Ahir al matí vam fer una visita als Esqueis del Bagís. En principi havíem de ser molta gent, però les pluges d'aquests dies havien deixat part de les vies impracticables i bona part del grup va decidir canviar de planning.
Zombi a El gegant del Pi
Els incondicionals que ens vam quedar (Jortx, Zombi i un servidor), donat que ja portàvem una hora caminant per incompetència del guia, vam poder gaudir d'unes quantes vies. A mesura que avançava el dia s'anaven secant més línies.
Zombi a Obabakoak
El primer destí va ser la Paret del Pi, que ens va deixar impressionats per la seva magnitud i per la finura necessària a l'hora d'escalar-la. No vam poder realitzar algunes de les vies que ens havia recomanat en Piter, ja que encara regalimaven.
La impressionant Paret del Pi
Per escalfar i posar-nos a lloc vam fer una de les més assegurades, El gegant del pi, amb passos força fins, especialment a la placa de dalt, una mica humida encara. I ràpidament ens vam fixar en la seva veïna, Obabakoak, una altra línia magnífica, que amb 6 ó 7 metres menys, podria passar per maresmenya.
Mohawk a Obabakoak
Una bona via que al final del dia gairebé s'emporta en Zombi, però la pell dels dits el va trair després de 6 ó 7 pegues a la mateixa línia.
Per la meva part, volia provar un projectillu que tenia per la zona, la via Powderfinger. Quan la vaig veure per primer cop a l'agost m'hi vaig enamorar, i ahir era qüestió de saber de que anava el tema.
Zombi a Powderfinger
La veritat és que no hi anava amb idea d'encadenar-la, que ja coneixia com les gasten amb els graus i les assegurances per la zona. Però després de muntar-la i provar-la en top rope vaig quedar sorprès: sols hi ha una assegurança difícil de xapar (4t bolt) i el grau està força ben posat, per ser fissura.
Mohawk a Powderfinger
Uns metres inicials de grades dona pas a una fissura d'uns 6 metres, amb pocs peus i regletes molt petites a la part final. Al 6è bolt cal allunyar-se un pèl a la dreta de la línia de parabolts per entrar a una zona fissurada molt maca i fàcil.
Part final de Powderfinger
Em va agradar molt la via! Va sortir amb una sola caiguda, per tant ara a posar-se fort per tornar-hi i encadenar-la!
Si us agrada el granit no deixeu de banda aquesta escola, està una mica aïllada, però les vies són molt bones i per als barcelonautes no està tan lluny com Cavallers. A tibar-li!
Zombi a El gegant del PiEls incondicionals que ens vam quedar (Jortx, Zombi i un servidor), donat que ja portàvem una hora caminant per incompetència del guia, vam poder gaudir d'unes quantes vies. A mesura que avançava el dia s'anaven secant més línies.
Zombi a ObabakoakEl primer destí va ser la Paret del Pi, que ens va deixar impressionats per la seva magnitud i per la finura necessària a l'hora d'escalar-la. No vam poder realitzar algunes de les vies que ens havia recomanat en Piter, ja que encara regalimaven.
La impressionant Paret del PiPer escalfar i posar-nos a lloc vam fer una de les més assegurades, El gegant del pi, amb passos força fins, especialment a la placa de dalt, una mica humida encara. I ràpidament ens vam fixar en la seva veïna, Obabakoak, una altra línia magnífica, que amb 6 ó 7 metres menys, podria passar per maresmenya.
Mohawk a ObabakoakUna bona via que al final del dia gairebé s'emporta en Zombi, però la pell dels dits el va trair després de 6 ó 7 pegues a la mateixa línia.
Per la meva part, volia provar un projectillu que tenia per la zona, la via Powderfinger. Quan la vaig veure per primer cop a l'agost m'hi vaig enamorar, i ahir era qüestió de saber de que anava el tema.
Zombi a PowderfingerLa veritat és que no hi anava amb idea d'encadenar-la, que ja coneixia com les gasten amb els graus i les assegurances per la zona. Però després de muntar-la i provar-la en top rope vaig quedar sorprès: sols hi ha una assegurança difícil de xapar (4t bolt) i el grau està força ben posat, per ser fissura.
Mohawk a PowderfingerUns metres inicials de grades dona pas a una fissura d'uns 6 metres, amb pocs peus i regletes molt petites a la part final. Al 6è bolt cal allunyar-se un pèl a la dreta de la línia de parabolts per entrar a una zona fissurada molt maca i fàcil.
Part final de PowderfingerEm va agradar molt la via! Va sortir amb una sola caiguda, per tant ara a posar-se fort per tornar-hi i encadenar-la!
Si us agrada el granit no deixeu de banda aquesta escola, està una mica aïllada, però les vies són molt bones i per als barcelonautes no està tan lluny com Cavallers. A tibar-li!
Veig que veu poder aprofitar el dia.
ResponEliminaJo al final em vaig quedar sense aconseguir que els guerrilleros trepitjesin la neu.
Fins ara
Casum dena! Si sembla bona i tot!
ResponEliminaJa no sé si és l'"efecte mohawk" o realment la cosa mola.
Bow on hi ha els croquis? ( accés i vies)...mola per efr-hi una visita FAMILIAR?
Uri! Et linko les ressenyes a la primera línia del post. Són una recopilació del Piter.
ResponEliminaEl peu de via de la paret del Pi és molt bo i està a peu de pista. En principi no poden passar cotxes, però nosaltres en vam veure un munt... Pots pujar a deixar els trastos i tornar a baixar amb el cotxe per aparcar-lo fora + 15 minuts de pateo.
A tibar-li!
Bou, grande grande! Veig que li segueixes fotent als projectillos granítics!
ResponEliminaA tope bou!
Percert, a les vies més facils, com està el tema alejes i qualitat dels seguros?
Uff..
ResponEliminaEncara em fa mal tot del fart de tibar que em vaig parir!!!
Llàstima de la mullena a les vies..... =(
Divendres Màgia Blanca (si no plou entre dimecres o dijous........).
Ultimament la pluja està donant pel sac...i quan no és pluja és neu!
ResponEliminaComences l'any molt fort eh!
Salut i a tibar!
Eres el maestro de los secretivos, este tiene muy buena pinta, gracias por enseñarnos estos sitios
ResponEliminaostres sembla interessant bow!!!!!!!
ResponEliminame les he imprès
mmmmm...i una mica de CROQUIS de com arribar-hi? Fa uns 20 anys vaig anar a STHILARI a una compe sota un pont...després de la compte i no sé ni com vam anar de st hilari a caldes..i un trencall amà dreta, travessar un riu i cotxe calat...mentre desembarrancaven el cotxe vaig caminar i veure unes roques..però fa 20 anys..o més...hehehe
senquiu per avançat bow!
per cert...a veure si algun dia descobreixo com t'inspires per posar noms als posts...no pillo res i amb el pGB ho comentàvem!
ResponEliminaMillor no sàpigues d'on vé el nom........ ni l'alternativa que hi havia!
ResponEliminaAquest homo-maresmenyus no hi és pas tot!
muy buena la via!!!!!!!por tu kulpa tendre ke volverrrrr!!!!!!lastima ke me reventara la la yema!!!!pero esta cicatrizando muy rapido.....quando volvemos????jjjijij
ResponEliminasalut i roka!!!!!!!!
Esteu fets tots uns bons bous!!
ResponEliminaSobre els títols dels posts, la veritat és que són paranoies que ens passen pel cap al llarg del dia. L'altre dia al Vèrtex llegia l'article de perquè escalem i el resum era que escalem per estar amb la gent i passar una bona estona, doncs d'aquí venen els títols dels posts... :P
Per arribar-hi és molt fàcil: C-25 sortida 217, si vens de Girona fas com si volguessis tornar a entrar a l'eix i just abans d'entrar-hi una pista a l'esquerra. Allí es deixa el cotxe (hi ha una barrera).
A tibar-li!
M'alegro que la sortida fos fructifera... valtres els maresmenyos esteu molt acostumats a aquests cantos romos !!! jeje
ResponEliminaApa a la proxima si puc vindre a veure com li tibeu !!
iep mohawk, si hi aneu feu-me un toquesillo!!!!
ResponEliminaGranitu bo i dur aprop de casa...mmmmmmm
I de pas ens veiem que ja tocaaaaa.