Petites coses...

Suposo que ja heu pogut llegir per altres blogs que el temps que ha fet a les Dolomites no ens ha permès fer gaire cosa, de fet si al temps li afegim els meus dolors lumbars ha estat un desastre, je,je,je. Però "al mal tiempo buena cara", què hi farem, les pedres no es mouran, o sí...

Aquests dies per tal de reestablir les meves pobres lumbars he estat fent una mica d'activitat light, que ara us comento:

Dimarts vaig anar a buscar les pedres més amagades de Cèllecs. La majoria no passen de ser un bloc, però hi vaig trobar tres petites joies. La primera d'elles és un petit sector en el qual he afegit un parabolt dalt de tot per poder probar tres línies, amb corda per dalt. Dues són fissures i l'altra és la de la foto superior. El sector l'he batejat com a Tutucà (dedicat als tabalers de Premià que ens han fet passar una bona festa major, a ritme de batucada), i la via en qüestió és l'Esperó dels Tabalers (V+).

El sector té força molsa i afegit al difícil accés sempre serà un lloc per a "col·leccionistes", com diu en Ballart.

Una altra petita joia amagada és la via Lídia, un V+ de fissures molt maco i lluny dels camins més transitats d'aquesta escola. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk a la Lídia i equipant el sector Tutucà. La tercera joia ja us la desvetllaré quan l'encadeni, que ara he de fer bondat...

Aprofitant l'excursioneta per Cèllecs, vaig anar al poblat ibèric, el qual mai m'havia parat a mirar (coses del fanatisme), i després vaig probar l'última via que em quedava per fer al sector de la Placa, la Kortatu. Cotada inicialment de 6c+, trobo que 6c seria més real. La via sols té una xapa i supera un sostre dalt de tot de la placa. El pas simplement consisteix en aguantar el cos d'un monodit (qui va picar un monodit aquí!, hi ha possibilitats sense ell!) i superar el sostre. A les fotos de dalt podeu veure en Mohawk "y su amigo el croll..."

Per acabar la crònica, el dimecres vaig anar a les Roques del Caçador, i al quart intent va caure una de les vies del mestre Estrader, la Spit Hortera. Personalment recotada a 7b, amb un pas crític de llançament a monodit de primera falange.

Simplement que sapigueu que segueixo treballant amb la guia del Maresme, i que està quedant una cosa força presentable...

Nos vemos en el fisio! (ja,ja,ja...)

[Fotos by Selene]