Avui va de ferrades

Avui hem anat a provar la ferrada de Les Valls de St. Martí de Sarroca, donat que tothom ens deia que era molt dura... i no ens enganyem, això es pot calificar de ferrada esportiva, perquè de lògica no en té cap, però la dificultat està forçada i deu n'hi do si ho han aconseguit!

Els braços queden contents, especialment al segon tram. La tònica de la ferrada és anar per desplom amb pocs peus de forma transversal, per això al segon tram ens trobem alguns passos una mica forçats per manca de paret... Fins hi tot al primer tram trobarem un ràpel que es munta del lloc més incòmode possible... si és que em sembla que els escaladors i els "ferrateros" estem comdemnats a no entendre'ns mai, però com que aquesta ferrada no aixafa cap mena de recorregut i sembla bastant "respectuosa" amb el medi, per mi cap problema... més val fer una cosa així per promocionar el poble que no altres barbaritats que es fan "por ahí".


La via és recomanable per fer exercici i per veure el dineral que es gasten aquests "ferrateros" en equipament. Us deixo amb unes quantes fotos que hem fet.


Fotos de la Teri i en Quim a la ferrada i vista de l'església de St. Martí

Les Agonies de St. Llorenç del Munt

Avui no puc més que agraïr-li al company PGB que hagi penjat una foto meva al seu blog, i des d'aquí recomanar-vos una visita, ja que al post d'avui ens presenta la magnífica zona de les Agonies de St. Llorenç del Munt.

El grau està apretat però val la pena una visita si sou de la zona.

També vull revindicar les vies del sector esquerra, que no estan gens malament (encara que rebin la calificació de "per calentar"). A la següent composició de fotos podem veure en Quim provant diferents vies d'aquesta zona, totes entre el 6a i el 6b.

Suposo que la gent calenta a "No hagas bromas que extraploma" (Foto superior), però per mi ja és tot un repte, o sigui que jo sempre passo primer per la zona de l'esquerra... si és que encara ens queda molt!!

Barrancs Montserratins

Encara que no ho sembli a Montserrat trobarem un conjunt de canals que poden ser baixades de forma esportiva, és a dir mitjantçant ràpels i altres tècniques propies del descens d'engorjats.

Fa temps vaig fer un recull d'aquestes canals, a més de les que es poden fer en sentit ascendent, perquè es troben equipades amb cadenes o cordes. D'aquestes últimes destacar una de nova creació i que no surt al recull, que és la Canal del Llorer, aquesta permet anar del Clot de la Mònica a Gorros. Es troba equipada amb esglaons molt separats (que consti que no és una ferrada) i s'ho van currar en Ricard Darder i companys. Amb aquesta canal equipada pujar a la Plantació a escalar és un moment. I si volem un trajecte més dur podem enllaçar la Ferrada de les Dames amb aquesta canal, ja que comença a 50 metres del final de les Dames.

També us proposo un circuit més dur que vam fer un dia d'hivern: Teresina fins a St. Jeroni, baixada per la canal de St. Jeroni, canal del Pou del Glaç fins a St. Jeroni i baixada per la mateixa canal. Cotxe fins a Can Jorba i pujada al Joc de l'Oca, amb baixada pel camí dels Francesos. Cotxe fins al parking dels Pollegons i ferrada de les Dames baixant pel Clot de la Mònica. Va estar força bé per entrenar els braços...

La primera foto és del barranc de la Coma Alta i les altres un recull del barranc Lucky-JOM, Vallmala i Coma Baixa.

La Paret del Doll - Ese desconocido

Aquest hivern vam escalar per primer cop a la Paret del Doll, que tenia fama d'inaccessible. I a sobre de tenir una aproximació fàcil vam escalar una via molt guapa i amb força bona roca, la Manowar.

La ressenya la podreu trobar a Onaclimb, i la veritat és que s'adequa força a la realitat.

D'aquesta via podem destacar la duresa del segon llarg, on trobarem una placa molt tècnica per entrar a la reunió i lo impressionant de l'últim, on de cop apareix un 6b desplomat amb cantos gegants, tipus rocòdrom, i perfectament equipat amb pitons.

El primer llarg potser és un xic més fàcil del que marca la ressenya, ja que sols és un paset per sortir del sostre, tal com surt a la primera foto.

També cal destacar la perfecció del diedre del tercer llarg i que la fissura del cinquè encara que sembli molt difícil és força assequible.

En resum una via molt recomanable que cal rescatar "del olvido". Poc equipada però fàcilment assegurable. Llàstima de la feixa herborea que trenca la continuïtat, si no segur que seria una clàssica!

A tibar-li!!

Cròniques de la Plantació

Hola gent!

Avui hem fet unes quantes agulles de la plantació, ja que per problemes laborals i familiars no hem pogut anar a Montrebei. Aquí va un petit repàs:


Agulla de St. Cugat:

Aquesta la coneixem bé, Perfil Picazo, Puerta de la Roca, Rata Morta, però ens quedaven dues de pendents, la super Nit del Gamarús i la que hem fet avui, la Integral St. Martí. Bé i quan en Vergara acabi la via que té a mitges tindrem pendent una altra.

La integral St. Martí comença a la roca de St. Martí, el primer llarg marca 6b de molt bona roca, al pas més complicadet hi trobarem 2 spits seguits, després podrem encintar un merlet gegant que ens permetrà agafar un spit, després excursió fins al cim, abans del cim hi ha una reunió amb una sola xapa que es pot reforçar amb un tasconet. Amb una rampa de IIIº podrem arribar al collet. El primer llarg de la Roca de St. Cugat és força exigent, molt finet i amb roca ja no tant bona, els passos més compromesos estan equipats amb spits, 4 em sembla recordar. Excursioneta per agafar la reunió. El tercer llarg comença molt vertical i ben equipat amb spits (2), però quan arrampa hi han els passos més fins, amb un merlet bastant per sota dels peus. Per acabar la via hem intentat l'últim llarg de la Nit del Gamarús, i hem estat aprop, però al final hem optat per desequipar-lo i sortir per la Rata Morta (V+) bastant aeri i maco.


Agulla Jaume Mata (Aurea):

Des del cim de la Roca de St. Cugat hem rapelat per la nova instal·lació de parabolts que et deixa al collet i des d'allí hem fet la via dels mestres Pagès - Rovira, que ens ha deixat al cim de l'agulla Jaume Matas, amb un llarg de V+ amb els passos difícils equipats, 4 spits en total.


La Mamella (Carisma):

Per rematar la jugada hem crestajat fins la Mamella i allí hem fet la via dels germans Massó i els mestres Pagès - Rovira. En poques paraules, magnífica!. Molt bona roca amb un segon llarg molt guapo i un tercer de pel·lícula. A la ressenya marca A1, el company (Preky) l'ha fet amb 3 passos d'A0 i col·locant un tascó al final i jo l'he fet en lliure, descansant a l'últim spit del llarg, donat el descans no el puc graduar, però sobre el 6b+.

La Plantació està de moda, com diu l'Indi!!

Sort i a tibar-li!!


La ressenya és d'un llibret d'en Picazo

Ferrada i escalada el mateix dia?

Situades al segon tram de la ferrada de les Baumes Corcades de Centelles hi trobem tres vies perfectament equipades amb parabolts i sobre roca d’acceptable a molt bona. Pel tipus d’assegurances fa pensar que l’equipador podria ser en J. M. Parareda o l’Edu Sallent, però desconec qui les ha obert. Últimament m’han arribat rumors que són vies del Picazo.

Per accedir al peu de les vies el millor és utilitzar el camí de baixada de la ferrada i un cop arribem al segon tram, el que té el pont, entrem a la ferrata (preveure material adient) i fem el llarg flanqueig per les baumes. Un cop realitzem una baixada a la ferrata, als pocs metres podrem trobar la primera via. La segona està situada uns 10m endavant, i la tercera no l’hem fet, però sembla una placa fàcil que va pel costat de la ferrata, just abans d’acabar el segon tram.

La primera via es troba perfectament equipada però no hem estat capaços de descobrir si hi ha reunió o no, per tant a l’últim parabolt hem deixat un mosquetó amb rosca. La via té una roca força acceptable, però cal anar amb compte, especialment amb la sorra acumulada (roca tova). Porteu unes 11 cintes. L'inici de la via es pot veure a l'anterior foto i el que segueix després del sostre a la següent.

Aquesta via té uns trams molt macos per la fissura de dins del sostre, però a la sortida d’aquest trobarem algun pas on ens hi haurem d’estirar, ja que la fissura no està gaire definida o és terrosa (21m).

La segona via té roca molt bona, un xic més difícil amb una entrada desplomada a una magnífica fissura. Amb 13 cintes ja farem i al final trobarem una reunió amb dos parabolts amb anella (20m). Foto anterior.

Mohawk a les vies de la ferrada

Roca Gironella

Donat el nombre de peticions que he rebut d'informació sobre Roca Gironella, us passo el que se. Sols dir que els comentaris sobre aquestes vies apareixen al llibre Osona Vertical d'en M. Pérez i en P.Vila. (Unió Excursionista de Vic). La veritat és que he fet unes quantes vies de les que el llibre recomana i sols us poc dir una cosa... freekys abstenerse!!

Roca Gironella disposa de dues vies d'artificial equipat, tot i que quan jo hi vaig anar (deu fer 2 anys) hi havia alguna variant a la part final del sostre. La nostra idea era fer la "Volta al món" però quan vam arribar vam poder observar la cascada, que en principi no baixa gairebé mai, en ple rendiment i la via podeu adivinar per on passa, total que al final vam canviar a la "Viatge a l'Infern" i la vam trobar tan dura que encara estem pensant-nos lo de tornar-hi...

Accés: L'accés a Roca Gironella és de 3 minuts. Passat el creuament que porta a St. Miquel del Fai (accessible des de la carretera St. Feliu de Codines - St. Quirze de Safaja) trobarem un aparcament a la carretera, passat Roca Gironella, que ens queda a la dreta. Reculem per la carretera fins que derrera la valla apareix un corriol que baixa cap al peu de la roca, amb passos estrets entre la pedra.

Orientació: Sud


Viatge a l'Infern (A3e, 6a)

Aquesta via surt del centre de la gran bauma. Al començament trobarem spits amb passos força allunyats. Al començament de les estalactites hi ha algun pas de ponts de roca, preveure cordinos de recanvi ja que és un entorn molt humit. i després successió de parabolts amb passos força llargs, fins l'extrem del sostre (40 m). La reunió es fa a una repisa, com s'aprecia a la foto.

El segon llarg té sols 10 metres, amb passet de 6a d'adherència que es pot fer en A0.

Aquesta via va ser oberta al 1992 per en J.M Parareda i en P.Vila. Porteu segons curtits!

Mohawk comença el seu viatge a l'infern

La volta al món (A3e)

Aquesta via consta de tres llargs d'Ae i recorre tota la bauma per l'extrem del sostre. La via és la primera que trobarem baixant pel camí, començant per unes planxes desplomades fins entrar al sostre, creuar l'anterior via i muntar reunió al sostre (40m). El segon llarg travessa el sostre just per on cau la cascada, passos molt llargs (45m). El tercer segueix la tònica (35m) i s'acaba amb una sortida curta cap a un arbre, ja en vertical, que és el quart llarg (15m).

Aquesta via té 128 passos i tres reunions penjades, per tant porteu una guíndola. Va ser oberta al 1995 per en P.Vila i amics. Tota amb parabolts. Mal de ronyons garantit...


Per les dues vies compteu unes 25 cintes i dos estreps.

Final del viatge