Divendres al matí ens armem de valor en Jortx i un servidor i decidim seguir amb el pla inicial, que era pujar a Font Ferrera (Solsona). Com a objectius teníem les següents vies: Spit Metal i Catàrsis.
Paret de la Bruixa (Font Ferrera)
Gràcies a les bones indicacions de l'Edunz i al seu magnífic croquis (a sota), podem arribar a la Paret del Silenci sense perdre'ns, lloc on es troba la primera de les vies, Spit Metal. Una bona passejada per un paratge molt agradable. Llàstima de la persistent amenaça de pluja...
Amb mitja hora estem al peu de paret, ens posem els arnesos i la pluja deixa de ser una amenaça per passar a ser una realitat. Com que la paret encara no està gaire mullada decidim escalar almenys fins on puguem...
Mohawk al primer llarg de la Spit Metal
La roca ens sorprèn per la seva qualitat, i és que havíem sentit tantes coses sobre Font Ferrera que ja no saps a qui creure't. Murs força nets de bons forats i còdols, primer spit lluny, però es poden utilitzar els micros en algun forat. La resta del primer llarg continua amb tendència a la dreta, es deixa fer.
Secció de forats del segon llarg de la Spit Metal
El segon llarg el realitza magistralment en Jortx, ja sota una pluja que no para. És un llarg molt maco, combinant passets tècnics amb forats enormes. Resta ben equipat amb spits a distàncies prudencials i surt en lliure.
A meitat del segon llarg de la Spit Metal
Quan començo a pujar ja està tot més que xop, els còdols rellisquen i les mans no tenen tacte. Ben bé encara no sé com, surt en lliure i decidim deixar els 15 metres que li resten a la via per una altra jornada.
De tornada ens aturem a la Catàrsis, però la pluja és persistent i el vent l'empeny contra l'esperó, així que decididament donem la jornada per acabada. Ja hi tornarem, perquè la línia ens ha impressionat força... a veure que ens amaguen aquestes perles del solsonès.
Selene al torrent de Sta. Caterina
Dijous, aprofitant la finestra de bon temps, amb la Selene, decidim anar a baixar el Torrent de Sta. Caterina, a Collbató (Montserrat). No és un barranc llarg ni excesivament maco, però ens permet passar un matí divertit i prendre el sol a l'ermita de la Salut. Aquí, una altra visió de l'excursió.
Vista de Collbató des del torrent
La resta de dies els he dedicat a escalar pel Maresme, reequipar alguna línia oblidada en el temps i intentar resoldre una via que em té el cor robat... i per suposat, a mirar com plou!
Paret de la Bruixa (Font Ferrera)Gràcies a les bones indicacions de l'Edunz i al seu magnífic croquis (a sota), podem arribar a la Paret del Silenci sense perdre'ns, lloc on es troba la primera de les vies, Spit Metal. Una bona passejada per un paratge molt agradable. Llàstima de la persistent amenaça de pluja...
Amb mitja hora estem al peu de paret, ens posem els arnesos i la pluja deixa de ser una amenaça per passar a ser una realitat. Com que la paret encara no està gaire mullada decidim escalar almenys fins on puguem...
Mohawk al primer llarg de la Spit MetalLa roca ens sorprèn per la seva qualitat, i és que havíem sentit tantes coses sobre Font Ferrera que ja no saps a qui creure't. Murs força nets de bons forats i còdols, primer spit lluny, però es poden utilitzar els micros en algun forat. La resta del primer llarg continua amb tendència a la dreta, es deixa fer.
Secció de forats del segon llarg de la Spit MetalEl segon llarg el realitza magistralment en Jortx, ja sota una pluja que no para. És un llarg molt maco, combinant passets tècnics amb forats enormes. Resta ben equipat amb spits a distàncies prudencials i surt en lliure.
A meitat del segon llarg de la Spit MetalQuan començo a pujar ja està tot més que xop, els còdols rellisquen i les mans no tenen tacte. Ben bé encara no sé com, surt en lliure i decidim deixar els 15 metres que li resten a la via per una altra jornada.
De tornada ens aturem a la Catàrsis, però la pluja és persistent i el vent l'empeny contra l'esperó, així que decididament donem la jornada per acabada. Ja hi tornarem, perquè la línia ens ha impressionat força... a veure que ens amaguen aquestes perles del solsonès.
Selene al torrent de Sta. CaterinaDijous, aprofitant la finestra de bon temps, amb la Selene, decidim anar a baixar el Torrent de Sta. Caterina, a Collbató (Montserrat). No és un barranc llarg ni excesivament maco, però ens permet passar un matí divertit i prendre el sol a l'ermita de la Salut. Aquí, una altra visió de l'excursió.
Vista de Collbató des del torrentLa resta de dies els he dedicat a escalar pel Maresme, reequipar alguna línia oblidada en el temps i intentar resoldre una via que em té el cor robat... i per suposat, a mirar com plou!
Climbing in the raaaain........ just climbing in the raaaaaaaaaain =P
ResponEliminaT'has oblidat de dir que la Paret del Silenci no va fer honor al seu nom per culpa dels escandalosos motoristes!
I no oblidis, cada dijous, corre Forrest corre!
Així a la paret del Silenci la roca és bona? Fins i tot sota la pluja? Això si que és una bona sorpresa, perquè al Triangle és horrorosa!
ResponEliminaJa, ja, ja... no ens enganyem, jo crec que deu anar per vies. En aquesta en concret és bona, a la seva veïna, la Sherezade també es veia bona. A la Paret de la Bruixa, de baix es veia molt bona... de la resta, no puc dir res, és el que té el conglomerat, que li he d'explicar jo a un geòleg, ja, ja, ja...
ResponEliminajoer bow...scottish conditions...sembleu nordics...
ResponEliminaAixò és fanatisme! Nosaltres a Berga ens vem quedar davant de la llar de foc mossegant-nos les ungles!
ResponEliminaSalut