Sopla, sopla!

Títol del post molt suggerent per als que ahir vam escoltar la magnífica explicació de l'art assassí de les rates. Sopla, sopla un dels bons LPs dels grans Tijuana in Blue. Petita dedicatòria al seu festiu cantant mort fa uns anys en estranyes circunstàncies, seguint els passos del Mahoma o d'altres de la seva època...

Carpe Diem

A les 9:30h en Jortx i un servidor som a Terradets, amb l'objectiu de fer la Destellos al cap, però les plaques de dalt del Peladet estan molt molles i decidim anar a fer vida social amb el K-Team. Pròxima estació: Tartareu.

Del sector poca cosa a dir... massa prefabricat (almenys on vam estar nosaltres, Guacamole, crec recordar...), fins i tot per un sikaman com jo. (Abans que els anònims afileu les dagues, recordar-vos que dels 5 cantells sikats que vaig posar al Maresme, sols en queda un i és per saltar uns grans esbarzers. Rectificar és de savis... o no)

Carlota a Johny Babuchas

A Tartareu hi ha força cantells retocats o directaments picats, no m'agraden massa, però com que volem escalar, doncs endavant sense miraments, no és bo jutjar sense conèixer la causa! Comencem per la bonica Carpe Diem, pensant que serà una bona via per escalfar. Ràpidament passem a Sika del Pryca donat l'éxit de la nostra elecció. La nostra única ressenya és de la Destellos...

Bravo per Isolana

Després d'escalfar com déu mana, sí que aconseguim encadenar la Carpe Diem. I jo em centro amb la Bravo Isolana, una línia impressionant des de baix... fent-la te n'adones de que és poc natural. Moviments macos però llargs, em calen més intents dels esperats per encadenar-la, ja que al primer fallo a l'últim pas per no mirar bé els peus... pringao!

Bravo per Isolana

Dos intents amb els dits encesos a Puput i pleguem veles, que els triomfadors del dia són del K-Team i toca convidar al bar.

Bravo per Isolana

Aquest post serà dels últims que tindrà un report gràfic de qualitat. És ben sabut la meva animadversió a la càmera i el sr. fotògraf oficial, en Jortx, ens deixa uns quants mesos (tranquils, que no està embarassat).

Li faria un homenatge en forma de fotografies, però com és obvi, no en tinc, ja, ja, ja... Bou!! que vagi molt bé el viatge!!!

Las segundas pascuas siempre fueron buenas...

Dilluns de Pasqua ens ajuntem en Jortx, el pàries, Còrpix i un servidor. L'objectiu és buscar ombra prop de casa i sols se'ns acudeix fer-li la visita anual als cingles del Folló.

Jortx a l'espectacular Moby Dick

Com que estem una mica tocats del cap de setmana ens dediquem a fer les vies més clàssiques. Així van caient joies com Munalis, Moby Dick, Heura, Finestra al cel. Però ja que som allí no deixarem passar l'oportunitat de tornar a tastar una de les dues vies pendents que tinc...

Pàries a Munalis

Provem una mica els moviments de Decapitació. Fa gairebé dos anys ens van semblar molt complexes, però avui encertem la seqüència bona i al primer intent per baixa, cau...

Decapitació

Molt concentrada entre dues xapes. Els spits encara tenen bona pinta, tot i que la xapa sembla com molt fina, no sé, em dec haver acostumat als bolts. Matinal complerta...

Tu sabes lo que son 15 años cagando en los joyos?

Doncs jo no ho sé, perquè a casa sempre hem tingut WC i al poble com a molt teníem comuna, però l'impresentable que es va fotre a fer les seves necessitats just al mig de la via si que ho deuria saber, i ara les nostres cordes també... Tu sabes lo que son 15 años cagando en los joyos?

Arrancada de la via

Fet l'apunt escatològic, dir que ahir vam anar a fer la Integral Freekòpata. Feia temps que la teníem en llista i just ha anat a coincidir amb el recent reequipament (algun cantell hem tingut que bufar encara pel polsim del trepant). Gràcies per la feina!

Primer llarg

Bé, com que la via ja està comentada en més d'un blog, sols fer quatre apunts sobre els llargs. Primer llarg el més assequible, amb roca molt bona i les assegurances a lloc. El pas més complicat és un petit flanqueig a la dreta a meitat del llarg, baixar l'assegurança 20 cm l'ha fet més lleuger per al coco.

Final del segon llarg

Segon llarg amb una sortida fineta de la reunió, després es deixa fer i trobem el segon desplom, aquest cop amb grans còdols. Un llarg molt guapo. El tercer llarg comença rampós però ràpidament es torna molt vertical, a l'últim pas difícil em passo de llarg amb el lance, deu ser l'emoció... Baixo a la reunió i al segon intent surt sense problemes, no és gaire més difícil que la sortida de la reunió del llarg anterior.

Passada la part difícil del tercer llarg

L'arribada a l'aresta de l'agulla té roca dubtosa, però després de les experiències de la setmana passada a Ecos, cap problema. Dono la volta a l'agulla, un friend en una bona fissura i reunió al teix del collet (allargar les assegurances!).

Jortx a l'inici del quart llarg

Aquí la via canvia un xic (al meu entendre) i els llargs es tornen més obligats. El quart s'ha d'escalar, dificultat sostinguda en els 30 metres. Un cop al cim de la següent agulla fem una caminada fins al peu de la Salamandra (aquí vam tenir l'incident ja comentat).

Jortx a l'últim llarg

Últim llarg, per mi el més difícil. Primera assegurança lluny, un C1 pot ajudar. Un tram de placa molt guapo i excursió entre dos pitons, donat l'estat dels dos pitons la caiguda pot ser important... Per arribar al cim sols resta un petit desplom de grans cantells.

Cim de la Salamandra

Una via guapa però on no es regala res, s'arriba content al cim...

Treintitres Tristre Traños

Ahir a la tarda, en Gatsaule i un servidor vam profitar per fer una petita sortida montserratina, i és que hem d'entrenar per als projectes estivals!

Primer llarg de l'Esperó del Místic

Volíem una via relativament ràpida, i que fos tot el contrari de la de diumenge. I com que un dels components de la cordada és molt vago, doncs vam optar per l'Esperó del Místic (Vagos - Monterrat). He de dir que és una via que sempre m'havia atret i després de llegir tants bons comentaris a la blogsphere, doncs directes...

Final del tercer llarg de l'Esperó del Místic

Aprofito per definir un terme que vam gestar ahir, la via blogger. A partir d'ara definiré la via blogger com aquella que apareix a més de 3 blogs. Per a la via en qüestió he comptat un mínim de 9. Així que aquesta és extremadament blogger... És curiós que al món blogger (català, que és el meu àmbit de coneixement) hi ha un conjunt de vies que no les fa ni dèu (per difícils, exposades o rostolls) i un altre conjunt que les fa tothom...

Quart llarg de l'Esperó del Místic

No hi ha terme mig. Em refereixo a vies com la ja comentada Diedre Pericman, suposo que abans força repetida, faria pensar en que és una via blogger, però ara es fa difícil trobar informació en algun blog (Marsi i poca cosa més). I per al Camí de l'Alsina tot el contrari... proveu-ho al Google.

El sorprenent és que per a la via dels Increduls (Paret de Catalunya) també hi ha molta informació, i no la considero precisament fàcil... costa de creure, però la via dels Increduls és una via blogger, ja, ja, ja... Així s'ha de descartar que una via és blogger sols quan és fàcil, caldria fer un anàlisi més detallat dels "perquès"...

Top Rope

Tornant a l'Esperó del Místic, roca impressionant, que a vegades talla i tot de l'adherència que arriba a tenir. Graus assequibles i ben equipats als passos difícils, rapelable i molt ràpida. A l'ombra d'una tarda d'estiu...

Top Rope

Al baixar aconsegueixo enganyar al pobre Gatsaule perquè m'asseguri a una via que va recomanar en TR, la Top Rope a la Roca del Càmping. Com que no tenim ni idea d'on és la pedra en qüestió anem a petar al Totxo del Pepe, que també té molt bona pinta, però per a un altre dia...

Rope Tope

Després de creuar uns quants aritjols, feu cas al Luichy amb el tema dels corriols perduts, je, je, je... Poso les cintes a la via i acte seguit, una altra via al sac. Roca brutal de cara nord amb petits (i no tan petits) forats per bidits.

Una llàstima que aquests sectorets estiguin condenados, les vies dels voltants es veuen molt bones, però les reunions no conviden a pujar-hi...

PEque RICardo MANtecas

Diumenge en Jortx ens proposa anar d'excursió a la Paret d'Ecos (Montserrat), es veu que té ganes de caminar i prendre el sol. En Gatsaule i un servidor decidim acompanyar-lo, que així estirem les cames.

Primer llarg

Un cop allí ens atrau l'espectacular Diedre Pericman i ens decidim a pujar-hi, per casualitat hem portat les cordes i un bon grapat d'amics. El primer llarg és brutal, feia temps que no pujava per un lloc tan desagradable i mira que sóc un fan de St. Llorenç del Munt!

Segon llarg

Per sort, els tres llargs centrals són molt bons. El segon i tercer els fem en un de sol, la roca és bona i la fissura, quan no és taponada per les plantes es deixa equipar molt bé, predominantment amb aliens. Es van trobant burils, una mica tocats pel pas del temps i algún pitó mig amagat a la fissura.

Tercer llarg

El quart llarg és potser el millor de la via, el diedre es torna mantingut i les preses de peu es fan més petites, tot i això es passa prou bé, es xapa una ristra de 3 burils i s'arriba a una espècie de lleixa. Sortir d'aquí és la part més mantinguda, el diedre es torna molt vertical i cal equipar fins a la reunió, per sort la roca és força bona.

Quart llarg

El cinquè llarg torna a ser un rostoll, la fissura està molt tapada per matolls i les savines on assegurar-se estan mig mortes. El llarg no és difícil, però en algun pas es torna una mica expo i cal mirar-so amb tranquilitat. La part final del llarg si que és bona, amb grans còdols on progressar ràpidament (2 burils)

Quart llarg

Per sortir de la paret l'últim llarg és assequible, tot i que a la part de dalt la roca és molt dolenta. Nosaltres vam sortir flanquejant cap a l'esquerra fins als arbres de la canal, on vam fer l'última reunió.

Llarg final

Suposo que és una via per a clàssics, a mi ni fú ni fà, però sobre gustos no hi ha res escrit. Això si, és una d'aquelles vies que caldria discutir si canviar burils per bolts o eliminar-los i netejar la fissura, o millor la deixem com està i així ningú s'enfada, ja, ja, ja...

Roques del Salt de la Nina

Blood & Fire

Entre pluja i altres indecisions, finalment aconseguim quedar un grup nombrós al Bruc. La idea és anar al Vermell. A mi ja em va bé, que deu fer gairebé 10 anys que no hi he estat...

Escaladores con cara de atracadores

El grup escull la zona més propera a la Cova de l'Arcada, al costat de l'Ecològica. Sens dubte el millor lloc del Vermell per sortir correns en cas de pluja... sort de la protecció solar de la Carlota que actua a mode de talismà i podem escalar fins a les 17h sense cap problema. Fins i tot amb alguna ullada de sol.

Amor Brujo

Després d'escalfar a Bomberos con cara de atracadores i Técnica Ninja, en Jortx i un servidor ens deixem endur per les línies que anem trobant, ja que no portem ressenyes.

Los Picapiedras

Continuem per les veïens vies Placa Paco, Amor Brujo i m'emporto la bufetada a Los Picapiedras, una via amb molt bona pinta, però amb cantells picats per superar el sostre, que després de tants dies de pluja són una combinació d'aigua i fang... hi deixo mitja bosa de magnesi!

Los Picapiedras

Ens anem acostant a la gran bauma del sector, ja que des de petit hi tinc pendent la Te de roca, però a l'arribar-hi descobreixo que la que tenia pendent no era aquesta si no l'Arc. Al segon intent aconsegueixo encadenar-la...

L'Arc

Grau apretadet per una via concentrada a les 4 primeres xapes. De l'estil d'abans... Per arrodonir la jornada fem la pròxima Variant Juanillo i cap al bar, que hi falta gent!

Creus que les ACL's passen per sobre de les VLAN's?

Si dimecres arribàvem dalt del cim de la Mòmia per una de les grans clàssiques montserratines, aquest diumenge fèiem cim a la Paret de l'Aeri mitjançant una altra gran clàssica. Segur que per les fotos ja la reconeixereu... bonica via però un pèl sobada.