 |
| Paret de Canalda al centre de la imatge |
Ja queda lluny aquell febrer del 2001, on amb l'Extrem número 71 com a bíblia, ens dirigim a la desconeguda (pel Martí i un servidor) paret de Canalda. L'objectiu era la via més recomanada de la paret, tot i els rumors circulants d'exposició, mala roca, matolls i passos trenca-turmells. Així que en un agradable i assolellat matí hivernal ens trobem els dos als peus de la Somni Pirata.
 |
| Richi al quart llarg de la Dimensió Aproximada |
Entrem per un relliscós i diagonal primer llarg on ens adonem quin és l'estil que es gasta per aquestes contrades. El segon llarg em fa patir per les meves cames, i és que en aquell temps encara no sabíem de que anava això de l'autoprotecció. Al tercer llarg comprovem que aquí "pilla" tant el primer com el segon.
Passats els desploms inicials, ens envaeix una densa capa de boira que puja del Cap del Pla cap al Port del Compte. L'entorn es torna màgic, igual que la roca, amb aquelles incrustacions coral·lines i aquells colors ataronjats. A l'última reunió, sense veure el buit, tot i les cordes penjant a través de la boira, sens dubte ja podíem afirmar que Canalda ens havia robat el cor!
 |
| Martí al segon llarg de la Rodamons |
Des d'aquell dia hem anat tornant amb més o menys freqüència. El Martí ha pogut repetir algunes de les vies més temibles de la paret, com la Torrente de Flujo o la Farinelli. Un servidor ja en compta 15 i espera fer-ne un bon grapat més...
Serveixi aquest post per recollir les vivències d'aquestes 15 vies, fetes en els últims 12 anys.
 |
| Creuant la cascada de la Rodamons |
Somni Pirata: Com ja he comentat a l'inici, la Somni Pirata va ser la primera via que vam fer d'aquesta paret. Hi tinc un gran record, i no envà diuen els rumors que és una de les millors línies. Nosaltres vam entrar per l'entrada original, tot i que en aquell temps es recomanava l'entrada per la Funció Delta. Espectacular sensació de buit a l'entrada de l'última reunió.
 |
| Primer llarg de la Directa Estel |
Dimensió Aproximada: Després d'una llarga discussió, en algun bar del Bruc, per a decidir on anàvem a escalar va sorgir la idea de tornar a Canalda. Provaríem una de les altres línies recomanades, la Dimensió Aproximada. Crec que ens deuríem posar a escalar en cordada de tres cap a les 12 del migdia i a sobre ens vam trobar tot el sostre del quart llarg desequipat (ara està equipat amb expansions). El Martí el va aconseguir creuar tant sols amb tascons i algun friend, amb sensacions força vibrants que van dilatar l'horari. Al 2002 ja hi havia qui feia trad per aquestes terres...
 |
| Primer llarg de la Tirant Pel Dret |
Just es feia fosc quan acabàvem la via. I la veritat és que cap dels tres tenia ni la més remota idea de com baixar d'allí. Quan vam fer la Somni Pirata vam baixar rapelant per la Farinelli. Després d'una bona estona pujant, baixant, seguint la paret, ens decidim a fer una trucada a l'única persona que sabíem que havia fet aquella via, sort que ja existien els primers mòbils!
En J. Salvador ens va indicar a la perfecció com sortir d'allí sense llum, i després d'unes quantes relliscades, aconseguíem arribar a la pista que portava fins a la carretera, allò va ser un moment teletubi.
 |
| Lluís al segon llarg de la Tirant Pel Dret |
Víctimes del 92: Una mica més endavant vam tornar per fer una via que no ens fes patir gaire, i la descripció que al Vèrtex feia d'aquesta línia ens va convèncer. No recordo gaire cosa: bona roca gris, flanquejos amb burils en bon estat (ara resta equipada amb bolts), bones vistes i si no recordo malament, feta en lliure. Una bona línia del Remi i companyia...
 |
| Jortx al quart llarg de la Tirant Pel Dret |
Feria de las Vanidades: Ja per aquell temps tenia a les meves mans el llibre del Pep Soldevila, de les 100 millors escalades de Catalunya. En ell hi apareixien dues línies de Canalda, la Somni Pirata i la Directa Estel, però a les pàgines finals, hi havia una foto del Pep a la Feria de las Vanidades, passant una espectacular bauma al quart llarg.
Vaig convèncer al Martí per anar-la a fer i parlant amb el Lluís, ens va dir que s'apuntava perquè feia temps que li havia saltat un clau i després de restaurar-lo el volia tornar a lloc.
 |
| Jortx al primer llarg de la via de la Rita |
Quan vam arribar per la carretera sota la paret de Canalda, ens vam trobar amb un peculiar personatge que anava a fer alguna via en solitari. El Lluís es va oferir a acompanyar-lo a fer alguna via, crec que al final van fer la Kòbolds. Aquest escalador solitari va resultar ser l'Edu G. Palma, un especialista en l'exposició i amb el qui, més tard, el Martí realitzaria les vies més dures de la paret.
El clau caigut el vam posar nosaltres mateixos, però sembla ser que actualment ha tornat a desaparèixer, així que si repetiu la via porteu una V mitjana, o més morro. Crec recordar que la via no em va acabar de fer el pes, i que vaig trobar que hi havia força líquens en alguna de les sortides de les panxes.
 |
| Primer llarg de la via de l'Ignasi |
Rodamons: Mirant fotos per internet, un dia vaig anar a parar a la web del
Remi Thivel i vaig veure unes imatges molt
curioses: en
Bunny arrossegant-se per una estreta lleixa totalment horitzontal. I sí, va resultar ser la paret de Canalda. Així que vaig tornar a enredar al Martí i al Jortx i vam anar a fer-la.
Una línia molt directa equipada amb
bolts, algun una mica amunt, no sé si això es deu al seu equipament des de dalt o a l'alçada del Ricard Darder. El pas de la lleixa horitzontal és més espectacular que difícil, i on sempre pateixen més els segons que el primer. La via acaba creuant la cascada central de la paret, per si està mullada hi trobarem unes cordes fixes que ens ajudaran a passar. Una molt bona via.
 |
| Primer llarg de la via de l'Ignasi |
Directa Estel: Un any més tard, i disposat a tatxar una de les altres línies recomanades de la paret, ens hi acostem amb el DJ Renom. Impressiona veure el primer llarg, quin munt de panxes desplomades que es creuen. Un cop posats en matèria la bondat de la roca fa que hi passis ben tranquil. Nosaltres la vam fer amb burils en perfecte estat, però no fa gaire ha estat restaurada. Com a totes les vies de l'Ignasi la línia està molt ben trobada i surt tota en lliure (l'últim llarg és un petit pas no tan fiero como lo pintan).
 |
| Jortx al primer llarg de la Falcon Crest |
Dinastia: A l'any 2008, decidim pujar amb l'Edu G. i el Martí a la segona trobada d'escaladors de Canalda, organitzada pel Lluís. La nostra sorpresa és que a la sortida de Solsona ens situem darrera de la màquina llevaneus rient per l'exageració de fer sortir aquell vehicle. Sols puc afegir que si vam arribar a Canalda va ser gràcies a portar la llevaneus davant. El panorama a peu de paret era espectacular, tothom arraulit a la vora del foc i el Pelut i el Paca barallant-se per veure qui pujava a desmuntar els primers llargs de la K-36.
 |
| Martí al segon llarg de la Falcon Crest |
Ens van dir que aquell dia seria impossible escalar, ja que queien unes caramelles com dagues de dalt de tot de la paret. Però ja que hi érem s'havia d'intentar. Desistim del nostre objectiu principal, situat massa a tir del gel assassí i ens arrecerem a l'esquerra de la Paret, per gaudir de la bonica i assequible Dinastia. Això sí, el fred no va perdonar: a mi em va fer caure a l'últim spit de la part artificial del primer llarg (gairebé surt tot en lliure), l'Edu escalava amb els guants posats i rescatava pitons sota el verglass, etc.
Tot i això, com que vam ser els únics que vam escalar, vam acabar la via més que contents. La línia em va agradar molt i va ser tot un espectacle veure a l'Edu a l'últim llarg de la Falcon Crest passant gairebé sense assegurar-se.
 |
| Tercer llarg de la Falcon Crest |
Tirant pel Dret: A la ja comentada trobada d'escaladors del 2008, en Lluís ens va posar deures. Alliberar algunes de les seves vies de la paret. Així que amb el Jortx, ens plantem un dia davant de la Tirant pel Dret, acompanyats pel seu aperturista en plena celebració del seu nou lloc de treball. Com a bon amfitrió ens la deixa tota per nosaltres. Potser és una de les vies més maques que he fet a Canalda, amb un equipament esportiu, segons els Lluís, però que ja li agradaria a alguna línia xapa y sigue d'altres contrades...
El primer llarg no va sortir, ja que un xapatge tens em va fer penjar-me, però la resta de la via la vam apurar i gaudir com uns nens petits. Per cert, comentar que un cop anem caminant cap al cim, trobarem un pas d'escalada molt ecològic...
 |
| Últim tram de la Falcon Crest |
Kobolds: Com que ens ho vam passar tan bé a la Tirant Pel Dret vam decidir amb el Jortx, gaudir més d'aquesta oblidada comarca i ens vam passar tot l'hivern següent pujant a escalar al Cap del Pla i a Canalda. No sé ben bé perquè se'ns va passar pel cap que l'objectiu era poder repetir la temuda Falcon Crest. Jo ja coneixia l'últim llarg i com ja he comentat abans, l'escalada que va fer l'Edu G. va contribuir a que mitifiqués tota la via.
Una bona forma de començar l'entrenament era amb la via
Kòbolds. La veritat és que no teníem més informació que la ressenya i
una foto on el M. Vílchez apareixia pujat sobre el Ricard Darder equipant l'últim llarg. Amb això ja hem vam tenir prou, i la veritat és que la línia no ens va defraudar. Llargs parells espectaculars (potser el quart llarg és un dels més impactants que fet a Canalda, per les formes de la roca) i llargs senars una mica rostolls. Com que un servidor va tenir sort amb l'elecció, guarda molt bon record de la via.
Més tard, en Ricard ens va desvetllar el perquè el nom de la via, i si l'acabeu també podreu descobrir vosaltres mateixos on vivia l'últim kòbold de la comarca.
 |
| Tercer llarg de la Dinastia |
Via de la Rita: Apurant un juny no gaire càlid, amb en Jortx ens plantem sota l'arrogant pilar que forma el primer llarg de la via de la Rita. Un magnífic llarg que ens deixa sobre unes grans terrasses que cal creuar com millor es pugui i sense mirar-s'ho massa per tornar a gaudir del tram final de roca espectacular.
Recordo que mentre creuàvem el dens bosc que forma el penúltim llarg maleíem l'elecció de la via, un cop al cim vam apreciar que valia la pena, tot i que fos per a fer dos llargs bons.
 |
| Quart llarg de la Kobolds |
Via de l'Ignasi: El mateix dia rapelem la paret i en un tres i no res ens plantem al peu de la via de l'Ignasi, preparats per a fer a doblet. Espectacular pas d'entrada assegurat amb doble buril. Passar la primera bauma de la forma més animal possible ja ens indica com anirà la via. Però per sort la dificultat baixa i es pot gaudir de l'obra d'aquest poc prolífic però genial aperturista que va ser l'Ignasi Cisa.
I sembla que cada cop estava més aprop el dia del gran repte, s'acostava l'hora de la tan temuda línia...
 |
| Jortx a l'últim llarg de la via de Pàscua |
Falcon Crest: Quedem amb el Martí, que també té ganes de patir una mica, i ens dirigim cap al peu de la Falcon Crest, el nostre mite. El millor d'aquest racó de la paret és la curta aproximació i com s'intenta estirar per tal de retardar tot el que es pugui l'inici del patiment.
Personalment recordo un dia resacós. Mira que per aquella època ja sortia poc per les nits, i justament havia anat a coincidir amb el cap de setmana de la Falcon Crest... El Jortx que ja venia mentalitzat de casa ràpidament va enfilar el primer llarg, bastant equipat i de roca millor del que sembla (o la roca era bona o la ressaca potent!)
 |
| Martí al primer llarg de l'Orient Mitjà |
A l'especialista de la precarietat, el Martí, li endossem ràpidament el segon llarg, on un diedre de difícil entrada i encara més difícil assegurament (ja s'havia trencat el pont de roca) l'esperava. Tot i això passa sense immutar-se gaire. Ara sí que sembla que tenim la via al sac, donat que l'últim llarg ja l'havíem fet en anteriors ocasions...
Començo el tercer llarg per una magnífica panxa, protegida amb un pont de roca, algun spit i algun plom, que surt en lliure. Un cop sobre el desplom estic content del resultat ja que esperava que el que venia fos de tràmit. I res més lluny de la realitat, la segona part del llarg era un diedre brut, vertical, difícil i del que havia saltat algun que altre clau.
Com vaig patir per acabar el llarg! Tant entrenar per passar panxes i acabar "pillant" en un diedre liquenós fent contorsionisme i pitonant en lliure de mala manera... sort que la confiança d'una bona V encastada en el fang no té preu!
 |
| Primer llarg de la Diòptria |
L'últim llarg de la via el torna a fer el Martí sense cap mena de problema. És divertit comprovar el que us deia abans, com l'Edu G. va passar sense cap assegurança i com el vam cosir nosaltres.
Als companys els hi havia semblat molt poca cosa per a donar el dia per acabat i decideixen anar a fer l'Orient Mitjà, a l'esperó que es troba a la dreta de l'Abadie.
Orient Mitjà: En Lluís ens havia promès que era una via gairebé esportiva per a gaudir de dos llargs de desploms típics del sector. Jo no tenia gens clar si pujar després d'haver deixat la vida al tercer llarg de la Falcon Crest, però em prometen passejar-me de segon i davant d'una oferta així no es pot dir que no.
La via és molt bona, una successió de panxes amb l'assegurança sempre a lloc. Bonics jocs entre el sol i l'ombra a l'esperó que forma el primer llarg. Més que recomanable per arrodonir una jornada.
 |
| Cinquè llarg de la Diòptria |
Diòptria: De les últimes vies que vam fer a la paret i ja atacada amb mentalitat esportiva. Tot i que molts cops ho he discutit amb altres escaladors, per a mi és, sens dubte, una de les millors vies de la paret, i encara ho seria més si es podés l'arbre que hi ha a l'inici del quart llarg i que va impedir fer-la tota en lliure.
Recordo que a mi em feia mandra fer aquesta via ja que l'últim llarg és comú amb la via de Pàscua (un altre mite). I un dia li vaig dir al Jortx que si ell feia l'últim llarg anàvem a fer-la, i el més sorprenent és que sense pensar-s'ho gaire va dir que sí. Quan ja no es podia fer enrere va descobrir el perquè em feia mandra fer l'últim llarg. Però com una bèstia de la vertical va passar per aquest tram sense immutar-se!
Menció especial a la continuïtat del primer llarg, amb lleuger desplom i roca a controlar.
 |
| Edu a l'últim llarg de la Fot-li gas |
Fa uns dies es va celebrar la tercera trobada d'escaladors a Canalda, amb immillorable organització per part del Lluís. No vaig voler saltar-me la cita, i aprofitant que aquesta vegada no feia falta la màquina llevaneus, el dissabte ens vam acostar de nou amb l'Edu G. i el Martí, per recordar vells temps.
 |
| Martí sortint de la Fot-li gas |
Aquesta vegada em van deixar triar les vies a mi, tot i que sols ho vaig encertar en un 50%.
Yogurtu Ungüea: No sé perquè però des de que vaig llegir la descripció de l'Armand a l'Extrem 71, l'havia volgut fer. I és que allí es parlava de via "exòtica" que recorria un curiós amfiteatre petri. La realitat és que tot i que se'ns va fer curta, la via ens va agradar.
 |
| Edu al primer llarg de la Yogurtu Ungüea |
Un primer llarg amb un pitó amagat molt amunt i una entrada a la reunió digna de lamentar-se de no haver fet la tirada de primer. El segon i tercer llarg tenen arrancades explosives de la reunió amb una roca brutal, i donen pas a una travessia per sobre l'amfiteatre ja comentat amb bones vistes. Això sí, l'últim llarg és molt cutre, ben assegurat amb un buril i un spit i no més de 5c (deurien confondre un 6 per un 5 al fer la ressenya?).
 |
| Edu al primer llarg de la Yogurtu Ungüea |
Intentant lluitar contra l'ombra, baixem ràpid de la paret i ens situem al costat de les Coves del Moro, apunt per a la següent via.
Fot-li gas: Llarg inicial magnífic amb successió de panxes ben equipades. L'última té una mica de líquens i cal anar amb compte. El segon llarg té algun tram una mica exposat i el tercer és digne d'oblidar, on la línia queda forçada per sobre d'una canal arbrada. Això sí, les vistes de l'espectacular esperó de l'últim llarg et fan oblidar la incomoditat de l'última reunió.
 |
| Martí entrant a la primera reunió de la Yogurtu Ungüea |
Visibilitat Reduïda: Veïna de l'anterior via i últim viatge a Canalda, a dia d'avui. Creua un arrogant sostre (Coves del Moro) en el seu segon llarg i la resta de la via és un
cum laude de com obrir en solitari per part del Lluís. Tots els llargs necessiten la seda dosis de sang freda. A destacar el flanqueig final del tercer llarg i molt especialment l'inici de l'últim llarg, on cal tenir-hi clar. Trams de roca espectacular i trams en que val més no mirar-se gaire els còdols. Magnífic el curt quart llarg i molt bonica tota la part central del tercer, que surt en lliure entre el 6b+ i el 6b.
 |
| Joan Pera al segon llarg de la Visibilitat Reduïda |
No ho dubteu i visiteu Canalda! Jo segur que ho faré que encara em queden un munt de vies per fer:
Nivea, Spectrum, Le Patrón Bunny, Pàscua, del Xuxe, ... una paret que ens ha vist créixer!
