A l'anterior post ja parlava de l'estil d'escalada imperant a finals dels anys vuitanta a Montserrat, força concentrat a les proximitats del Monestir. Durant l'estiu vam rondar sobretot per la zona de Vagos, però ens quedava una assignatura pendent: el camí de la Sta. Cova.
Jacky Godoffe a Dolça Passió
Fa anys, uns quants tirant a molts, vaig veure aquesta fotografia del big-master Jacky Godoffe. La fotografia està realitzada, en teoria, entre el 86 i el 88, el sector es troba baixant cap a la Sta. Cova (La Vomitada) i la via en qüestió és la Dolça Passió.
K a Vitaminosis i panoràmica de la Vomitada
Doncs vinga, visita a un dels pocs sectors atraients d'aquesta zona. Go to La Vomitada amb els pobres devots enganyats: Carlota, Gemma, Marta, K i un servidor. Objectiu: Dolça Passió!
Quan arribem ja ens adonem del que serà el principal problema del dia: les assegurances són de mediocres a precàries (sempre parlant en termes d'escalada esportiva, clar!)
Carlota a Thor
Les vies (almenys les de la zona central del sector) són molt bones, però amb un altre problema afegit a l'anterior: estan molt sobades (no veia res igual des de Can Jorba - Guacamayo & Co.). El grau, estratosfèric, i això que St. Benet s'emporta la fama, però si una conclusió hem tret aquests dies és que St. Benet pot ser dur, Vagos és dur i la Sta. Cova és inhumana!
Ressenyes del T. Jiménez
Les reunions de moment són acceptables, dos spits oxidats amb anella o maillon. Dels dos se'n pot salvar un... vigilar els top ropes!
Us comento una mica les vies que vam poder provar:
Jacky Godoffe a Dolça PassióFa anys, uns quants tirant a molts, vaig veure aquesta fotografia del big-master Jacky Godoffe. La fotografia està realitzada, en teoria, entre el 86 i el 88, el sector es troba baixant cap a la Sta. Cova (La Vomitada) i la via en qüestió és la Dolça Passió.
K a Vitaminosis i panoràmica de la VomitadaDoncs vinga, visita a un dels pocs sectors atraients d'aquesta zona. Go to La Vomitada amb els pobres devots enganyats: Carlota, Gemma, Marta, K i un servidor. Objectiu: Dolça Passió!
Quan arribem ja ens adonem del que serà el principal problema del dia: les assegurances són de mediocres a precàries (sempre parlant en termes d'escalada esportiva, clar!)
Carlota a ThorLes vies (almenys les de la zona central del sector) són molt bones, però amb un altre problema afegit a l'anterior: estan molt sobades (no veia res igual des de Can Jorba - Guacamayo & Co.). El grau, estratosfèric, i això que St. Benet s'emporta la fama, però si una conclusió hem tret aquests dies és que St. Benet pot ser dur, Vagos és dur i la Sta. Cova és inhumana!
Ressenyes del T. JiménezLes reunions de moment són acceptables, dos spits oxidats amb anella o maillon. Dels dos se'n pot salvar un... vigilar els top ropes!
Us comento una mica les vies que vam poder provar:
- Fular: Via amb spits amb el cargol oxidat, però acceptables. Una entrada fina i després placa de bon fer per acabar amb grans cantells. Com a totes les vies del sector hi sol haver un pas tonto de peus per entrar a la reunió. Grau pròxim al 6a.
Dolça Passió- Thor: Aquí ja comencem a flipar amb les graduacions. La faig per escalfar i caic dalt de tot. Cal esperar a la Gemma perquè algú li faci el rot punk. Spits allen inox en prou bon estat, tot i girar gairebé totes les plaquetes. Primera xapa molt lluny i després de fer el pas dur. Aquí sí que ja es nota que els cantells principals estan molt sobats. Tot i això la via és molt bona, llàstima....
Gemma a Thor- Vithorminosis: Variant a partir de la primera xapa de l'anterior via. Difícil de traure a vista i totalment desaconsellable fer-la de primer. La tercera xapa està doblegada i amb el cargol a punt de petar. Costa situar-se al desplom i cal fer un llançament difícil de veure entre la tercera i quarta xapa. Això deu ser l'explicació de l'estat lamentable de l'assegurança citada.
Vitaminosis- Vitaminosis: Via boníssima, passos llargs, regletes, grans cantells, trencaclosques a la part de dalt, etc. Problemes: Cantells del desplom tan sobats com els esglaons del camí a la Mola (són d'ús obligat), i les assegurances degeneren conforme vas pujant. Inici amb spits del 10 TAK mòbils, després spits del 8 acceptables, oxidats i l'últim sortit. El rot punk va estar a punt, però la part de dalt és molt fina i no em vaig voler arriscar a volar sobre aquells spits.
K a Vitaminosis- Dolça Passió: L'objectiu del dia! Ejem... La màxima separació entre el fantàstic peu de via i el meu cos va ser de 50 cm. Entrada inhumana de microscòpiques regletes i monodits amb una sobamenta extrema. Impossible agafar-se! La via es veu igual de dura que de bona. Spits del 10 en estat acceptable, tot i això les xapes ballen... Requiescat in pacem "Dolça Passió".
VitaminosisDel sector també vam poder fer un 6a de l'esquerra (Manoca Fliflay) que té com a pas més dur xapar el quart spit, sobre un petit desplom. I just al costat de la Dapi també hi ha un altre 6a (Arnau) que entra en desplom i després segueix per un estilitzat esperó. Cal vigilar la tercera assegurança, que és un pitó molt precari.
VitaminosisUn sector que deuria ser espectacular fa 25 anys, però que en l'estat actual no val la pena ni pensar en un reequipament, almenys fins que no es trobi alguna forma de solventar el tema de les preses pulides (potser unes ratlletes de sika?, no sé...)
Últim sector del tour Old Style, última bufetada...
Que forta estava la joventut dels anys 80!!!
ResponEliminaEn tots els terrenys.
La solució a la sobamenta és venir a ple hivern i a -10Cº!
ResponEliminaSant Benet dur, Vagos molt dur i la Vomitada inhumà!
ResponEliminaLa sobamenta és tal que no sé ni si en ple hivern ho solucionaríem... millor no tornar-hi, ja, ja, ja
ResponEliminaFlipo que el 86 pogués ser un sector de moda... que forts que estaven!
ResponEliminaM'encanta això de "devots enganyats", je je je... On ens portaràs el proper cop? :)
La sort d'anar a aquests llocs és que després tot et sembla més guapo i de grau més assequible, oi companys? ;)
Felicidades por el Post, hace unos cuantos años y buscando el revival que siempre me ga gustado, mas de 10 años ara (joder, ya) hicimos durante varias semanas un Stage de acoso y derribo junto a Kalvin hasta dejar todo el Tocho de La Vomitada finiquitado, la que mas trabjao me trajo fue la Dapi, los cantillos picados infimos eran un calvario para mis dedos pero, acabo cayendo el Rothpunkt.
ResponEliminaes una escalada dura, mas parecido a un bloque, casi en apnea, y en la que bajas a punto de vomitar.
La que mejor sabor de boca me dejo fue Dolça Passio que pue encadenar en el dia, y la que me dejo la primera falange de un dedo dormido durante unas semanas fue la Vitaminosis.
Que grandes fueron aquellos 80', os recomiendo La Barreno, dos chapas, esta bajando hacia la Vomitada, por allí hay grandes joyas de la historia de la escalada.
Felicidades por este Revival
Ueps Mohawk..de no perdre's són les de la zona de la CRONICA de una VIOLACIÓN...el FUERA LO ROBINAO és MOLT BONA, i el 7a que caus damunt de les escales ( abans de aquest sector) també és guapo...de la FUERA crec que es pot muntar alguns dels 7b's i 7b+ a la esquerra...crce...no ho recordo clarament. Abans no hi havia antenes i les vam fer...ergo...igual estavem molt valents, o s'arribava a les cadenes...aquestes no crce que estiguin tant sobades!!!
ResponEliminasaluuuuut
PD. la dolça passió...i el sector en general...buf...no sé...a mi a la DAPI ni em cabien els dits ( com a CAN MASCLE) i la dolça pels pèls....res a veure amb MU's, PERANENSGRANS i CIA...
Stbenet és més dur...fijo...allà vies com TOPROPE serien 7a i la TRIPIS (7b) és menys dura que ossos com OPORTUNISTA o DE REFILÓN...i si proves ENDIVIA (6c+)al barberà o CARNE PODRIDA, o PLORONETS...fffff!
ja vé la fresqueta i anem a la Momieta gran....hehehe
Hola Jefe!
ResponEliminaDoncs quina pena de sector!, volia baixar un dia d’aquets...
Jo crec que te arreglo, però cal diferenciar si es sobamenta o puliment (pèrdua de porositat).
Pel primer cas, amb una neteja amb sabó especial n’hi ha prou.
Pel segon cas (que pel que dius, serà el mes probable) els francesos del COSIROC van tractar amb acid clorhídric les preses, desfà el carbonat i li torna a donar porositat a la roca.
No se si per internet va quedar registrada la concentració i temps d’aplicació, si no caldria fer proves amb alguna pedra del terra.
Sens dubte, es millor que resikar.
O be esperar unes decàdes per que la pluja torni regenerar ...
Doncs si Piju, quina llástima perquè ens arreglaria més d'una tarda. Tot i això, a tu que no tens gaires manies freekys, et recomano el 6c i el 6a, són boníssimes. Un cop passat el desplom, la sobamenta no es nota tant... El tema de l'àcid li havia sentit comentar al Luichy... a veure si el tema avança.
ResponEliminaTR, molts cops m'he mirat la part dreta de la Quilla (Asesinato Premeditado - Fuera lo Rubinao) i molaria reequipar-ho i fer un accés decent a la feixa (l'altre dia no hi vaig saber pujar...), però com està sobre mateix del camí, em fa una mica de mandra...
A tibar-li!!!
Sika ni se te ocurra.
ResponEliminaSi pones sika es para denunciarte , en serio.
El acido dejalo, que parece que ya has tomado bastantes...
Las vias sobadas, pues se dejan como estan. Entrena más , forma parte de su dificultad. Sera que has llegado tarde.... No des mas malas ideas, por favor.
Ah el proximo reportage que sera Secretivo, o Colonia Puig ja ja....
Sin rencor
Ja, ja, ja... cal agafar la ironia de les "ratlletes" de sika, home!!! Si no recordo malament està prohibit qualsevol tema referent a resines químiques a Montserrat...
ResponEliminaCom be diu en algun comentari ja he optat per l'opció que proposa l'anònim: no tornar-hi ;)
Pròxim reportatge?, doncs no sé... jo crec que un Margalef o Oliana, que està més de moda, no?
Apa, a tibar-li bous!!
Si ja ho diuen "A palabras necias, oídos sordos"
ResponElimina