L'any dels gossos...

Quan em vaig casar vam comprar un sofà de tipus chaise longe de p.m. perquè teníem clar que era una de les peces fonamentals de la casa. Era car, molt car (no tant com els beneficis que ha tingut aquest any Repsol YPF, nada más y nada menos que 3188M €, encara no acabo d’entendre que una petita part d’aquest benefici no aturi una mica la pujada del gasoil, grandes temas, grandes debates, i això no toca...catalans, ejem!)

La qüestió que ens ocupa és que entre guies d’escalada per fer, vies per provar, entrenament, i que si ara quedo amb aquest i demà amb l’altre, encara no havia pogut fruir del meu estimat sofà! Sort que algun demiürg (a mi esto me suena a Platón, que gran película de Charlie Sheen!) que vetlla pel meu benestar ha intentat readreçar la situació. Gràcies a que vam començar l’any amb una politja d’un dit esquerdada el meu magnífic (i car!) sofà va poder compartir la seva solitud amb mi durant tres bons mesos.

Després d’una setmana escalant no vaig poder superar la dependència vers a ell i vaig tornar als seus braços en forma de contractura a l’esquena, i és que això és amor! Però tot té un final, que en aquest cas va arribar en forma de viatge per la península... Va ser en aquest moment on ens vam adonar de que la distància pot trencar una relació o reforçar-la i en el nostre cas vam optar per la segona opció...

A hores d’ara, amb un nou forat al cul en forma d’injectable nolotílic, puc tornar a trobar-me en braços del meu estimat (i car!) sofà d’estil modern, tipus chaise longe. I és que una bona lumbàlgia es passa millor en companyia...

GRÀCIES DEMIÜRG!!