Circ-cric és palíndrom... que fuerte, que fuerte!

Aquest dissabte havia quedat per anar a escalar amb en Martí (aka Preky), el que va ser el meu mestre i company de corda en múltiples aventures verticals. Ara escalem poc junts, però un cop més s'ha demostrat que segueix sent el mestre.

Avui, en Preky ens ha fet un recital de bones maneres a en Jortx i a un servidor: pitonant amb una sola mà, apurant en lliure gairebé tota la via (sols ha descansat a la part final de la Circ-cric), i encara dient que havia estat sort, ja que els llargs xungos els havíem fet nosaltres, ja, ja, ja... quin paio!

Primer nou llarg de la Casas-Chani

Doncs la via escollida ha estat la integral recomanada al llibre de les "100 millors", formada per la Casas-Chani + Parera-Garcia + Circ-cric. Al blog de l'Ivan hi podeu trobar una altra visió de la via...

Sortida de la tercera reunió de la Casas-Chani

Els dos primers llargs són la nova versió de la Casa-Chani, equipats amb bolts. El primer és molt bo i força assequible. El segon surt en lliure, però la roca de la fissura vermella està una mica esquarterada. En Preky el fa sense parar-se i un servidor fa un A0 perquè encara no sap escalar sobre sorra...

Primer diedre de la Parera-Garcia

La segona reunió és a una gran savina que et deixa just a sota del pas de bloc de l'antic tercer llarg de la Chani, equipat amb un buril sense xapa i un altre amb xapa. Es pot saltar la reunió antiga i flanquejar tota la lleixa fins una altra reunió.

Travessa exposada de la Parera-Garcia

El quart llarg és un rostoll de tràmit per abandonar la Chani a la quarta reunió, i prosseguir pel diede immaculat (Ballart dixit) de la Parera-Garcia. La roca del diedre és força bona i es deixa equipar bé. A la part final hi trobarem un encastador abandonat i una sabina, que assegura un pas complicat per entrar a la lleixa.

Inici del diedre huevo

A la lleixa comença el xou. La ressenya original hi marca A2, però tenim referències de que no passa de 6b en lliure. En Preky clava un pitó a l'inici de les dificultats, deixa penjar els peus per sota la lleixa, caça un pitó fix i segueix en lliure, penjat del bloc precari, fins a la reunió (sabina prop de la Mas-Brullet).

Segur que no voleu sortir per la Mas-Brullet?

Com que el flanqueig fa baixada, en Jortx i un servidor templen els nervis, agafats al bloc precari i amb un pèndul considerable, tot i així surt en lliure (quin remei!, no hi ha on agafar-se...)

Inici del tram dur de la Circ-cric

En Jortx fa un petit llarg amb roca crunxi que ens deixa a peu del famós diedre huevo (algú sap el perquè d'aquest nom?). El diedre està molt equipat amb burils, que van perdent qualitat, tot i això té algun pas tonto cap al final. Jo he anat descansant als quatre primers burils, després com que ja no em feien el pes, ni els he tocat, val més no testejar-los... Al tram central del llarg cal un C3 per assegurar la sortida de la xemeneia i un altre C3 per assegurar l'entrada a la reunió.

Jortx començant la Circ-cric

En Preky el fa en lliure i en Jortx cau a l'últim buril, llàstima!

Fem el canvi de reunió i ja sols queden els 45 metres de la Circ-cric. Fissura impressionant i dura. Els camalots entren bé, però com que estàs en tensió perds la força posant-los. Dos burils a la part més dura fan que el cervell treballi millor... Reunió intermitja de dos burils, que ja no es fa servir.

Jortx entrant a la ex-primera reunió de la Circ-cric

La roca és molt curiosa, amb formes capritxoses, però el tram final del llarg és molt contundent. Equipat amb tres pitons i dos burils a la part final.

Al cim no trobem cap reunió i en Preky n'improvitza una com pot. Ràpels fins la canal de St. Jeroni i cervesetes a Sta. Cecilia.

Quant ens queda per aprendre, mestre!

Quien a buen kobold se arrima... buen oxímoron le cobija

Com ens agrada Canalda, és un lloc de paisatge espectacular i de vies per a tots els gustos. Personalment crec que és una escalada que em va molt bé: passos explosius per superar panxes i després a navegar...

Única imatge que es coneix del kobold canaldensis

Avui, a part de gaudir d'aquests al·licients, ens han convidat a casa del kobold que habita la paret de Canalda. S'agraeix la intenció, però hem fet tard a la cita, ja que no ens havia comentat que per arribar a casa seva s'havia de seguir un llarg camí. Com que no m'agradaria que cap més convidat arribés també tard a la cita, aquí us deixo el mapa que crec més encertat:


Aquest mapa és el que van fer els descobridors del camí per arribar a Can Kobold de Dalt, cap allí a l'octubre del 1990. Tot i que si voleu una informació més detallada, al blog de l'Edu, hi trobareu una altra versió del camí, però no sé si ell també va fer tard a la cita...

Ballart dixit a l'Extrem nº40 (1990)

"Però què és això d'un kobold?" es pot preguntar molta gent. Doncs per la gran xarxa hi trobem això: "... En la mitología germana, un kobold era un tipo de espíritu menor que habitaba en cuadras, cuevas y casas. Se dedicaba a las labores domésticas cuando sus dueños se ausentaban de la casa, es decir, iba a por agua, partía la leña, daba de comer al ganado, etc. A cambio de su trabajo exigía un poco de leche y los restos de comida, pero si al dueño de la casa se le olvidaba alimentarlo, se vengaba de ellos haciendo toda clase de maldades y pillerías..."

Primer llarg de la kobolds

Del camí d'accés a Can Kobold de Dalt podem dir que s'inicia per un diedre molt brut, que per sort no fa més de 10 metres. El pas complicat del primer llarg és la superació d'una panxa fissurada on els peus desapareixen, per mi és el pas més xungo de la via, però ben protegit amb una expansió i un bon pont de roca.

Xemeneia a l'inici del segon llarg

A la sortida de la primera reunió la roca no és gaire bona i costa xapar el primer bolt, després segueix una xemeneia un xic expo i ja entres al mar de pedra que forma aquest llarg, i és que vist des de la següent reunió semblen pròpiament les onades del mar. Llarg molt bo i amb les assegurances a lloc.

Jortx a la sortida de la segona reunió

El tercer llarg també ens ha agradat força, amb superació de panxes, destacant l'última on per destriar els cantells sòlids cal una mica de vista, però un cop trobats el pas és força assequible.

Navegant per l'espectacular quart llarg

El quart llarg és la cirereta del pastís, roca espectaular i una panxeta darrera l'altra, fins arribar a una curta travessa a dretes però amb espectacular bufetada en el cas d'errada. És qüestió d'anar tranquil, ja que els cantells són francs i la roca, com ja he dit, espectacular i sòlida.

¿Pero qué hace este tío? ¡Se ha vuelto loco! (APM)

Per acabar la via tenim un llarg curt (comor?). Sortint de la reunió esperàvem el pas més difícil de la via, però simplement és un passet d'un bidit i ràpidament agafes bons cantells, l'envergadura hi deu fer molt a l'hora de graduar, però el grau de les ressenyes actuals el trobo desfasat, tot i que com dic sempre, para grados, colores...

Jortx a la sortida de la quarta reunió

Des de l'última reunió sols cal pujar uns 3 metres de bosc per poder trucar a la porta del nostre amfitrió. Què no hi ha ningú?... buff! si és que ens hem estat 4h per recórrer el camí d'accés! Quina llàstima, ens quedem sense conèixer el kobold de Canalda.

I és que em sembla que l'últim cop que se'l va veure, estava molt emprenyat:

- Si els humans es trepitgen els uns als altres, què faran amb un pobre kobold?, millor no deixar-se veure gaire... no sigui que vingui l'home de la màquina sorollosa!

Els aperturistes posant el primer bolt de l'últim llarg
(i fent amics, je, je, je...)

Que llest que és el Kobold! Bona via, bon lloc i bona companyia...

Certificació... encara anem fent coses

Perros Callejeros, Ag. Jordi Solé Massip

Fredi-Picazo, Torre dels Aurons

K a No me judas Satanás, Punta dels Cavalls

Días de furia, Roca Gris

Tercer asalto, segundos fuera...
Who watch the watchmen?

Penúltim llarg de la Torre dels Aurons

Mi croll i jo a la millor via de les Gaites

Oju, peligru...

I és que flipo amb la foto:


I res, felicitar aquests dos especialistes de l'artifo precari, pel seu nivell i per la seva senzillesa!

Més info, aquí.

Usain Parabolt

La Paret oest del Cap del Mort (St. Llorenç del Munt), és la franja de roca situada entre el Cap del Mort i les franges que baixen de Can Pobla. De petit hi havia escalat bastant, amb els meus pares que feien d'acompanyants involuntaris.

(C) www.santllors.com

Fa uns dies em va arribar la noticia (www.santllors.com) de que s'havien reequipat un munt de vies d'aquesta zona i entre ahir i avui hem fet els honors.

Trobareu tota la informació, així com les ressenyes aquí. Jo us parlaré una mica de la impressió que m'han deixat les vies. Abans cal recordar que la roca d'aquesta zona va a gustos, des de la "qualitat acceptable" fins al "això es cau a trossos". A mi personalment no em sembla roca dolenta (estem a St. Llorenç!); si bé són franges argiloses força compactades, no espereu trobar la Soleia aquí...

(C) www.santllors.com

- Com ja he dit, us comento algunes de les vies del sector (el grau, com sempre, és una opinió merament personal i subjectiva):

• Putade's Joe (5c): Via curta, dintre de la canal de l'esquerra del sector. Té un tram de roca vermella i després entra en una placa vertical de roca excel·lent. Cal anar amb compte en algun pas on la caiguda pot ser perillosa, però com a complement de les seves veïnes anirà bé.

• Cicciolina nº1 (6c): Bona via amb bona roca. Placa fina i un pèl desplomada de conglomerat. Gairebé a la part final i abans de la zona més arrampada ens amaga un pas força llarg, on pel que he llegit abans hi havia una presa que ho feia tot més fàcil... (pasa en las mejores familias, je, je, je). Reunió en una savina.
  

• Districte Apatxe (6b+): Aquesta via sembla una variant de la Roquerols, però entra des del terra sense assegurar. Nosaltres hem entrat per la veïna Tamango, per tal de patir menys. La Districte Apatxe té més bona roca que la seva veïna El principi de la placa vertical és de grans forats que de cop desapareixen i s'ha d'apretar una mica sobre regletes i bidits. A mi m'ha semblat molt bona...
  

Roquerols

• Roquerols (6a): Entrada força exposada (bolts separats) i decidim començar per la Tamango, després placa vertical de bolos i forats. Cal vigilar la roca, però en general està força sanejada. També m'ha semblat bona. El segon llarg és curt i vertical, però amb molt bona roca.
  

• Tamango (5c): Entrada per un diedre que va guanyant en qualitat segons es puja, fins trobar roca bona a la part del mig (algun pitó entre bolts). Quan el diedre s'acaba la via surt per la dreta amb uns passos força espectaculars i ja bona roca fins la reunió. El segon llarg, llàstima de curt, és de roca excel·lent (franja gris) i amb grans cantells.. Antigament es feia sense cap mena d'expansió. Bona via aquesta també...

• Reencuentros directa (6b+): Hem vist que l'entrada original d'aquesta via no està reequipada i hem entrat per la End of the dawn. Aquesta entrada és força dura i una mica obligada. La resta de la via (ja la Reencuentros) és molt bona tot i que s'ha d'escalar entre assegurances. La roca té trams acceptables i d'altres molt bons, especialment els passos finals del llarg. El segon llarg és un esperó amb formes capritxoses, que també val la pena.

Tamango

• Desconeguda (6c+): Aquesta via ja feia temps que estava restaurada. L'entrada té tres còdols comptats i distanciats, és el que li dona el grau (factible en A0) i la resta és anar navegant per les plaques. Molt ben assegurada.

• Maya (5b/5c): Crec que aquesta via l'havia fet un munt de vegades i segueix sense desmerèixer. Un primer llarg força assegurat de placa amb algun pas més vertical cap al final i un segon llarg de roca excel·lent. Es poden enllaçar i surt un llarg d'uns 50 metres, molt bo.

Acabant el segon llarg de la 2ª sense monitor

• Círculo Vicioso (6c): Un mite de joventut. Més tard em vaig assabentar que l'última persona que l'havia intentat s'hi va deixar unes quantes vèrtebres en una caiguda amb arrancada de burí inclosa. M'he tingut que esperar a un reequipament per poder fer-la i és que em feia molt de respecte. Ara com ara, surt una via segura però de tensar els nervis. La roca no és del tot bona i els bolts queden un pèl desplaçats de les preses (es va obrir en artificial). És una via de continuïtat ja que no dóna descans fins a uns metres abans de la reunió. El segon llarg té un tram d'uns 12 metres sense assegurances (4c).

Seconds Out

• Camel (5c): Una altra via mítica del sector. Placa de roca bona amb un tram finet al mig. El segon llarg té roca excel·lent i un sol pas difícil. Es poden ajuntar els llargs, quedant una tirada d'uns 45 metres. A l'esquerra hi ha la veïna Matiné, també molt ben assegurada, però aquesta no l'hem fet.

Segon llarg de la Camel

• Seconds Out (7b/7b+): Segon llarg a l'esquerra de la clàssica Encastament. Recomanable arribar per la Sopa de Patates (bona, però un pèl polida). Entrada desplomada amb dues preses bones, llançament a un monodit, remuntada de peus i llançament a gran cantell. Aquesta seqüència és un rabiós pas de bloc que també es pot resoldre amb un A0 al segon bolt. La resta de la via és de continuïtat (6c), combinant forats i regletes i anant molt en compte amb una gran llastra a la nostra dreta.

Entrant a reunió

Doncs res, un altre sector al costat del cotxe perquè gaudeixi la gent, i el canvi de burils per bolts hi ajuda força...

Coses de l'estiu...

Los días de la ira...

Fa uns dies vaig decidir tancar el meu blog. Un creuament de cables a la feina amenitzat per certs comentaris d'un anònim (o no) van ser els detonants...

Aquests dies de vacances a les alçades, he estat meditant sobre les suposades acusacions d'acabar amb la roca que quedava al Maresme, possiblement fetes per algú que mai s'ha dignat a netejar un camí o a reequipar una via (m'equivoco anònim?, si és així siusplau treu-me de l'error!).

Potser tenia raó amb el tema de l'abús del sika o potser no, la qüestió és que no tinc perquè justificar les meves decisions sobre l'ús d'aquest invent, els que em coneixen ja les saben... També se'm va acusar de fer el ridícul, per això cap problema, ha estat una constant en la meva vida, no podia ser menys pel que fa a l'escalada... es lo que tiene ser un pallasso, que te'n rius a la cara de la gent mentre ells pensen que s'estan rient de tu.


Els cantells (6 en total) que havia enganxat ja han estat o en breu seran eliminats. Personalment crec que és un error, perquè si els vaig enganxar era per substituir llastres que jo mateix vaig trencar netejant o per facilitar l'accés a la via, però com que sembla ser que la majoria no ho veu com jo, doncs fora... així que vies com "Ese es mi Fary!" tornen a estar sense encadenar... Em sap greu Jordi, hi hauràs de tornar!


Segurament, i gràcies als ànims de molta gent, després de l'estiu seguiré publicant algunes coses al blog, com per exemple l'última versió (i per sempre) de la Guia del Maresme. Però ja us aviso que m'he tornat un intransigent... Si escalo al Maresme, a St. Llorenç, o a St. Benet és normal que faci entrades sobre aquests llocs i si us puc arribar a semblar pesat, cansino o directament insuportable, doncs el millor és que no em llegiu, és fàcil, no? (doncs sembla que alguns no ho acaben d'entendre...)

Maresme és Kandahar!

Operació No Sika, No Cry...
expulsión del sikado inpío (Parias dixit)