dilluns, 7 de desembre del 2009

Pim, Pam a pam

"... L'Operació Montserrat va concloure el 12 de novembre de 1972, a Can Jorba. Aquesta masia va acollir a tots els assistents a aquell acte memorable. De bon matí començaren a pujar pel camí -que prèviament s'havia netejat i marcat- de la Coma d'en Pastor cap al serrat del Faraó fins arribar al peu de l'agulla Zanini. Dita agulla fou dedicada a l'amic i company de cordada de Josep Barberà que havia iniciat amb ell l'Operació. Fou la darrera agulla que s'escalà en l'Operació i, al cim s'hi col·locaren les ensenyes de les entitats que hi havien participat i el signe de la pau. Al mateix temps, es va fer una escalada col·lectiva a l'agulla de la Benedicció, on també es posà una creu ..." (Història de l'escalada a Montserrat, J. Fatjó i Gené)

Cim de l'Ag. Zanini el 12/11/72
V. Soto, M. Garrell, J. Barberà i L. Baró
(C) V. Soto

Així comença una petita obsessió per escalar aquestes dues agulles, veïnes de l'imponent Faraó, i de poder contemplar les esmentades creus. Diumenge aconsegueixo enredar al RoqueTony i enfilem la Coma d'en Pastor fins al peu de l'Ag. de la Benedicció.

El Faraó i al costat esquerra, l'Ag. de la Benedcció i l'Ag. Zanini

Per pujar aquesta petita agulla escollim una via d'en P. Forts & Co.: Un Tall de Lluna. És una aresta molt maca, amb roca excel·lent i perfectament equipada amb 10 spits i dos burils a la part de dalt. Surt tota en lliure, encara que a les ressenyes hi marqui un pas d'Ae. El grau proposat ja és el correcte...

RoqueTony iniciant Un Tall de Lluna

Al cim trobem la petita creu que es va afegir per a commemorar l'efemèride de l'Operació Montserrat i just al seu costat una reunió amb dos spits amb xapa de burí des d'on podrem rapelar (40 metres). Hem canviat els cordinos, però millor preveure navalla.

Al cim de l'Ag. de la Benedicció

Acte seguit hem enfilat una mica més la canal per trobar la via Traficant de Silenci de l'Armand. Aquesta via de dos llargs és com una Aresta Arcarons en petit. Té 5 spits per llarg i en algun tram s'ha de vigilar la roca.

RoqueTony al primer llarg de Traficant de Silenci

Hi ha un lloc especialment exposat passat el tercer spit al segon llarg, ull! A la reunió (rapelable i ben equipada) hi hem trobat una petita agulla (de les que jo anomeno Dits de Fàtima) on no ens hem pogut estar de pujar-hi.

Creus de les agulles, reunió d'època i dit de fàtima

Foto de la creu del cim de l'agulla Zanini, on encara es veuen les sigles del Centre Muntanyenc de Sant Cugat, però no la barra central de la creu. És curiós perquè tal com està ara la creu representa el símbol de la guerra que fa anys portaven els punkys per provocar els pobres hippies...

Al més pur estil Eddie sobre la Conca de Barberà
(Ja veieu que en aquest post tot va de Barberà)

Aquest matí, amb la Selene, hem aprofitat per baixar a Montblanc i de pas fer una petita ferrada que teníem pendent de fa un temps, la de la Feixa dels Coloms.


De ben segur que ella ja farà una explicació més realista al seu blog, perquè com podeu veure a la foto superior, jo sols estava preocupat per mi tesoooroooooo!

3 comentaris:

  1. És veritat, tens un aire a the Troopers però en Català,ja,ja.

    El pla Filigrana + Ag. Ossos quan vulguis.

    Records.

    ResponElimina
  2. You'll take my life but I'll take yours too. You'll fire your musket but I'll run you through.
    So when you're waiting for the next attack. You'd better stand there's no turning back.

    De quina cançó és aquesta lletra?

    ResponElimina
  3. The Trooper, clarament :P

    http://www.youtube.com/watch?v=jgqxQmAbTBc

    :P

    ResponElimina