diumenge, 23 de novembre del 2008

Batòlit B-lask Ponsà

Aquest cap de setmana hem tingut activitat doble. Ja feia temps que anàvem darrera de fer un cap de setmana complert i com que la setmana passada no vem triomfar gaire, doncs aquest volíem recuperar-nos / me animicament. Per aquesta raó les activitats triades van ser més ligth que l'última vegada.

Primer llarg de la PostMortem, 6a

Dissabte, amb en Jortx, vam pujar a Roca Regina amb intenció de fer la via PostMortem a l'estil patagònic, donat el fred pronosticat. La realitat va ser una altra, per bé, i va anar d'un xic que no acabo deshidratat, de la calor que feia i la quantitat de roba que portava.


Tercer llarg de la PostMortem, 6c

La via és molt guapa, i després de les escollides el cap de setmana passat, aquesta ens ha semblat que estava cosida (i ben bé que ens ha anat!). La via discorre pel pany dret de Roca Regina, a partir de la feixa. És una via clarament esportiva de 200 metres, directa i sense contemplacions.

L'equipament és força bo, algun pitó i en la majoria spits placa jungfrau en perfecte estat. A les reunions hi ha algun spit amb xapa TAK per donar més confiança.


Quart llarg de la PostMortem, 6c

El primer llarg és un diedre que escalfa els braços de cop, a l'estil la Trona de Bertí. Per sort tots els llargs són força curts, fins hi tot n'hi ha un de 15 metres (i sort que sols té 15 metres!)

El segon llarg és el primer dels llargs “complicats”. En Jortx el resol de primer, flipant amb la llargada d'algun pas. Com que jo sóc més llarg tinc menys problemes i em surt en lliure. És un llarg d'anar fent amb algun pas sobre picats al mig del desplom.


Cinquè llarg de la PostMortem, 6b


Sisè llarg de la PostMortem, 6a

El tercer llarg és una placa de roca grisa molt adherent que fem flotant, és el llarg més assequible de la via, i a més molt ben equipat.

Ens situem sota el quart llarg, del que m'havien comentat que hi havia un pas de bloc xungo. En Jortx no es ratlla gaire i fa un A0. Com que més o menys he vist com anava la cosa, doncs jugo amb avantatge i també aconsegueixo fer-lo en lliure.


Últim llarg de la PostMortem, 5c

Cinquè llarg, el dels 15 metres. A l'arribar a la reunió ja entenc perquè té sols 15 metres. És un desplom continu de forats molt bons, però que acaba petant de mala manera, es lo que tiene ser débil!

La resta de llargs són de placa grisa amb algun pas tècnic, tipus Bagasses però més adherent. La via no dóna treva fins a l'última reunió. En resum una via molt recomanable que no obliga més de 6a i la roca és força bona.


Diumenge, torno a enganyar al Jortx, per fer una Jornada de fissures a Cèllecs (Maresme). El dia es presenta gèlid, però per contra gaudirem tot el dia d'una bona adherència. La jornada ha anat guanyant en intensitat a mesura que fèiem més vies, agafàvem més pràctica amb els catxarros i encastàvem millor els dits.



Al final hem fet 11 vies (recordem que a Cèllecs no passen dels 12 metres), us deixo el llistat i alguns comentaris per si algú ho vol repetir:


Jortx a Diedre Manel, 4c

Sector del Quatre:
  • Diedre (IV)
  • Del Quatre (5c)

Jortx a Mini-crack, 5c/6a

Contravent:
  • Diedre Manel (IV+)
  • Mini-crack (6a/5c): Al lloro amb l'encastament per sortir del desplom. S'equipa molt bé!
Jortx a Formiguera, 5c

  • Memento Mori (5c): Utilitzem el primer bolt ja que no tenim micros tan petits.
  • Juanito Janomes (6a): Fissura desplomada d'escàndol a dalt de tot.
  • Formiguera (5c): Diedre desequipat. Un clàssic del sector... Té un pitó.

Mini-crack, 6a/5c

  • Sóbala Sobon (6a): Deuria fer anys que no es feia aquesta via, ja que no té reunió... ens vam buscar la vida per poder baixar.
  • Zurullade (7a+): Fem servir les expansions, donat el fred i la falta de temps. Queda com a repte pendent fer-la a l'estil saxó, ja que pre-equipant es pot fer...

Juanito Jamones, 6a

Roques Noves:
  • Estic fet de regalèssia per si em vosl xupar (6b): Agònic off-width que hem fer amb les expansions perquè no tenim peces tan grans.
  • Fissureta (6b): Acabem xapant alguna expansió perquè la fissura és molt cega...

Estic fet de regalèssi..., 6b bufff!

Una bona jornada per tancar el cap de setmana. Vam gaudir com uns nens en algunes vies, i és que el granit s'equipa molt bé i si a sobre no tenen un grau molt elevat, doncs a triomfar!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Tocant de peus a terra...

Rellegint aquest post m'adono de que sembla més aviat un fotolog dels meus alumnes que una piada tècnica, esteu avisats!

La gent que em coneix ja sap que sóc un cap quadrat amb els meus objectius personals, i pel que fa als meus hobbys (o vicis, segons alguns) no ho sóc menys. Cada any em fixo un conjunt d'objectius / activitats que m'agradaria assolir en aquest període, i em faig força il·lusions amb ells.

La Roca Dreta de les Valls,
esperó per on discorre la Secreta Vida

A vegades (força vegades) les expectatives personals ens traeixen. Són massa elevades i la realitat és una altra. Pel que fa a l'escalada, molts cops em veig superat a dues bandes: físicament i psicològicament.

Primer llarg de la Secreta Vida, 7a

Aquest cap de setmana he viscut les dues situacions. La primera d'elles va ser dissabte, on la via escollida tenia un llarg d'un grau pròxim (massa pròxim) al meu grau a vista. S'ha de dir, al meu favor, que feia força fred (6ºC) i que un primer llarg dur sempre t'agafa fora de joc. La qüestió és que a la sisena xapa ja estava penjat d'ella. Va ser una fallada mental, ja que segurament podria haver lluitat més.

Primer llarg de la Secreta Vida, 7a

Pels handicaps que he comentat encadenar-lo segur que no, però una mica més de guerra si que li podria haver donat... La qüestió és que el cervell va sucumbir sota la incertesa: si anava al màxim al primer llarg potser patiria en excés als llargs exposats de dalt.

Segon llarg de la Secreta Vida, 6a+

De la via del diumenge, després de fer de segon el llarg que magistralment havia resolt en Jortx, sols us puc dir que no vaig ser capaç ni de sortir de la reunió. Molt difícil?, us preguntareu, doncs no ho sé, no ho vaig ni provar... La incertesa d'un llarg desequipat amb un grau força elevat (per mi) i sense cap lloc des d'on poder baixar en cas de no veure-ho clar, em va superar... vagància mental! (altrament dit pànic escènic).

Tercer llarg de la Secreta Vida, 6a+/6b

Je, je, je, la incertidumbre me vence! Això deu ser falta de pràctica, ja que feia força temps que no feia cap llarg sense expansions. Però ara com ara anar a fer vies per patir (descontroladament) no m'acaba de convèncer com a activitat, així que de moment seguirem amb vies equipadetes i quan ho tingui més clar ja hi tornaré... o no. Estic fet un yayu!

Jortx al quart llarg de la Secreta Vida, 6a+

Respecte a les vies, poca cosa a dir: obres magnes. A la Secreta Vida (Roca dreta, Arnes) vam trobar que el primer llarg t'agafa molt fred i és de pura continuïtat sobre forats, des de bidits a gandes increïbles. Els primers metres una mica trencats però molt ben equipats, igual que la resta del llarg. Pels que anem justets, estaria bé assajar-lo abans de fer la temptativa final a tota la via, val la pena...

El segon llarg té uns alejes importants, però sempre a les zones més fàcils del llarg. La sortida de la reunió és fina i l'entrada a la segona també, però com a molt tens el parabolt als peus. En Jortx va pujar com un brau!

Cim de la Roca Dreta de les Valls,
al fons les Roques de Benet

El tercer llarg enganya, ja aixeca sospites que estigui tan ben equipat (spits i bolts) respecte l'anterior. La placa final no dóna treva i em penjo a l'últim parabolt, just abans de sortir a la lleixa.

Quart llarg amb les assegurances alegres, però amb molt bona roca. Un passet de panxa al segon bolt i placa fins dalt. 55 metres d'anar fent.

La Perla dels Ports

El llarg final, és més fàcil, la roca no és tan bona, però està cosit. La sorpresa està a l'arribada al cim, je, je, je...

El Morral de Pena Roja, a Tivissa

El diumenge vam intentar la via Missamantdell al Morral de Pena Roja (Tivissa). En Jortx resol l'impressionant primer llarg. Combinant bolts i tascons sobre una roca brutal i grau apretadet. El segon llarg no el vam ni tastar...


Jortx al primer llarg de Missamantdell, 6a

diumenge, 9 de novembre del 2008

The Crespo Power Show

Diumenge, jornada fanàtica a la Paret del Meló (Agonies - St. Llorenç), en Roger s'emporta la Tendones de Acero, felicitats!!!

Igualment al Jortx i al Salva que encadenen també el seu projecte del dia!

La resta seguirem lluitant... never surrender!


Al video la patètica actuació del meu peu esquerra:



dissabte, 25 d’octubre del 2008

Aaarrrggaaaaal...

Ahir vam anar amb la Selene a fer de domingueros per Savassona ja que la gent amb la que entrenem al rocòdrom havia organitzat una romeria, com podreu veure per aquí.


Com ja he comentat, nosaltres ens vam dedicar a fer el mandrós i pujar a St. Feliu per gaudir de les excel·lents vistes de les Guilleries. Com sempre la Selene ha fet una crònica força més divertida aquí.

Inici de Rebentagorgs, 6c

I el perquè d'anar a Savassona i no tocar cap pedra tenia l'explicació en l'estat dels meus pobres dits, ja que el dia abans havíem estat tot el dia tibant-li a la Moretona, the best school in the world...

Inici de Directíssima Iugoslàvia, 6c/6c+

Un enamorat, com jo, d'aquesta petita escola del moianès, no hi feia acte de presència des de que es va lesionar el dit, ara fa un any. I teníem moltes línies noves per catar, d'en Jortx & Co.

Jortx encadenant Rebentagorgs, 6c

Vam començar amb la Panolieta, bona via moretonenca amb un pas tonto a l'alçada de la segona xapa. A mi em va força bé per escalfar i poder fer al primer intent la següent de la llista, la Rebentagorgs.

Ozzy a Caput, 6c+

Aquesta via té un pas molt bo en un desplomet intermig i una entrada típica del sector a la reunió, ideal per tensar els nervis i agafar fe amb els peus de gat, una altra bona via al sarró!

Part central de Rebentagorgs, 6c

En Jortx munta la Caput perquè l'Ozzy la provi i es queda molt a prop d'emportar-se-la. Ja hi tornarem... El millor és que de regal ens queda muntada la mítica Cutrelux, a la que més tard tornarem. De moment l'Ozzy i en Jortx se arman de paciencia i m'asseguren al meu projecte del dia, la via Burru, una de les joies del sector...

Inici de Rebentagorgs, 6c

Al tercer pegueu gairebé em surt, però poso malament un peu després d'haver fet tots els passos durs i avall. No hi ha problema, com ja he dit, hi tornarem...

Per acabar el dia faig la Directíssima Iugoslàvia, que aquest cop surt amb més pena que glòria i per acabar d'estirar la Cutrelux amb corda per dalt, aprofitant que ja la teniem muntada. Amb aquest currículum ara entenc perquè no tenia ni ganes de tocar la roca a Savassona!




Burru, 7b/7b+

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Baliga - balaga

Ahir em vaig ajuntar amb els piris (Zombi i Tinkpor) i l'Ozzy, per anar a fer una matinal a les Agonies de St. Llorenç del Munt. Vam començar escalfant una mica als sisens de la Canal de les Bruixes. Em va agradar força la nova i sinuosa Lebaska, un 6b amb uns bidits curiosos...



Però l'objectiu del dia era la visita a la Paret del Meló, petit però impressionant desplom de bons forats. Allí en Zombi va fulminar la Intent Fallide. Aquesta via, que comença amb un bon salt per agafar els primers cantells és una petita obra d'art, al més pur estil St. Benet.


És curiós com aquest modest totxo té un estil totalment contrari al de la paret de Capablanca (la d'enfront), on la continuitat sobre forats (i foradets) és la tònica dominant. En Tinkpor i l'Ozzy també proven la mateixa via, però la deixen com a deures pendents... A destacar l'aplicació dels més rebuscats mètodes de Can Buquet per part d'en Salva (foto superior).

1, 2, 3 .... uff!!

Després d'una bona estona mirant i remirant l'entrada de la Tendones de Acero entre en Zombi i un servidor aconseguim trobar una bona seqüència i al final del dia sols manca una mica més de power per poder endur-se el premi!


Crux!

Seguirem provant aquest projecte, digne de l'escalada esportiva de fa dues dècades, la dels pioners... tendons d'acer!

Perseguint la meva ombra


diumenge, 5 d’octubre del 2008

Osona vertical

Cap de setmana d'Osona en vertical, en pla, en cotxe, en hotel, en pont penjat, en Fira del Llibre de Muntanya i en múltiples variants... i és que l'Osona mola! La qualitat de la pedra pel que fa al nostre estimat esport no és gaire bona; a part de Sorralta no hi ha gaire varietat de graus, però que us puc dir dels paisatges d'aquestes contrades (aaaahhhh! [suspiro])...

Mohawk a la magnífica V.Munalis, 6a+

Divendres al matí vam fer una escapadeta amb el DJ i l'Ozzy als Cingles del Folló. Em sembla que en anteriors entrades ja us he explicat moltes coses d'aquesta petita escola i és que tenia alguna feina a mig fer i abans de que vingui el fred la volia enllestir.

L'objectiu del dia era la dura Extremaunció un 7a+/7b de fissura de dits, amb un petit sostret d'entrada. Al segon pegue la vaig fer en top rope, i així es quedarà de moment (almenys fins la primavera que ve). La vaig trobar molt física, i és que això d'encastar dits no dóna tregua. Ara, per fer-la de primer necessitaré alguna cosa més que pila, perquè segueixo amb la paranoia de que cauré i els dits seguiran encastats a la fissura... por!

Amb la Selene volíem aprofitar el cap de setmana per anar a la Fira del Llibre de Muntanya i a l'hora passar la nit al poble de Rupit, que era un tema que teníem pendent de feia uns anyets, i així ho vam fer. Com sempre la Selene us donarà una descripció més detallada al seu blog.

Abans de passar per la fira vam decidir pujar a l'Agullola de Rupit per la via Normal. Una vieta assequible i plena de matolls, però que puja a un cim amb molt bona vista.

Des del cim podem veure la foto superior, en primer pla el Salt de Sallent i a sobre el poble de Rupit. Més enllà els cingles del pla d'Aiats, de fons el PuigSacalm i finalment el Pirineu.

De la via poca cosa a dir, a sota podeu veure la Selene a punt d'arribar al cim de l'Agullola on trobarem un químic en una rampa...


Però de camí a l'Agullola no li vaig poder traure la vista de sobre a l'Agulla Xica del Grau de Saltabocs (foto inferior).


Per ella hi puja una vieta de tres llargs que creua tota la xemeneia en lliure, llàstima del rostoll del primer llarg. Vam poder veure l'Anna i el Benji acabant l'últim llarg d'aquesta via, que quan enganyi algú intentaré anar-la a fer...

Pel que he llegit al llibre d'Osona Vertical (d'on he robat la ressenya), el primer llarg està força equipat amb material añejo, però res que no s'arregli amb uns micros, tascons i un parell de claus. La resta amb autoprotecció i el llarg final està arreglat amb quatre bolts i reunió per rapelar.

Detall del primer llarg amb els burins de l'any de la picor...