Fat Mohi

diumenge, 20 de setembre del 2009

Certificació... encara anem fent coses

Perros Callejeros, Ag. Jordi Solé Massip

Fredi-Picazo, Torre dels Aurons

K a No me judas Satanás, Punta dels Cavalls

Días de furia, Roca Gris

Tercer asalto, segundos fuera...
Who watch the watchmen?

Penúltim llarg de la Torre dels Aurons

Mi croll i jo a la millor via de les Gaites

dimarts, 1 de setembre del 2009

diumenge, 30 d’agost del 2009

Usain Parabolt

La Paret oest del Cap del Mort (St. Llorenç del Munt), és la franja de roca situada entre el Cap del Mort i les franges que baixen de Can Pobla. De petit hi havia escalat bastant, amb els meus pares que feien d'acompanyants involuntaris.

Fa uns dies em va arribar la noticia (www.santllors.com) de que s'havien reequipat un munt de vies d'aquesta zona i entre ahir i avui hem fet els honors.

Trobareu tota la informació, així com les ressenyes aquí. Jo us parlaré una mica de la impressió que m'han deixat les vies. Abans cal recordar que la roca d'aquesta zona va a gustos, des de la "qualitat acceptable" fins al "això es cau a trossos". A mi personalment no em sembla roca dolenta (estem a St. Llorenç!); si bé són franges argiloses força compactades, no espereu trobar la Soleia aquí...

- Com ja he dit, us comento algunes de les vies del sector (el grau, com sempre, és una opinió merament personal i subjectiva):

Putade's Joe (5c): Via curta, dintre de la canal de l'esquerra del sector. Té un tram de roca vermella i després entra en una placa vertical de roca excel·lent. Cal anar amb compte en algun pas on la caiguda pot ser perillosa, però com a complement de les seves veïnes anirà bé.

Cicciolina nº1 (6c): Bona via amb bona roca. Placa fina i un pèl desplomada de conglomerat. Gairebé a la part final i abans de la zona més arrampada ens amaga un pas força llarg, on pel que he llegit abans hi havia una presa que ho feia tot més fàcil... (pasa en las mejores familias, je, je, je). Reunió en una savina.

Districte Apatxe (6b+): Aquesta via sembla una variant de la Roquerols, però entra des del terra sense assegurar. Nosaltres hem entrat per la veïna Tamango, per tal de patir menys. La Districte Apatxe té més bona roca que la seva veïna El principi de la placa vertical és de grans forats que de cop desapareixen i s'ha d'apretar una mica sobre regletes i bidits. A mi m'ha semblat molt bona...

Roquerols

Roquerols (6a): Entrada força exposada (bolts separats) i decidim començar per la Tamango, després placa vertical de bolos i forats. Cal vigilar la roca, però en general està força sanejada. També m'ha semblat bona. El segon llarg és curt i vertical, però amb molt bona roca.

Tamango (5c): Entrada per un diedre que va guanyant en qualitat segons es puja, fins trobar roca bona a la part del mig (algun pitó entre bolts). Quan el diedre s'acaba la via surt per la dreta amb uns passos força espectaculars i ja bona roca fins la reunió. El segon llarg, llàstima de curt, és de roca excel·lent (franja gris) i amb grans cantells.. Antigament es feia sense cap mena d'expansió. Bona via aquesta també...

Reencuentros directa (6b+): Hem vist que l'entrada original d'aquesta via no està reequipada i hem entrat per la End of the dawn. Aquesta entrada és força dura i una mica obligada. La resta de la via (ja la Reencuentros) és molt bona tot i que s'ha d'escalar entre assegurances. La roca té trams acceptables i d'altres molt bons, especialment els passos finals del llarg. El segon llarg és un esperó amb formes capritxoses, que també val la pena.

Tamango

Desconeguda (6c+): Aquesta via ja feia temps que estava restaurada. L'entrada té tres còdols comptats i distanciats, és el que li dona el grau (factible en A0) i la resta és anar navegant per les plaques. Molt ben assegurada.

Maya (5b/5c): Crec que aquesta via l'havia fet un munt de vegades i segueix sense desmerèixer. Un primer llarg força assegurat de placa amb algun pas més vertical cap al final i un segon llarg de roca excel·lent. Es poden enllaçar i surt un llarg d'uns 50 metres, molt bo.

Acabant el segon llarg de la 2ª sense monitor

Círculo Vicioso (6c): Un mite de joventut. Més tard em vaig assabentar que l'última persona que l'havia intentat s'hi va deixar unes quantes vèrtebres en una caiguda amb arrancada de burí inclosa. M'he tingut que esperar a un reequipament per poder fer-la i és que em feia molt de respecte. Ara com ara, surt una via segura però de tensar els nervis. La roca no és del tot bona i els bolts queden un pèl desplaçats de les preses (es va obrir en artificial). És una via de continuïtat ja que no dóna descans fins a uns metres abans de la reunió. El segon llarg té un tram d'uns 12 metres sense assegurances (4c).

Seconds Out

Camel (5c): Una altra via mítica del sector. Placa de roca bona amb un tram finet al mig. El segon llarg té roca excel·lent i un sol pas difícil. Es poden ajuntar els llargs, quedant una tirada d'uns 45 metres. A l'esquerra hi ha la veïna Matiné, també molt ben assegurada, però aquesta no l'hem fet.

Segon llarg de la Camel

Seconds Out (7b/7b+): Segon llarg a l'esquerra de la clàssica Encastament. Recomanable arribar per la Sopa de Patates (bona, però un pèl polida). Entrada desplomada amb dues preses bones, llançament a un monodit, remuntada de peus i llançament a gran cantell. Aquesta seqüència és un rabiós pas de bloc que també es pot resoldre amb un A0 al segon bolt. La resta de la via és de continuïtat (6c), combinant forats i regletes i anant molt en compte amb una gran llastra a la nostra dreta.

Entrant a reunió

Doncs res, un altre sector al costat del cotxe perquè gaudeixi la gent, i el canvi de burils per bolts hi ajuda força...

dimecres, 29 de juliol del 2009

Los días de la ira...

Fa uns dies vaig decidir tancar el meu blog. Un creuament de cables a la feina amenitzat per certs comentaris d'un anònim (o no) van ser els detonants...

Aquests dies de vacances a les alçades, he estat meditant sobre les suposades acusacions d'acabar amb la roca que quedava al Maresme, possiblement fetes per algú que mai s'ha dignat a netejar un camí o a reequipar una via (m'equivoco anònim?, si és així siusplau treu-me de l'error!).

Potser tenia raó amb el tema de l'abús del sika o potser no, la qüestió és que no tinc perquè justificar les meves decisions sobre l'ús d'aquest invent, els que em coneixen ja les saben... També se'm va acusar de fer el ridícul, per això cap problema, ha estat una constant en la meva vida, no podia ser menys pel que fa a l'escalada... es lo que tiene ser un pallasso, que te'n rius a la cara de la gent mentre ells pensen que s'estan rient de tu.

Els cantells (6 en total) que havia enganxat ja han estat o en breu seran eliminats. Personalment crec que és un error, perquè si els vaig enganxar era per substituir llastres que jo mateix vaig trencar netejant o per facilitar l'accés a la via, però com que sembla ser que la majoria no ho veu com jo, doncs fora... així que vies com "Ese es mi Fary!" tornen a estar sense encadenar... Em sap greu Jordi, hi hauràs de tornar!

Segurament, i gràcies als ànims de molta gent, després de l'estiu seguiré publicant algunes coses al blog, com per exemple l'última versió (i per sempre) de la Guia del Maresme. Però ja us aviso que m'he tornat un intransigent... Si escalo al Maresme, a St. Llorenç, o a St. Benet és normal que faci entrades sobre aquests llocs i si us puc arribar a semblar pesat, cansino o directament insuportable, doncs el millor és que no em llegiu, és fàcil, no? (doncs sembla que alguns no ho acaben d'entendre...)

Maresme és Kandahar!