Els penjaculpes

Després de desfer els plans inicials per avui, donada la pluja d'ahir, una petita ullada de bon temps aquest matí m'ha permés anar a fer el triste (solitari) al costat de casa, aquest cop a Cèllecs, l'escola del Maresme. He pogut fer un conjunt de vies que em faltaven per poder deixar-vos aquest post infumable sobre el sector de Roques Noves, d'aquesta escola. Absteniu-vos de seguir llegint els no fanàtics o els qui volen anar a vista, je,je,je...

Les ressenyes són tretes del blog d'en Tinkpor (sorry Salva!)

1.- Diedre Minguet: Bona via per escalfar, grau més assequible respecte a les seves veïnes. Entrada per placa tombada, seguit de cantells grans i un pas finet al mig del diedre. El final encara que desplomi és molt fàcil si posem el peu esquerra a l’esperó que tenim per sota.

2.- Minguet: Clàssic de la zona que dona nom al sector. Si no ens escaquegem pel costat esquerra l’entrada és molt fina. Aixecar el peu esquerra a una lleixa, i amb les mans mirant cap a baix podem pujar el peu dret fins a una bona llastreta. Després agafem una fissura que ens permet pujar fins agafar uns bons cantells en lateral i creuar el desplomet amb l’ajuda d’aquests. L’entrada a la reunió es pot fer una mica per la dreta, ja que és més fàcil que recte.

3.- 38 tacos: Aquesta via té dues formes de realització. Tan d’una forma com de l’altra iniciem l’ascens per una fissura vertical, vigilant on posem els peus. Un cop sota el desplom hi ha gent que segueix pujant pel diedre, força arrodonit. Jo sempre he pujat pel mig del desplom, cosa que fa que el grau pugi. Per fer-la així, cal agafar la llastra magnesiada de l’esquerra, pujar els peus sota el desplom i realitzar un llançament a una petita però bona regleta que es troba en una veta de quars, cap a la dreta i força amunt. L’entrada la reunió idèntica a la Minguet.

4.- Menstruació frustrada: Via maca, amb una entrada fàcil fins situar-nos sota un esperonet vertical, aquí anirem trobant petites regletes verticals a la dreta d’aquest. Un cop s’acabin hem d’estirar el braç esquerra per agafar alguna pressa arrodonida i poder superar-lo, amb un bon cantell al final d’aquest.

5.- Gallina blanca: Via d’adherència aleatòria , pugem recte fins que ens quedem sense presses. Cal ajudar-se d’unes regletes laterals vertical força petites i tenir fe amb els peus, al final de la placa i cap a l’esquerra trobem un petit cantell salvador.

6.- Whisky el pato, el más barato: El nirvana de l’adherència a Cèllecs. Entrada comú a l’anterior, però del primer parabolt sortim per la dreta per una placa amb dos micro-regletes laterals que haurem de deixar a l’alçada del genoll. Molt complicada si les condicions del temps no són les idònies. No val escaquejar-se pel diedre terrós!

7.- Herejía: No està equipada de forma òptima. Sols té un spit a l’inici i el nom de Moog pintat. No l’he fet.

8.- Muacata: Magnífica placa d’adherència, es pot iniciar de sota la lleixa, amb uns passos de IV sense equipar per fer-la més llarga. Un cop a la placa hem de fer un pas fi, ajudat pel peu dret en una punta, per poder xapar el primer parabolt. Després remuntem el peu dret fins una petita regleta. Ajudats d’ínfimes presses hem de pujar el peu esquerra a la fissureta vertical (hi ha una punta) que forma la coveta sota el primer punt d’assegurança. Aquest pas ens permetrà pujar el peu dret i ràpidament agafar la veta de quars, en forma de cantell lateral per tres dits. Uns passets més fàcils i ja som dalt.

9.- Bicicleta: Molt similar a l’anterior, però amb més pressa, hi ha força regletes i no és tan vertical. Molt recomanable també.

10.- Ninota: No l’he fet. Un repte pendent encara...

11.- Toti: Via on cal forçar els passos per que es mantingui el grau indicat, ja que està rodejada de grans fissures que faciliten l’ascensió. Si no ens movem del centre és una successió de passos llargs per agafar bons cantells, superant els diversos blocs que formen la via.

12.- Diedro: Via molt fàcil que aprofita els punts d’assegurança de l’anterior, així com la fissura de la dreta d’aquesta.

13.- Els quintos del 20: Si aprofitem les assegurances de la Toti, les caigudes són perilloses, millor autoassegurar-se a la fissura de la Diedro. Via fàcil, però forçada.

Les tres vies següents creuen totes el mateix sostre, és difícil saber quina és quina, jo sempre l’ha creuat pel ben mig utilitzant molt poques presses, per això crec que deu ser El Rey de la Gomina. La via consisteix en situar-se fàcilment sota el sostre, agafar amb les dues mans el cantell arrodonit d’aquest, pujar el peu esquerra a una petita regleta i ràpidament clavem a l’interior del sostre el peu dret. Això ens permet mantenir l’equilibri i amb la ma dreta agafar una regleta arrodonida força bona. Pugem el peu dret al llavi inferior del sostre i l’esquerra en adherència a la placa, el més amunt possible. Ara realitzem un llançament a agafar amb la ma esquerra una llastra esmolada i molt bona, que ens permet sortir del sostre sense problemes. Amb grans cantells arribem a la cadena, reforçada amb un parabolt amb maillon.

17.- Desplom del marrón: Via amb un inici relliscós sobre petites regletes que ens permet agafar una fissura que puja en diagonal cap a la dreta. Vigilant els peus i encastant bé les mans podem arribar a la fissura vertical, que pugem amb grans cantells fins la reunió.

18.- Bavaresa: Via molt fàcil, amb un sol spit al mig. Fissura ample amb un pas una mica més fi cap al final.

19.- Fisureta: Via que va resseguint una petita fissureta amb presses de dits fins a un forat arrodonit. Aquí cal pujar el peu en adherència per anar a caçar un cantell horitzontal sota l’últim parabolt. Podem talonejar l’esperó per arribar a la reunió sense problemes.

20.- Sobregan: Clàssic de la zona. Desplom progressiu amb grans cantells i passos llargs, molt maca i recomanable, tot i que l’entrada a la reunió és una mica angoixant.

Entre la 19 i la 20 existeix una via que de grau similar a la Sobregan i que puja per l’esperò.

21.- Vasilex: Via on la gràcia està en superar el sostre que hi trobem al mig. Passos fins. Assegureu des de la reunió, ja que la corda frega molt per despenjar-se.

22.- Capitán Tupé: Via molt maca. Entrada pel diedre, i mitjançant els grans cantells de la dreta fem un pas llarg per sota el sostre fins al lateral esquerra. D’aquí un pas a un cantell molt bo que ens permet xapar, pas sobre un cantell no tan gran i final sobre una bona fissura horitzontal.

23.- Desplom del Corb: Petita obra d’art. Entrada al desplom per grans cantells, i en el moment en que es posa vertical passos fins de fissura i alguna regleta arrodonida per sortir a la lleixa de la reunió. Si sortim recte, tal i com descric aquí, el grau és un xic mes alt. Des de l’últim punt d’assegurança és fàcil escaquejar-se per l’esquerra. Vigilar al muntar la reunió, l’anella no està molt ben posada i no deixa córrer bé la corda.

24.- Plastic Man: Via molt maca, de grans cantells, i de grau més fàcil que el proposat. El pas final es pot fer amb un llançament des d’un cantell molt visible al final de la via o bé ajudar-se de la fissura de la dreta.

25.- Flip Trip: Clàssica del sector. Al pujar anirem trobant presses arrodonides a les diferents lleixes diagonals que forma la paret. Vigilar els dies de calor, ja que les vetes de quars d’aquest sector patinen força.

Actualment s’ha variat el recorregut de la Iaiu i la Directa sent una sola via força maca i amb un grau inferior al que marca a la ressenya, possiblement sobre el 6b.

28.- Way: Via força complicada amb un pas aleatori al final. Pugem ajudats pel diedre de la dreta i agafant-nos a bones regletes horitzontals. Del tercer parabolt cal anar a cercar una fissura arrodonida que tenim a la dreta, buscar un petit bidit. Pugem el peu dret a un quars característic i anem a agafar el final de la fissura, força arrodonit, que ens permetrà xapar amb compte. Acte seguit obrim el braç dret fins a la lleixa, cal buscar el millor cantell. Pugem braç esquerra a una punta i sortim mitjançant un bon cantell.

29.- Voy a toda hostia por la carretera: Via amb una sortida de fissura, que dona pas a un conjunt de lleixes amb cantells arrodonits, un cop superat el primer desplom també es pot sortir recte (més fàcil) a caçar un spit a l’esquerra.

30.- Soy un hortera: Personalment crec que és una de les millors vies del sector, tota l’estona combinant fissures verticals amb cantells laterals que no arriben a ser bons, reserva el pas difícil per caçar una bona fissura que ens deixa a la reunió, preciosa.

La via 31 no s’ha reequipat, sols hi ha un vell spit, crec que és una sabia decisió ja que va massa enganxada a les línies que té als seus costats, no l’he provat mai.

32.- Soy un macarra: Via curta i no tan maca com les seves veïnes, entrarem fent un pas llarg i agafant-nos a la llastra de bon canto, pas força llarg per agafar un bon cantell, pugem peus i un petit llançament fins a la bona pressa de sortida cap a la reunió.

33.- Semen-up: Via molt curta i que dona nom al sector, jo la vaig resoldre amb 5 passos, segurament es poden fer més. Entrada amb bon cantell, fissura a l’esquerra, ma dreta a una micro-regleta sota el primer parabolt i pas molt llarg fins una regleta en extensió. Pugem peus i ens ajudem amb petites presses a la dreta per realitzar un llançament aleatori que ens deixa a l’entrada a la reunió, vigilar els peus als últims passos, ja que la molsa els converteix en relliscosos.

A tibar-li!