"Dame tu fuerza, Pegaso!", per pujar vies "sin protección alguna". Je, je, je... que més voldria jo que pujar vies sense protecció, com "susodicho individuo".
JM al segon llarg de l'Aresta Ribas a l'Albarda
Dissabte vaig quedar amb en José Manuel i en Gatsaule per pujar dues vies curtetes que feia temps que els hi tenia ganes: l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda i la Sonata & Blue al Trencabarrals.
Tercer llarg de la Sonata & Blue
L'Aresta Ribas és una boníssima línia d'aquelles que espera pacientment un reequipament encertat, i com que el risc de no encertar-la és alt, doncs vam anar abans que els burils facin més pena. També s'ha de dir que la pitjor part se l'emporta el primer llarg, on la gent tira d'A0 i les plaquetes es ressenteixen.
Tercer llarg de la Sonata & Blue
Corren molts comentaris sobre la dificultat en lliure del primer llarg. A mi em va semblar una mica més difícil del que es proposa en moltes ressenyes, i fent unes quantes esses.
Últimes llums...
En resum, una via a tenir en compte per bona roca i bonic lloc. Trobareu una descripció més detallada del dia al blog del Gatsaule. L'altra via triada tenia l'alicient de l'últim llarg, un desplom a l'estil St. Benet. A més, va resultar que els dos llargs anteriors també eren molt bons!
Dídac a Penya Roja, La Riba
L'últim llarg el vaig aconseguir encadenar fins sortir del desplom, però ja en la vertical el buril em quedava tan a l'esquerra que vaig tenir que destrepar fins l'anterior per poder xapar-lo. Està clar que no es va obrir pensant en l'escalada esportiva actual. La resta del llarg és una meravella de grans còdols...
Ozzy al Clot del Boixar
La resta de dies he anat fent esportiva per diferents racons: La Riba, Montserrat, ...
Aquí deixo unes quantes fotos.
JM al segon llarg de l'Aresta Ribas a l'AlbardaDissabte vaig quedar amb en José Manuel i en Gatsaule per pujar dues vies curtetes que feia temps que els hi tenia ganes: l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda i la Sonata & Blue al Trencabarrals.
Tercer llarg de la Sonata & BlueL'Aresta Ribas és una boníssima línia d'aquelles que espera pacientment un reequipament encertat, i com que el risc de no encertar-la és alt, doncs vam anar abans que els burils facin més pena. També s'ha de dir que la pitjor part se l'emporta el primer llarg, on la gent tira d'A0 i les plaquetes es ressenteixen.
Tercer llarg de la Sonata & BlueCorren molts comentaris sobre la dificultat en lliure del primer llarg. A mi em va semblar una mica més difícil del que es proposa en moltes ressenyes, i fent unes quantes esses.
Últimes llums...En resum, una via a tenir en compte per bona roca i bonic lloc. Trobareu una descripció més detallada del dia al blog del Gatsaule. L'altra via triada tenia l'alicient de l'últim llarg, un desplom a l'estil St. Benet. A més, va resultar que els dos llargs anteriors també eren molt bons!
Dídac a Penya Roja, La RibaL'últim llarg el vaig aconseguir encadenar fins sortir del desplom, però ja en la vertical el buril em quedava tan a l'esquerra que vaig tenir que destrepar fins l'anterior per poder xapar-lo. Està clar que no es va obrir pensant en l'escalada esportiva actual. La resta del llarg és una meravella de grans còdols...
Ozzy al Clot del BoixarAquí deixo unes quantes fotos.
Clot del Boixar
Jortx al Clot del Boixar
Clot del Boixar
Jortx al Clot del Boixar
que bona la "somnis inox"!!!
ResponEliminaUn molt bon dia d'escalada i una bona lliçó de com es puja un bombo montserratí! A veure si hi tornem aviat!
ResponEliminaEl tal Pegaso, espectacular (per dir-ho finament) Quin personal, jajaja
ResponElimina