Després de fagocitar el llibre de l'Òscar Masó sobre la Castellassa de Can Torras, i descobrir que s'han reequipat algunes vies emblemàtiques del monòlit, no vaig poder estar-me d'enganyar en Gatsaule i en Jortx per tal de fer-li una visita.
Del llibre us podria dir força coses, ja que l'ha escrit un enamorat de la zona. Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants és un recull doble, per una banda d'excursions centrades als voltants de la Castellassa, i per l'altra una perfecta descripció de totes les seves vies d'escalada. Sobre les excursions, com a opinió personal, us puc dir que ja havia passat per bona part dels indrets que es descriuen, però la profusió de detalls que en fa l'Òscar fa que tingui ganes de tornar a repetir aquelles caminades.
Arribant a la Castellassa de Can TorrasRespecte a les vies d'escalada, doncs m'imagino que és l'únic recull oficial que s'ha fet sobre aquesta roca, si hi afegim l'amistat de l'autor amb bona part dels aperturistes fa que a més d'únic, a dies d'ara sigui impecable... I que consti que no tinc comissió, ja, ja, ja!
Primer llarg de la via Jacint AguilarLa nostra elecció va ser la reequipada via Jacint Aguilar + Toni Sors. Aquesta ruta, que no deu sumar més de 60 metres en 4 llargs que ens van fer passar una estona agradable.
El primer llarg és una travessia de IIIº per tal d'anar a buscar la primera reunió en una lleixa de la cara est. Hi trobarem un parabolt, que com a la resta de la via són mimetitzats, respectant la normativa del parc.
Gatsaule al segon llarg de la viaEl segon llarg és una pedalada sobre parabolts i roca de la zona. Basicament parabolts amb un spit intercalat i un buril original que no cal ni tocar. Existeix l'alternatica de 3 passos d'A0 per sortir de la reunió i continuar el llarg en lliure (diuen que 6b+/6c), reservat per a especialistes del fang...
Jortx flipant amb la qualitat de la roca al final del segon llarg...El tercer llarg és el més curt. Una sortida sobre bona roca de la reunió amb algun passet de 6a per agafar el primer parabolt (recomanable protegir el factor 2 amb un alien vermell) i després rampa fins a l'última reunió.
Sortida de la segona reunió
El tercer llargEl llarg final comença amb 4 metres de fissura desplomada equipada amb tacs de fusta (s'ha renovat algun cordino), on amb un alien vermell i dos de grocs passarem com uns senyors. Jo ho vaig intentar en lliure i vaig tenir que penjar-me en un dels tacs de fusta ja que els friends que portava eren massa grans i la cosa desploma força per anar provant. La sortida de la fissura és de grans cantells i molt recomanable. Un cop sota el sostre, la variant Toni Sors el creua en Ae reequipat amb parabolts i spits. Recomanable per donar una mica més d'emoció a l'ascensió...
Començant el quart llarg
Acabant el quart llarg
Gatsaule inicia l'últim llargEn general, una via curta però agradable per a una tarda d'estiu, especialment amb els parabolts nous...
El hombre "acero" sortint del sostre final
El cim...
El cim...
Una bona escalada, amb bona companyia, moltes Rialles i amb molt bones fotos....
ResponEliminaPer cert, a veure quan portes tu també una càmera !!!
Bé, rialles rialles... tampoc vam riure tant! Ja,ja,ja,ja....
ResponEliminaA tibar-li fiera!!!
A la To porto la càmera... :P
Bones! Tinc pendent pujar-hi a la Castellassa, és pecat no haber-hi pujat ja ho se! hehe!
ResponEliminaDeunidó aquest 60m no? si més no semblen entretinguts. Em compraré el llibre i li faré una ullada a les altres vies també.
Salut!
Ostres no em puc creure que el Joan hagués vingut a St. Llorenç. Això em fa suposar que la roca d'aquesta agulla deu de ser força bona?. Per cert Mohawk aquest llibre és possible trobar-lo en una llibreria com la Quera, per exemple?
ResponEliminaMingo, jo crec que el llibre deu estar a la Quera, tot i això si l'autor es passa per aquí ja ens informarà...
ResponEliminaLa roca d'aquesta via no és gaire bona al segon llarg, tot i que hi ha gent que el fa en lliure. Als altres dos és força bona (sempre parlant de St. Llorenç).awk99
He, he, la roca és la de sempre !! Va bé anar de tant en tant a escalar a Sant Llorenç, permet apreciar millor la roca de la resta de llocs...
ResponEliminaAra, reconec que és un massís amb una màgia especial i val la pena d'anar-lo coneixent poc a poc.
Mingo,
ResponEliminajustament avui l'he comprat a la Llibreria Tècnica de Sabadell. O sigui que ja saps...passes per Sabadell a comprar la guia i cap a SAnt Llorenç a escalar!
Soposo que a DOM l'ha deuen tenir, sinó te la poden portat del Camarasa...
Salut!
Hola Mohawk,
ResponEliminaPrimer de tot vull felicitar-te per l'espectacular desplegament de fotos i comentaris que ens has regalat, i m'ha fet especial il·lusió que el llibre us hagi conduït a enfilar-vos a la Castellassa amb el respecte, precaució i entusiasme que he volgut transmetre a la meva obra. El llibre es pot trobar ja a Barcelona i a tot arreu de Catalunya, a les principals llibreries, o bé per encàrrec, i via internet hi ha diversos llocs on es pot comprar. A l'Abacus podreu tenir un descompte, si en sou socis... Desitjo que us agradi i us animi a fressar i grimpar els camins naturals que envolten i s'enfilen per la Castellassa. Per a mi un lloc molt privilegiat en quant a natura i història humana reflectides a cada racó del bosc i de les vies d'escalada, que amb molta recerca i constància he volgut recollir en el llibre.
Rebeu tots una sincera salutació per la vostra activitat i empenta.
Veig que després de tirar-me troncs i pedres per fi t'has adonat que sóc l'home d'acer o "acero"....
ResponEliminaPerquè, volies dir això no?
A veure si tenim sort el dilluns!
Anar a casa dels demes sense avisar... no està be! x)
ResponEliminaEnhorabona per la via bandarres ;)
A veure si vaig a buscar el llibre de l'Òscar aviat :)
Bones! Jo també espero poder gaudir del llibre d'aquest racó on tantes bones hores he passat. Hores sobretot en aquesta via, que vem fer després del curset d'escalada el 86. Va ser la primera via llarga que feiem, cordada de 4, 8 hores penjats i descens de nit.
ResponEliminaIepa..no sé qui tenia més enveja..tu mirant als frikis, a dalt a la soleia..o ells atu...
ResponEliminaBona escalada!
Toni Sors..el primer cigarret negre que es fuma a dalt l'everest..quin bow..
Salut!