Torrent de la Coma Baixa

Avui en PGB em preguntava sobre com arribar a la Foca i m'ha vingut al cap el millor i més íntim barranc de Montserrat, us deixo amb el que vaig escriure ara fa uns anyets en un recull dels barrancs montserratins:

Personalment, crec que és un dels descensos més macos de tot Montserrat. Situat en un paratge recòndit, on cal caminar força per accedir-hi. Hi trobarem petits engorjats i passos força estrets, sense que la vegetació ens dificulti el pas. L’únic inconvenient són les cordes fixes que hi ha instal·lades per poder pujar-hi, perquè fan lleig i, a més, es troben en mol mal estat, per això és millor realitzar aquest barranc en sentit descendent.

Desnivell: 450 m

Recorregut: 1500 m
Material: Cordinos i una corda de 30 m.
Horari: 3 hores

Aproximació: Seguim la mateixa aproximació que per a la Canal Roja, un cop la creuem pugem uns 5 minuts i a la nostra esquerra hi ha una fita gegant, allí neix un camí amb marques blaves i grogues, que sense deixar-lo i per fortes pendents de pedra ens portarà a un collet sota el Montgros (Agafar sempre direcció Montgros, no Roca Plana dels Llamps!). Un cop comencem a baixar trobarem el camí que ve del Pas dels Micos, el seguim cap a baix 2 minuts fins al bassal de l’Avellaner (1,5 h). En aquest punt entrem al barranc.

Comentaris: El barranc no té grans desnivells i, com que està ple de cordes fixes, no tindrem cap problema per emplaçar ràpels als llocs on no puguem desgrimpar. Cap a la meitat del recorregut trobarem una petita marmita de la que podrem sortir pujant per uns troncs encastats, o bé entrant a dins i sortint per un sifó. Al cap d’una estona ens creuarem amb el camí que ve de la cova del Cabrit, la Proa i l’agulla del Senglar, en direcció al Faraó. Nosaltres seguirem baixant pel barranc, on ara trobarem grans blocs de pedres que caldrà saber esquivar pel costat adient. Finalment, arribarem al gran bloc encastat que forma la cova del Clot del Boixar. Si pugem a ell, podrem fer l’últim ràpel aprofitant els ancoratges de les vies d’escalada esportiva. Un cop a terra, seguirem el caminet que surt a la dreta fins una petita bassa, i d’aquí seguirem baixant fins al prat del Castell.

S’ha de destacar que les cordes de pujada estan molt malmeses, així que és millor baixar-lo, i val la pena fer-ho fins al clot del Boixar.

El Kraken

Avui hem anat a fer aquesta via montserratina, equipada pel Pere Forts, aprofitant part d'un antic projecte, a l'esquerra del Serrat de la Pastereta. La via ens ha agradat força, tot i que no arriba ser com les obres d'art d'en Pere. És una via que val la pena fer per conèixer el sector esquerra de la Pastereta, i comparant-la amb la Stargate, val força més la pena.
La via està perfectament equipada amb parabolts del 10, podeu trobar la ressenya a Onaclimb. En Pere es deu haver fet un fart de tirar llastres sospitoses, ja que es veuen força zones taronges. La via encara té manca de repeticions, per això algunes presses tenen una mica de sorra i el típic líquen negre montserratí, tot i que no desmereix l'ascensió. A les fotos anteriors podeu veure en Toni al primer llarg i a la magnífica placa del segon.
La meva opinió personal sobre les graduacions (cosa sense cap mena de valor) és que el segon llarg potser és menys, mentre que a l'últim jo m'atreviria a donar-li el 6c, almenys així m'ho ha semblat a vista, clar! que el Pere està molt fort, je,je,je! A les fotos anteriors podeu veure el Toni a l'últim i al tercer llarg.

Des del cim de la Pastereta hem pogut gaudir de la magnífica vista del serrat dels Pollegons, amb el Faraó, el Montgrós o l'Aubarda de fons (foto inferior).

Donat l'overbooking de la part inferior de la Pastereta hem decidit fer tota la cresta i arribar al camí dels Gorros, així que ens hem passejat per La Plantació, on en Preky i l'Indi m'han dit que és molt possible que l'any que ve surti la nova guia. Per acabar una foto del Frare Baix i el Serrat d'en Muntaner, i la Plantació amb la Roca de St. Cugat presidint-la.

Cava catalan!

Avui he de destacar dues coses, la primera és una sàtira del programa Polonia (TV3), on en Franco li explicava al Ferran Adrià que ell ja utilitzava molt la frase "cava catalan!", amb els presoners catalans que construïen el Valle de los Caidos, encarregats precisament de cavar, je,je,je...

L'altra és el post del Xavi sobre la Mola de St. Honorat, on ens parlava sobre el magnífic ràpel que podem fer per baixar de la via "Aresta Idíl·lica" del mestre Picazo. D'aquesta via no us puc parlar gaire perquè no l'he fet, però si que us puc ensenyar una foto que va fer el mateix Picazo:

I ja que parlem de ràpels us vull mostrar una altra curiositat natural que el meu company A. Mallat em va explicar (i prestar les fotos). És la Sima San Pedro (Oliete - Terol) , un immens forat on podreu fer un espectacular ràpel (amb dues cordes unides o una de 100 estàtica).

Però penseu que després s'ha de remuntar, eh!


Vinga, a tibar-li forts!

El sur

Aquest cap de setmana hem anat cap al sur. El dissabte vam estar a Margalef per primer cop. Ens vam emportar una molt bona sensació. Inicialment la idea era anar al sector de Can Torxa, però l'overbooking ens va fer desistir, és curiós que al sector adjacent no hi hagués ningú (el laboratori), no se perquè serà, je, je, je...

Al final vam optar pel sector del Molí, a la mateixa carretera que va al pantà. A les fotos de dalt podeu veure a la Selene i al Jordi, en uns V's de forats on van disfurtar força, l'Ozzy a un 6c i la Gemma a una de les vies de V.

En Mohawk es va entretenir buscant el 7a a vista, però un alejillo a l'entrar a la reunió el va tirar enrera. Sota podeu veure algunes fotos del segon intent, on si que va sortir el rot punk.

El diumenge l'hem passat a un magnífic poble de la Ribera d'Ebre, Tivissa, on hem pogut disfrutar de la "ferrada" del Tormo de la Margarida, amb uns esglaons en estat pèsim, ja que la gent s'hi penja, i és que desploma força (foto inferior).

I per acabar el dia hem anat a la zona esportiva de Tivissa, a la Roca del Salt (St. Blai), allí hem pogut fer un munt de vies, bavareses per la Selene, adherència per l'Ozzy i sostres pel Mohawk.

Us deixo amb les ressenyes actualizades de la zona i un petit video del 6b de l'esquerra.

El millor... la música

Aquí us deixo un video d'en Mohawk a la via Basarda, al Totxo del Porc de Solius. Una via no gaire maca, però molt solitaria... el millor del video?, està clar, la música, je,je,je...

A tibar-li forts!!

Solius en familia

A la foto podeu veure l'Anna, el PGB, en Mohawk, el Cristobal, la Irene, en Klein, l'Alba i la Núria, més la Selene que estava darrera la càmara. Doncs tots aquests som els que vam poder gaudir de l'estiuet de St. Martí encaramats pel granit de Solius, aquest dissabte.

A la seqüència superior veiem la Núria al Puto avi (6b/b+), a les fotos de baix a Basarda (6c) i a Fills de Utah (6c+/7a).

Irene a Per on surt el sol (V+), en Klein s'ho mira, en Cristobal a l'Avi Pitu (V+), l'Anna i l'Alba a Per on surt el sol.


En PGB a el Quart de l'Eduard (6b) i a Fills de Utah (6c+/7a).


En Mohawk a dues instantànies de Fills de Utah (6c+/7a). Aprofitem el post per fer-vos saber que avui he restaurat les reunions de la Cadira del Bisbe a Premià, amb l'ajuda de la Selene.

Així ja tenim reunions de parabolts Inox doble expansió amb anella, i un parabolt al final de les vies fàcils de la part esquerra. Em sap greu no haver pogut traure els spits sikats de la reunió de la part dreta de la placa, tot i això hem tret algun buril que quedava i hem tapat tots els forats de burils que hem localitzat al cim de la placa...

A tibar-li!!

Discusions...

És curiós que cadascú discuteix al nivell dels seus interessos, mentre nosaltres discutim sobre si eliminar parabolts de les reunions de Montrebei, altres discuteixen sobre si s'ha de construir una presa al mateix congost o no...

Font: IPCENA