Aquesta tarda, la Selene i jo hem decidit anar a donar una volta per les muntanyes properes a casa. La previsió del temps pel Maresme era de quatre gotes cap al tard, així que cap problema.
Deixem el cotxe a la carretera de la Cadira del Bisbe i pugem cap a les Roques de l'Ignasi. Seguim la pista fins al turó de Baldiri i un cop a l'esplanada de la carena ens sorprèn aquest conill, no li veieu un aspecte una mica satànic?
Deixem el cotxe a la carretera de la Cadira del Bisbe i pugem cap a les Roques de l'Ignasi. Seguim la pista fins al turó de Baldiri i un cop a l'esplanada de la carena ens sorprèn aquest conill, no li veieu un aspecte una mica satànic?
És el primer conill que veig que no surt correns quan t'apropes, segur que és una bruixa del Maresme en el seu aspecte dïurn.Seguim per la carena i comencem a baixar cap a Teià, ja que la nostra missió era anar a trobar-nos el miracle del sector Miracle (Guia Can Boquet). Just passada la "mansión pirata", hem pogut ser redimits de les nostres culpes...
A l'hora que començava a ploure. Però cap problema, no sembla que hagi d'haver-hi tormenta. Al tornar a la carena del turó del Baldiri un espectacular llamp (no el de la foto) cau aprop i ens recorda que més val que correm...
Una ràpida baixada sota llamps, trons i molta aigua ens ha recordat el que el conill satànic ens ha dit amb la mirada:"...cada gota que plou té on caure, cada gota de pluja fa el seu fang, de les gotes s'ajusten els rius, d'aquí no marxareu sense llamps a l'aire..."
I aquest ha estat el resultat de la tarda satànica....
El cunill satànic segur que era l'esperit del Bon Scott, a més deuria anar una mica passat de voltes, segur que no té res a veure amb els llamps i la tempesta.
ResponEliminaAra el Crist aquest ja no estic tan segur. L'església sempre ens fa creure que hi ha uns angels bons i uns dimonis dolents.
Jo crec que és al revés. I si no mira els dimonis com l'Ozzy, el Dio o el Marilyn Manson. Aguanten tot el que els caigui al damunt.
Aufwiedersehen!!!
El Bon Scott no era el cantant d'ACDC que va morir ofegat per la seva pròpia pota?
ResponElimina(si... els meus inicis van ser ACDC i Iron Maiden :P)
Aixo si... em vaig passar al punki :P
Deu ni do lo xops que heu quedat!
Si senyor el Bon Scott era el cantant d'AC/DC, el d'albums tan potens com "Let there be Rock" o el directe "If you want blood, you've got it".
ResponEliminaTots hem passat per l'etapa punky, fins i tot algú encara s'ha quedat com el Zombi, però jo prefereixo el Heavy.
Black Sabbath, Iron Maiden, Judas Priest, AC/DC, Saxon, Scorpions, Metallica (els del principi), en fi no acabaria mai.
El Crist redemptor aquest sembla el de Rio de Janeiro, igual et declaren la zona d'escalada com una de les 7 meravelles del món.
ResponEliminaEi, esteu al punt per participar amb algun concurs estiuenc del tipus "Miss y Míster camiseta mojada"....
ResponEliminaA Berga també en va caure de bona, però estava darrera els vidres mirant-ho !
Doncs no se si serà el Bon Scott o no, però era una mica especial... tot i això Miss i Mr Camisetas mojadas s'ho van passar "molt bé" corren sota la pluja, ja,ja,ja...
ResponEliminaEl crist aquest de Teià impressiona més en real que a la foto, perquè està aïllat en un "peñasco" i deu fer uns 4 metres d'alt... El millor és que fa anys a sota s'escalava i tot el peu del crist està ple de burils d'aquells que salten amb la mirada...
Per cert Xavi, com està la via de l'hereu?
;)
L'hereu (en Lluc) porta molta feina i el meu grau està caient en picat per la manca d'activitat escaladora. A veure si creix una miqueta i podem anar tota la família d'excursió a la muntanya, que ja en tenim ganes. Salutacions!!
ResponEliminaOstres, quina impressió aquell llamp! És que el vam veure caure a la torre elèctrica davant dels nostres ulls, al cim del turó del costat!! Buf, feia temps que no corria tant!!!
ResponEliminajujuju xops com pollastres!!!
ResponElimina