El Patriarkado de la Rumba

Per fi he trobat les ganes per acabar d'equipar aquesta línia maresmenya! La veritat és que és una via molt estètica, però força dura i molt manipulada...


Tot el peu de via estava menjat pels esbarzers, així que l'equipament de la part de baix s'ha fet esperar gairebé dos anys, ja que no ens animàvem a podar. Finalment, la setmana pasada, juntament amb la Selene, vam fer força feina, però els esbarzers de la part final eren tan densos que ens va ser impossible.

Últim xapatge

La solució trobada és la més fàcil i menys ètica. Dos petits sikats a l'esquerra de l'esperó permeten saltar els esbarzers i entrar a l'aresta un metre per sobre del terra. Si algú vol fer la poda del que queda, cop de martell i sikats fora... solució ràpida!

Relax després de l'últim xapatge

El granit de Roca Riera no és gaire bo i he fet saltar força llastres, tot i així, n'hi han dues reforçades, una s'utilitza per fer un pas i l'altra simplement és per que no peti una estructura a la sortida del sostre. També val a dir que la via creua una via d'artificial (A1/A2) compartint l'única expansió d'aquesta última.

Encarant l'últim dinàmic...

La via és tot el contrari de la seva veina, Ese es mi Fary!. Terriblement athlètica, amb passos de molta força i molt dinàmics. A nosaltres ens van mancar per resoldre dos passos. La via està per sobre del 7c, però no sé dir quan per sobre... això sí, sols per la foto penjat de la bola de la punta del sostre ja val la pena...

A gaudir-la!

Ñapa y sigue

Divendres passat vaig obrir una petita perla del Maresme. Va caldre una desbroçada important sota el sòcol esquerra de Roca Riera (Teià). De moment és l'única via que hi puja, però és que les altres línies són gairebé d'espeleologia amb tanta vegetació com hi ha...

Mohawk equipant Ñapa y sigue

La setmana passada em va faltar un bolt per col·locar, i és que ja he perdut el costum de posar-ne més de tres en una mateixa línia. Així que avui he tornat per afegir-lo.

Últim bolt de Ñapa y sigue

En companyia del fill pròdig de Can Bruguera, ens hem endut la primera ascensió d'aquesta línia, que sembla ser que és força bona: Ñapa y sigue, 7a.

Kueka extasiat després del pas de bloc

La via consisteix en una entrada desplomada amb una bona presa, per donar pas a la ñapa i poder prosseguir cap a una bona patata. Aquest és el pas de bloc clau de la via, que ens ha costat uns quants intents.

Kueka encarant la part final de la placa

L'entrada queda una mica comprimida amb els arbres que l'envolten, però he tret les branques més perilloses i sembla ser que no hi ha perill. Després del pas de bloc, la via es relaxa i tenim 6 o 7 metres de placa tumbada de petites regletes.

Entrant a reunió

La placa final no deu passar del V/V+, però és molt estètica i agraïda. Així que ja sabeu, una altra línia perquè la gent la gaudeixi...

Maresme Power

La nova via és la 10, la informació de la resta de vies la podeu trobar a la Guia del Maresme. I per cert, algú s'ha fixat amb el bloc que hi ha a la dreta del sòcol dret?, té bona pinta... per a futures exploracions...

PD: I si jo faig la foto, qui assegura al Kueka? :P

Ha mort el Fary...

Si, si, ja sé que és una realitat, però jo em refereixo a una de les vies més dures del Maresme: "Ese es mi Fary!", Roca Riera - Teià.

Avui ha caigut al quart pegue sota els dits de ferro (que s'han de tenir per fer aquesta via) d'en Jordi Ciller de Vilassar de Mar. La seva proposta és de 7c, el temps ja ho confirmarà...

Ja fa gairebé dos anyets que es va obrir i seguia resistint els atacs d'un bon nombre de forts, així que Jordi:

Felicitats pel rot punk!

Nano-Yosemite

Com bé diu el títol del post, ahir vam estar a la mil mil·lionèssima part de Yosemite (nano), tot i que em sembla fins hi tot agosarat dir-ho! El lloc escollit per passar la tarda van ser les Roques del Dinosaure (Teià).

Julian a una via sense nom, 6a+

Un cop a l'any m'agrada visitar les petites escoles on he estat fent feina de manteniment. Aquí, bona part no la vaig fer jo, però està bé anar revisant que les zones que surten a la Guia del Maresme no hagin canviat gaire.

Mohawk a Ráscame la Barriga versió terra, 6c

Aquest cop he enganyat al Julian, l'Ozzy i la Selene per aguantar els 20 minuts d'intensa pujada fins a aquest petit sector. Però després ens ho hem passat força bé fent aquestes fissures tan perfectes que ens recorden el territori yankee (en versió liliput...).

Poca cosa més a dir, així que us deixo amb unes quantes instantànies:

Mohawk a Prabhupada, 5c

Ozzy a Ráscame la Barriga, 6a

Julian a Empotramientos, 6a/6a+

Mohawk a l'inici de la Directa Talón, 6c/6c+

Mohawk acabant la Directa Talón, 6c/6c+

Intent d'homicidi.... fallide!

Maquillatge maresmeny

Aquesta tarda hem començat l'operació de maquillatge maresmeny a Roca Riera (Teià). La idea és eliminar tots els ancoratges no fixos que hi ha per la paret, per tal de donar-li millor imatge. Digueu-me tiquismiquis però els trossos d'antena de televisió penjant a meitat del sostre no són gaire elegants per a la visió...

En companyia de l'Ozzy, la Selene i en Kueka, m'he decidit per començar a netejar la fissura que creua tot el sostre de la dreta. L'entrada d'aquesta via es realitza amb una burilada sense plaquetes per flanquejar sota el sostre (foto inferior).


Un cop sota el sostre hi havia un spit de l'any de la picor que ha estat substituit per un parabolt 8 mm, per tal de mantenir l'esperit de la via (foto inferior).


La resta de la fissura és una successió de tubs d'antenta de televisió amb els més variats cordinos o filferros. Fàcilment es pot passar tot el sostre amb els micros, però val a dir que s'han de repetir els números petits. Jo sols en duia tres, ja que tenia la impressió de que la fissura era ampla (mireu el material que penja de l'arnés), i a més un d'ells era massa gran. El resultat ha estat que m'he quedat a la sortida del sostre i m'ha faltat un pas per poder sortir ja en lliure, je,je,je...


He pogut eliminar un dels tubs d'antenta, una pitonissa i un copper. Per desgràcia hi ha un tub d'antena que pel bé de la roca no serà eliminat (per sort és el que es veu menys), i un altre al que no he pogut arribar (en breu serà eliminat).


Aprofitant la tarda, en Kueka ha equipat amb maestria i alegria una nova via (2 parabolts). Aquesta línia, que encara no té nom, creua entremig de dues línies d'artificial, però sense tocar-les i va a buscar la patata característica... Encara tenim la feina a mig fer i de moment no és aconsellable la seva ascensió. El què si que hem de fer és escollir un nom per a la via, així que ja podeu anar donant propostes! (veure comments).


Actualment hi conviuen 9 línies a Roca Riera, 4 en lliure, 2 combinades i 3 d'artificial a equipar, podeu veure la web de la Guia del Maresme per trobar el material necessari per aquestes últimes. La nova via a la què li hem de posar nom és la 9. De moment es conjetura un 7b+/7c...

Como los gatos...

Les Urpes del Gat (7a+/7b), a la Pedrera de Teià

Encadenada per a la premsa (ja,ja,ja...):


La realitat:

Rierada...

Ahir a la tarda, un grapat de fanàtics com en Joan, en Manuel o en K, van ser enganyats per anar a la Roca Riera (Teià), a acabar de reequipar unes vies i a provar-les. Vam començar escalfant per La gran chochada, 5b (6), una bonica bavaresa d'uns 8 metres, acabada amb placa i que ara compta amb tres parabolts que la fan apta per tots els públics.

Acte seguit ens vam dedicar a un dels objectius principals, el 7a del costat (7). El vam reequipar, canviant els podrits spits - burils per dos parabolts i el vam estar gaudint. Entrada fàcil i pas concentrat sobre el segon parabolt, així em podeu veure concentrat en les petites regletes de la via a la foto superior.

Com que aquesta via no tenia nom, ha quedat batejada com Esperó "maresmeño", en honor al tipus d'escalada de la zona. Sota podeu veure en K tibant a la mateixa via, abans de reequipar-la.

Cap al final de la tarda en Joan es decideix a donar-li un pegue a Ese es mi Fary!, i la defineix com: "... és guapa perquè és evident i va per la part més fàcil de la paret, però sortirà dura ..."

La provo i li veig més color que l'altra vegada, però fa massa calor encara pels cantells arrodonits d'aquesta via, esperarem el fred. És una mica més difícil que la Ninota, per tant rondarà el 7c+/8a. De moment no us perdeu la foto superior i els nous materials que podeu trobar penjats d'un arnés... a l'estil Goku!