Clint Eastwood es venia per un grapat de dòlars, nosaltres ho fem per un puñado de guías. Aprofitant el bon temps d'avui dissabte agafem la proposta d'Onaclimb (ara La Noche del Loro) d'enllaçar gairebé totes les vies de la part central de la Pastereta.
Fem més de 650 metres i més de 16 ràpels, començant sobre les 8:15h del matí i finiquitant el tema a les 17:30h. Com que hem escollit portar una única corda de 80m, tots els ràpels els fem en paral·lel i les vies amb un sol llarg a l'estil esportiu (descuelgue). Surt tot en lliure!
Afegeixo les fotos de testimoni, el llistat de vies fetes amb valoració i comentaris (l'ordre és el que hem seguit per fer-les):
Fem més de 650 metres i més de 16 ràpels, començant sobre les 8:15h del matí i finiquitant el tema a les 17:30h. Com que hem escollit portar una única corda de 80m, tots els ràpels els fem en paral·lel i les vies amb un sol llarg a l'estil esportiu (descuelgue). Surt tot en lliure!
Afegeixo les fotos de testimoni, el llistat de vies fetes amb valoració i comentaris (l'ordre és el que hem seguit per fer-les):
- Vilmanbar: Ideal per escalfar, ja que es troba molt assegurada. Cal saltar-se una primera reunió amb plaquetes casolanes i així surt amb tres "llargs" llargs.
- Josep Nieto: El rostoll del dia. Primer llarg amb roca una mica xunga i assegurances rares. Va excessivament aprop de la Funció Clorofílica. No portem res de material però no queda gaire exposada.
- Funció Clorofílica: Similar a l'anterior, però un pèl millor la roca, la més fàcil de totes.
- Asterixis: Una bona via de resistència que arranca entre la Lletra Negreta i el 7a de les assegurances lluny (#13 a la ressenya). Encara queda alguna presa per netejar i és d'anar fent, potser els passos més concentrats passat un bolt mal expansionat. Es fa en un sol llarg de 30 metres.
- Lletra Negreta: Ens l'esperàvem més fàcil. Un primer llarg contundent amb les assegurances no allunyades però sempre fent que l'escalada sigui obligada, per sort la dificultat baixa ràpidament. El segon llarg (si és que ha existit algun cop) ha estat gairebé menjat per la Pels teus ulls, cel. Pugem amb un llarg de 70 metres fins a l'última reunió de la Vilmanbar.
- Zoe: Una altra via d'un sol llarg (35 metres) on als primers 20 metres s'ha d'apretar, passos fins de pura pila. Molt equipada. Si us despengeu, aneu a xapar la reunió de la Cuèrvix i us evitareu anar a petar a la canal arbrada.
- Cuèrvix: La millor del dia. Primer llarg excepcional i segon recomanable. Assegurances a lloc, però sempre amb escalada obligada, molt bona!
- Sac de Paciència: Similar a l'anterior. A primer cop d'ull enganya, però també és molt bona, això sí, amb distàncies considerables entre assegurances i escalada obligada. Nosaltres no hem utilitzat material extra, però els friends petits són més que recomanables...
- Havana Club: L'única que ja havia fet. Segon llarg de pel·lícula i la resta de la via per fer metres. Vigileu els braços al segon llarg, que desploma! Del final del tercer llarg rapelem d'un arbre fins la reunió final de la Cuèrvix (vigilar les pedres)
- Pels teus ulls, cel: Acabem el dia amb aquesta via. Equipada amb bolts 8mm i que comença una mica estranya: bolt platejat, a la dreta un vell spit i després recte amunt. És d'anar fent i està prou bé. El segon llarg el fem arribar una altra vegada fins l'última reunió de la Vilmanbar.
Una bona trillada tot i que no arriba al nivell de l'anterior proposta d'Onaclimb ni als encadenaments de les cares nord del Joanfra i l'Eloi. Si us agrada escalar amb expansions, bona roca i sense patir gaire... proveu-ho, és un bon repte!
Vilmanbar, L1
J. Nieto, L1
Funció Clorofílica, L1
Funció Clorofílica, L3
Asteríxis
Lletra Negreta, L1
Zoe
Cuèrvix, L1
Cuèrvix, L2
Sac de Paciència, L1
Sac de Paciència, L2
Havana Club, L1
Havana Club, L2
Pels teus Ulls, cel , L1
Pels teus Ulls, cel , L2
Molt bones. Dissabte vam pensar en la Pastereta, sort que no ens vam apropar... estaven totes les vies ocupades...
ResponEliminaEnhorabona per l'activitat.
La de la dreta de la Cuervix es la Sac de Paciencia. Dues vies molt bones. Felicitats per la petita marató.
ResponEliminaEm trec el barret! Chapeau bous!
ResponEliminaBona activitat, però les primeres hores suposo que anàveu ben abrigats.
ResponEliminaTinc molt bon record dels temps de la Patereta amb en Joan Rovira, quan hi pujàvem quasi sense corriol i donant "el callo" sempre des de sota, però potser la meva preferida és la Sac de gemecs.
Quant a la Lletra negreta et puc garantir que sempre va tenir un segon llarg (tot i que la gent no el faci), i a l'Extrem de l'època vaig escriure: "... a un severo primer largo, le sucede un sereno segundo..." (fent un joc de paraules), que vam deixar pelat de xapes en respecte a la magnífica Aresta Brucs que passava a uns quants metres, i que a més recordo haver fet descalç perquè em fotien molt mal els peus d'apretar tant al primer llarg.
Des de fa temps, però, tinc sentiments contrastats pel que fa aquesta petita paret perquè ens han alterat dues vies. Fa anys ens van potinejar la Funció clorofíl·lica amb més espits i a sobre pintant-los, i fa poc en Paco Vargas obre una via sobre el segon llarg de la Lletra negreta i a tocar de l'aresta. Hauré de parlar-hi perquè crec que el seu currículum d'escalador i alpinista no es mereix una taca així.
Avui res més. Un altre dia ja continuaré explicant batalletes.
Ricard Darder
Ja, ja, ja... els gemecs eren els meus, ja, ja, ja... Tota la raó, Sac de Paciencia!
ResponEliminaRicard!, molt bona la Lletra Negreta / Sac de Paciencia i tota la raó amb la severitat del primer llarg, s'ha d'apretar. Respecte al segon ja ens vam imaginar alguna cosa així... vam intentar anar avançant per on el terreny manava, però al final els bolts se't tiren a sobre... No n'hi han gaires, però n'hi han...
A tibar-li!!
Felicitats, heu guanyat el premi. Era un projecte que teniem amb la T però hem arribat tard.
ResponEliminaEfectivament és Sac de paciència. Amb la T vem reequipar (canviar expansions per parabolts i res més) aquesta via i la Lletra Negreta (vem vanviar la miserable R1 que hi havia) (previ contacte amb Mr Darder).
Al meu entendre a la Pastereta s'han barrejat 2 tipus d'escalada, la dels equipaments justos però suficients i el retroequipament encetat amb la Vilmambar. I, a més, la pobre aresta S està plena de rutes que no hi caben. En fi, c'est la vie.
Felicitats
Pere F
nochedelloro y onaclimb
Veig que ja has començat l'entrenament...., esteu fets unes màquines! Si continues així arribaràs al juliol amb uns bon bessons!
ResponEliminaOstres, quina patinada això del nom del sac! A les hores que escric algun comentari ja no dono per a gaire.
ResponEliminaEl nom és del Joan Rovira que té un vocabulari popular molt ampli, i va voler fer esment del "sac de paciència" que havia de tenir en aquells temps per combinar uns horaris laborals duríssims amb l'activitat esportiva i la família.
A reveure
Ricard
Al costat vostre, lo nostre és una mariconada...felicitats pavuts!!...ja li comentaré al pavuprek a veure si també li motiva...jeje
ResponElimina