Solitude

Solitude; a l'any 1997, de la ma d'en Quim, la Sílvia i en Mohawk naixia aquesta via, inspirada en la magnífica cançó de Black Sabbath que porta el mateix nom per títol.

Ara que es parla d'afegir-li algun que altre parabolt i canviar la reunió li vull retre un petit homenatge a la meva primera via oberta amb taladro. Situada a la Placa Sibarit (Palestins) de St. Llorenç del Munt, té uns 22 metres i 6 parabolts. Una via esportiva amb esperit d'aventura... però amb el temps (i els anys) recapacites i t'adones de que una via d'aquest estil no hi pinta res en una zona d'escalada amb predomini de vies de grau baix - mitjà. L'única avantatge és que durant un temps, sempre que hi anava m'emportava un maillon... je,je,je.

Espero que ningú no hagi pres mai mal en aquesta via i per això segurament serà reequipada de forma segura.

A la foto inicial es pot veure un dels alejes no perillosos, a l'entrada de la reunió, i en Mohawk al 2005. A la foto de sota es pot veure en Mohawk amb 9 anys menys realitzant el pas d'entrada.

A la següent foto, també de fa uns anyets, preparant la ment per afrontar l'aleje perillós (V+), si caus piques terra...


I en un dels passos més complicats (6b+) abans d'entrar al desplom...

No se si és amor de madre, però la via és molt maca i molt variada, amb passos tècnics a l'entrada i passos athlètics a la sortida, això si, si no esteu acostumats a aquest tipus d'escalada, espereu uns dies per repetir-la...

A tibar-li forts!!

Para el calor...gafas de sol

Ara que ja fa tanta calor i gràcies al blog d'en Gatsaule, que m'ha inspirat; he recordat que aquest hivern vam anar a fer la ferrada del Bony d'en Valira, a Andorra.

Com vam pringar....je,je,je, per sort venia en Pep, que al seu bagatge alpinístic hi podem trobar els Alps, el Kilimanjaro o l'Aconcagua, i entre tots vam poder sortir d'aquell infern. Em trec el barret davant de tota persona capaç de realitzar escalada mixta, olé!



Jo, un mediocre escalador en roca, la neu, que cobria el cable de la ferrata en força trams, i el gel acumulat al cable (quen es veia), va ser la unió perfecte perquè patíssim força...

A la foto inicial podem veure el Mohawk fent el precari per poder arribar al començament de la ferrada. Bé, el començament ere 12 metres per sota, però la neu ho cobria tot...

A les altres fotos podem veure el bell cim del Bony d'en Valira (2554m), canals de neu amb cable a la ferrada, trams verticals força agradables i la cresta cimera, on la ferrada va desapareixer completament...sort de portar la corda.

Una aventura molt recomanable...je,je,je!

St. Joan a l'ombra

Com que no som gaire fiesteros hem dedicat el matí de St. Joan a escalar a la magnífica zona del Diafragma, sobre Can Pobla, al massís de St. Llorenç del Munt.

Primer de tot destacar el mal estat de la pista; degut a que no plou el terra és molt patinós i fa que els cotxes no puguin pujar bé per les rampes de Can Pobla.

Hem fet força vies, per començar el mític V+ de la canal, maquíssim. Li han seguit les clàssiques Bagatel·la i Llepòlia, que a vista semblen un pèl més de 6b. La primera són 20m de pressa petita que no donen descans (ideada pel disfrute del Sr. K), mentre que la segona té una entrada explosiva, fins la tercera xapa i després forats grans.

Un cop calents ja hem anat a provar la via sense cotar (7) de les ressenyes d'en PGB. S'ha de dir que la via és guapíssima, per sortir del sostre cal fer un pas llarg des d'un bidit al mateix sostre fins a un sobre el spit, després et trobes a una placa mirall de micropreses, un altre pas llarg fins un forat molt bo i sortida per una bavaresa. Fins la reunió queden 5 metres de placa fàcil, però vertical. Problema: Reunió d'un sol spit de 8 mm amb anella....perill!! Jo crec que la via deu rondar el 6b+, del sector.

Com que feia força calor hem passat de provar el 7a+ i ens hem refugiat a la canal, on hem tornat a encadenar el 6c/c+, poc lògic però amb passos macos. I com no, el bell diedre de V de l'esquerra.

Per acabar el dia i seguint les indicacions del company PGB hem pujat a la forada de Can Pobla. Una via de 4 xapes més que recomanable, desplom de dalt a baix amb cantos gegants, a excepció d'un metre, on trobarem les màximes dificultats, 6a, del sector. Després hem intentat la via que surt del diedre de la petita foradada, i no hem estat capços d'arribar a la primera xapa, per dos dits...un alte dia, amb uns bicoins a ma, segur que cau!


Un dia força complert amb molt bona companyia....

A les fotos podem veure en Mohawk a Llepòlia, en Quim al 6c/c+, en Mohawk a la Foradada i al mig de la placa mirall de la via incògnita. Al centre, Montserrat a través de la Foradada.

Reina-Sánchez al Ganivet de Diables

Avui amb el company Gatsaule hem anat a fer aquesta via, que sortia molt ben parada a totes les guies de Montserrat.

Us deixo la piada que he penjat a Kpujo:

Avui hem pensat de fer aquesta via, per disfrutar d'un dia tranquil, que en principi havia de ser tormentós i ha estat icinerant....

Una via força maca però amb l'equipament una mica vellet...no estaria de més canviar alguna peça. Algun llarg recorda la Santacana a la Mòmia, però més assequible en general.

L1: Rampa trencada de III. Renuió en un arbre i un parabolt a la paret.

L2: Fissura una mica trencada però molt equipada amb material añejo, força burils i algun pitó. La reunió té 2 parabolts, els dos únics de la via, que es pretén reequipar o és una altra via?

L3: Per mi el més peleón. Diedre de mal posicionar-se força equipat amb burils al principi (un de petat) i després 7 metres més fàcils fins la reunió a equipar amb friends mitjans.

L4: Molt maco, xemeneia a la part de dalt més que recomanable. A meitat del llarg trobem una petita bavaresa que ens facilitarà la vida. Un pont de roca i un buril. Fàcilment equipable amb friends mitjans i algun camalot del 2.

L5: Llarg facilet que comença per placa i sota un sostret fem 2 passos d'Ae. Calen xapes recuperables. Després se segueix una fisura equipada amb un buril i dos pitons.

L6: 2 passos d'Ae que donen pas a un llarg de placa-diedre força ben equipat (burils vells) donat el grau. A l'entrada a la reunió trobem algun passet més complicat per sortir del diedre. Burils i algun pitó estrany.

L7: Sortida de la reunió per placa equipada amb burils, sostret que hem de passar amb 2 passos d'Ae. Notem que un dels burils del mig ja no hi és, però alguna ànima caritativa ha deixat un cordino que penja del següent. Tot i això cal estirar-se sobre un buril ronyós i el que té el cordino és una xapa recuperable. Vigilar el buril de baix que el següent ja va petar i a aquest li queden 2 dies. Final per fissura equipada amb perfils de L (si, si , el dels prestatges) i final per placa ramposa.

L8: Llarg d'herba per arribar al collet. Hi trobarem 2 reunions d'altres vies per si ens volem assegurar.


Del collet hi ha un spit i un maillon per rapelar (o destrepar) 20m. D'aquí surt un camí força marcat que entre esbarzers ens deixa a la canal de l'Avellaner.


Déu n'hi do com tiren aquests alpinistes, felicitats per la via, Gatsaule, però si pujo al Pedra no em putegis tant com jo a tu, eh....je,je,je....

A les fotos podem veure en Mohawk al cinquè i sisè llargs, i al cim amb en Gatsaule.

Terreno de fuertes

Avui ha tocat Collsuspina, terreny esportiu, perquè ja feia temps que tenia ganes de fer el freeky, i ja sabeu que l'ombra de Collsuspina és molt apreciada, tant que per allí han aparegut el clan Fuixarda (Novato y sus secuaces) i el mestre Puigdomenech (impressiona força veure'l escalar).

Hem fet ni més ni menys que deu vies, aprofitant que són força curtes. A la foto podeu veure a la Gemma començant la il·lògica "Crucifixio", un 7a durillo (7b segons alguns i 7a+ segons uns altres, je,je,je....).

Després ens hem dedicat a fer les vies tècniques de la part més esquerra, 6a+ del sector.

A les fotos inferiors podeu veure un altre cop la Gemma a "Crucifixio" (7a dur), el Toni a l'Esparver Rosa (V/V+) i en Mohawk a "No Ploris més Puigdomenech" (7a/b).

Pedraforca - Via del Guarda

Avui, amb el company Gatsaule fent-nos de guia, hem fet la mítica "Via del Guarda" a la Dent de Cabirols, la paret més curta i potser més esportiva del Pedraforca.

La via s'ha de dir que és molt maca, però amb l'adherència típica de cara nord, és a dir, nul·la. He posat la foto amb la ressenya i els graus que a mi m'han semblat. Tot i que l'equipament, encara que no és esportiu (pitons i tacs de fusta, amb algun parabolt intercalat) permet passar la majoria de trams complicats en A0.


El primer llarg és de la Cerdà-Albert i és un diedre ben marcat i molt ben equipat que ens posarà les piles pel que ve després. El segon llarg, personalment crec que és el més difícil, comença per una marcada fissura de dits, on els peus han d'anar en adherència, i patinen força. A meitat de llarg fem un flanqueig cap a la dreta i s'acaba la dificultat. Hem de vigilar de no saltar-nos dos pitons encintats que marquen l'inici del flanqueig a l'esquerra fins la reunió. El tercer llarg és una obra d'art, molt ben equipat i pura continuïtat. Sortida del sostre i entrada a la reunió de pel·lícula. Per acabar trobarem 5 metres complicats i patinosos per sortir de l'última reunió i després terreny d'aventura, on els friends i tascons funcionen a la perfecció.

Via del tot recomanable i per disfrutar en un entorn d'alta muntanya. I no us perdeu el Blog d'en Gatsaule, eh!, és curiós veure com graduem de diferent ;)



A les fotos es pot veure en Mohawk a la sortida del sostre del tercer llarg, en Toni fent el mico al mateix sostre, en Mohawk començant l'últim llarg i l'equip guanyador al final de la via.

Avui va de ferrades

Avui hem anat a provar la ferrada de Les Valls de St. Martí de Sarroca, donat que tothom ens deia que era molt dura... i no ens enganyem, això es pot calificar de ferrada esportiva, perquè de lògica no en té cap, però la dificultat està forçada i deu n'hi do si ho han aconseguit!

Els braços queden contents, especialment al segon tram. La tònica de la ferrada és anar per desplom amb pocs peus de forma transversal, per això al segon tram ens trobem alguns passos una mica forçats per manca de paret... Fins hi tot al primer tram trobarem un ràpel que es munta del lloc més incòmode possible... si és que em sembla que els escaladors i els "ferrateros" estem comdemnats a no entendre'ns mai, però com que aquesta ferrada no aixafa cap mena de recorregut i sembla bastant "respectuosa" amb el medi, per mi cap problema... més val fer una cosa així per promocionar el poble que no altres barbaritats que es fan "por ahí".


La via és recomanable per fer exercici i per veure el dineral que es gasten aquests "ferrateros" en equipament. Us deixo amb unes quantes fotos que hem fet.


Fotos de la Teri i en Quim a la ferrada i vista de l'església de St. Martí