ells provaven alguna línia per posar-li el grau i afegir-ho a la Guia del Maresme.

Mohawk començant la 4

Però després de donar-li a les tissores he decidit que si el dit no em feia mal per podar, podia intentar escalar una mica, sense fer-lo servir, al pur estil Frodo 9 dedos. Així que hem deixat unes 9 línies netes, de grau baix i en un entorn força agradable, llàstima d'estar lluny de les escoles més famoses del Maresme. Per a col·leccionistes i per a passar un matí agradable...

1.- III; 2.- 5(sit); 3.- ?; 4.- 6a/6a+; 5.- 6a/6a+ (sit);
6.- 5/5+; 7.- 4+; 8.- 4+; 9.- III

Guia del Maresme - Creative Commons

Ara si! Ja la teniu aquí, la versió definitiva de la Guia d'Escalada al Maresme, amb la seva llicència i tot... Com alguns ja sabeu, l'edició lliure de la guia és el treball original que vaig fer. Però per poder reduir el preu dels exemplars va haver de patir algunes modificacions, a nivell de fotografies i especialment de colors, en la seva primera "edició".

Ara la podeu trobar actualitzada a 20/1/09, així que si algú té una versió vella ara pot tenir la definitiva.

Guia d'Escalada al Maresme

Que la gaudiu tots i feu un ús responsable.

La regleta es vuestra amiga!

Ha mort el Fary...

Si, si, ja sé que és una realitat, però jo em refereixo a una de les vies més dures del Maresme: "Ese es mi Fary!", Roca Riera - Teià.

Avui ha caigut al quart pegue sota els dits de ferro (que s'han de tenir per fer aquesta via) d'en Jordi Ciller de Vilassar de Mar. La seva proposta és de 7c, el temps ja ho confirmarà...

Ja fa gairebé dos anyets que es va obrir i seguia resistint els atacs d'un bon nombre de forts, així que Jordi:

Felicitats pel rot punk!

Li roooban, li rooooban, i li rooooban

Aquesta setmana de Cap d'Any l'he aprofitat per sortir a fer feina, a escalar esquivant la pluja i a anar d'excursió amb la Selene.

Podant el peu de via a Roca Riera

Dilluns ens enganyem mútuament amb en Zombi per anar a Roca Riera. Cadascú amb un objectiu diferent, ell vol provar Ese es mi Fary!, mentre que el meu objectiu és una mica més humil: netejar el peu de via de Roca Riera i el camí d'accés al sòcol. Així ho fem, però sota la pluja, que no pararà en tot el dia...

Equipant la Macarena de la Feu

Dimecres en Zombi es torna a deixar enganyar per anar a provar la via Maresme, lliure i tropical, però la nit anterior ha plogut i la línia regalima aigua. Justament igual que nosaltres després de fer la penosa aproximació a aquest sector maresmeny.

Aprofito per deixar equipades dues línies encara pendents: Esperó d'Avinyó i Macarena de la Feu. A aquesta última li fem la primera i segona ascensió. Una bona línia amb entrada contorsionista i un dinàmic precari a un bon cantell.

Aguantant la porta a Korrika, Cargolaire

Divendres, en Jortx i en JD s'autoenganyen per anar a la Moratona, però un altre cop la pluja constant ens fa desistir, així que ens dirigim a les baumes del Cargolaire (Calders). La part de dalt de les vies està una mica mullada, així que el dia el destinarem als top ropes.

JD a la Cargolada

Muntem un 7a+ que hi ha al mig de la primera bauma, anomenat Korrika, i que resulta ser molt bo però amb un xapatge super delicat. Que bé va la corda per dalt, je, je, je... Els tres triomfem dintre del que hi ha... pluja!

JD a la Cargolada

Acte seguit muntem la Cargolada, una línia mestra, amb un pas burro al mig i després anar fent. A mi em motiva molt i surt al segon pegue sense cap parada; algun dia haurem de fer-li el rot punk.

Dissabte, amb la Selene, decidim anar a veure cascades de Collsacabra - Guilleries. D'aquelles que mai baixa aigua però que actualment es troben en el seu màxim esplendor... seguint la tònica el dia no acompanya, però per sort no plou!

Trobareu tot el detall i moltes més fotos al seu blog.

Salt de Tirabous (Morro de l'Abella - Tavertet)

Avui, per acabar i un altre cop amb en Zombi, hem pujat a St. Benet. Com que està la carretera tallada hem pujat amb l'aeri i ha estat bona idea perquè no hi havia ni una ànima. Tot el dia la mar de tranquils...

En Zombi ha estat provant la Bastardo, que ja té a punt de caramel i jo la Poker d'asos que he deixat amb una caiguda, una altra línia mestra. Després ens hem mogut al totxo Mungry-moc-rock on he caigut a l'últim pas de la As de Bastus, buf! una altra línia mestra!

I per acabar el dia, he matat el Sis de l'Ulivé, una via contundent que sempre me la miro al passar i mai m'hi poso per ser massa curta.