Ahir era un dia difícil de planificar, donades les previsions mentirològiques. Al final decidim fer cas al meteocat i deixem la via que teníem en ment per a un altre moment. Com que el dia no es preveu gaire assolellat decidim apurar les últimes oportunitats matinals a Canalda.
Jortx al primer llarg de la via de la Rita
L'encertem de ple! Boira gairebé tot el dia, que no deixa passar el sol i en canvi fa que la temperatura sigui molt agradable. Llàstima que cap al migdia fins i tot passem fred a les últimes reunions...
Últim llarg de la via de la Rita
L'objectiu era fer dues vies curtes de la part dreta de la paret. Comencem per la via de la Rita, ja que en Jortx estava enamorat de l'estètic esperó del primer llarg. No cal dir que gràcies a l'equipament abundant, la qualitat de la roca i l'entorn enboirat fa que aquest primer llarg es converteixi en una joia. Pas dur per sortir del desplom...
Mítica panxa de la via de l'Ignasi
Uneixo el segon i tercer llarg que ja surten una mica de l'esperó de la via i arribo al jardí. Recomanació personal: rapeleu! Nosaltres, que som innocents, seguim la via. Cal creuar el jardí central fins trobar una reunió d'un spit molt a la dreta.
Primer llarg de la via de l'Ignasi
El següent "llarg" són 3 metres de roca cruinxi i un altre bosc espés (això no surt a la ressenya, eh!). Finalment l'últim llarg té un tram central de placa força bo, però al final trobem una panxa on ha saltat un dels pitons i hem de fer un pas canalda power que déu n'hi do. Recomanable fer reunió al spit de després d'aquest desplom, ja que si no haurem de pujar fins dalt de tot de la paret i són 60m amb força fregament.
Tercer llarg de la via de l'Ignasi
Baixem rapelant pels ràpels del jardí. El primer cal anar a buscar-lo al final d'una canal que ens queda a l'esquerra, en un arbre enganxat a la paret. El següent és la tercera reunió de la via que acabem de fer. Vigileu que cauen moltes pedres...
Sort de la següent via, que ens deixa sense paraules, que bona!, la via de l'Ignasi.
Murs finals de la via de l'Ignasi
No hi ha cap llarg que no tingui algun secret, molt recomanable. No és molt exposada, però has d'encertar-la a l'hora de navegar, si perds la ruta les coses es poden complicar. Trobareu una ressenya molt bona al blog de l'Edu.
Com que fa força fred, decidim rapelar la via, i amb dues tirades de 60m tornem a ser a terra.
Jortx al primer llarg de la via de la RitaL'encertem de ple! Boira gairebé tot el dia, que no deixa passar el sol i en canvi fa que la temperatura sigui molt agradable. Llàstima que cap al migdia fins i tot passem fred a les últimes reunions...
Últim llarg de la via de la RitaL'objectiu era fer dues vies curtes de la part dreta de la paret. Comencem per la via de la Rita, ja que en Jortx estava enamorat de l'estètic esperó del primer llarg. No cal dir que gràcies a l'equipament abundant, la qualitat de la roca i l'entorn enboirat fa que aquest primer llarg es converteixi en una joia. Pas dur per sortir del desplom...
Mítica panxa de la via de l'IgnasiUneixo el segon i tercer llarg que ja surten una mica de l'esperó de la via i arribo al jardí. Recomanació personal: rapeleu! Nosaltres, que som innocents, seguim la via. Cal creuar el jardí central fins trobar una reunió d'un spit molt a la dreta.
Primer llarg de la via de l'IgnasiEl següent "llarg" són 3 metres de roca cruinxi i un altre bosc espés (això no surt a la ressenya, eh!). Finalment l'últim llarg té un tram central de placa força bo, però al final trobem una panxa on ha saltat un dels pitons i hem de fer un pas canalda power que déu n'hi do. Recomanable fer reunió al spit de després d'aquest desplom, ja que si no haurem de pujar fins dalt de tot de la paret i són 60m amb força fregament.
Tercer llarg de la via de l'IgnasiBaixem rapelant pels ràpels del jardí. El primer cal anar a buscar-lo al final d'una canal que ens queda a l'esquerra, en un arbre enganxat a la paret. El següent és la tercera reunió de la via que acabem de fer. Vigileu que cauen moltes pedres...
Sort de la següent via, que ens deixa sense paraules, que bona!, la via de l'Ignasi.
Murs finals de la via de l'IgnasiNo hi ha cap llarg que no tingui algun secret, molt recomanable. No és molt exposada, però has d'encertar-la a l'hora de navegar, si perds la ruta les coses es poden complicar. Trobareu una ressenya molt bona al blog de l'Edu.
Com que fa força fred, decidim rapelar la via, i amb dues tirades de 60m tornem a ser a terra.
Gorilas en la niebla.
ResponEliminaNo sabia que fessis escalada amb gent tan famosa.
Un dia amb el Kevin Garnett, un altre amb el Pelusa. Deu n'hi do!!!
Amb el que no hi ha manera de coincidir és amb l'Osbourne!
ResponEliminaAra que m'hi fixo no duia pas la samarreta del Pelusa a Canalda........
ResponEliminaOzzy cec!!
Veig que a vosaltres us va anar bé la boira, enhorabona per les vies!
ResponEliminaNormalment són més d'un altre temps...
Enhorabona per les vies.
ResponEliminaSento curiositat per saber on vas a l'estiu, potser a Itàlia a veure si tens més sort?
Per cert, ja veus que aixó va sobrevisquent tot i fer poqueta cosa eh!
Records.
Bona boira bona. Així les vies són més misterioses.
ResponEliminaEs veritat que no hi havia l'últim clau a la via de la Rita, vaig oblidar-me de dir-t'ho,:P sorry!
Per cert. Quan vulguis ja podrem tornar a quedar que ja estic lliure d'estudis i de tant en tant de les obligacions, jeje!!
Lluís Parcerisa.
Hola,
ResponEliminamolt bé Canalda, pero si no és ser massa agosserat et voldria fer una consulta sobre el maresme... Aquest divendres vull anar a algun racó del maresme (m'he baixat la teva guia -MERCI PEL CURRO-), pero només conec can boquet (i divendres vaig amb corda); busco ombra al matí, i cinquens i setens al mateix sector... que em recomanes??
Hola Lluís!
ResponEliminaOmbra al Maresme, és complicat, je, je, je... L'altre dia un company em va fer la mateixa pregunta, enganxo el mail aqui: " El Maresme està mancat d'ombres, tot i així, en teniu a petits sectors:
- Can Bronx (Cèllecs), no deixis de provar l'Action Mohawk
- Contravent (Cèllecs), la Zurullade i la Pibe Mongo són molt bones.
Aquesta última té una entrada de picats que surt 7a
- A Roques Noves sols hi ha ombra a la Dad pan ...
- Placa de la Locura (sol i ombra, però acceptable) i Sostre de
l'Ignasi, aquí no deixis de provar la Fisura Soledad i sobretot la
Cúmulo de Sensaciones (de lo millor del Maresme).
- Can Pallofa (Pineda de Mar), cutrillo...
- Roca Riera fins les 12h i la Ñapa y sigue tot el dia.
"
Per la varietat que busques, possiblement el millor és el sector Contravent a Cèllecs.
A tibar-li!!
Moltes gràcies per la info, figura. Que deu t'ho pagui amb molts encadenes (i molt poques lesions); ja veia a la guia que no hi ha gaires ombres... pero nomes els locals poden fer miracles... Merci.
ResponEliminaCaram amb la via de la Rita, els meus companys de cordada una mica més i em peguen quan estàvem a mitja repetició. En aquella mar d'herba es van recordar del comentari de "via recomenable" (Ballart dixit) llegit en un especial Canalda...no hi va haver manera de convercer-los que així ho havia vist escrit a l'article...
ResponElimina