Després d'un mes aturat per problemes de salut, retornem a la jungla, com deien els Guns'n'Roses. De moment una ràpida re-introducció a base d'escalada esportiva i una petita sortida a Targassone com a fotògraf.
No m'agrada gaire explicar històries d'esportiva al blog, però així el mantinc una mica viu, esperant noves aventures verticals que tenim en ment i que realitzarem pròximament.

Les sortides de re-iniciació ens han portat al Pis d'Abaix del Balcó de Santaïna, on en Jortx per fi ha acabat d'equipar i d'encadenar la Tret al cor. Per la meva part, era la primera sortida després d'un mes de sofà i amb la calor que feia i l'efecte mirall de la paret, va començar amb males vibracions.

Després de tres intents a la Vaques Magres i de gairebé deixar-la per impossible, decidim fer la siesta sota un arbre, a l'espera de l'ombra. Ja en aquestes condicions, pim-pam encadenament sense problemes... l'astre rei i els passos complicats no solen anar junts.

Per acabar un top-rope ràpid a Cara Cremada i surt "a vista", doncs al final serà que no estamos tan mal. Pocs dies després, i ben apresa la lliçó del sol, anem a Collsuspina.

Un bon escalfament amb Balbina versió directa, i dos pegues a Atracció Integral que em deixen sense pell als dits, i és que igual la força no l'hem perdut, però el tacte dels gots de cocktails als que em sotmet la Selene no és el mateix que el de l'abrasiva roca del sector...

Rematem amb la Ganímedes i Güesfillos de Bordillos, que donada la seva llarga aproximació, no les havia fet mai. I quin pas ens amaga al final la Güesfillos...

Per donar per acabada la re-introducció, ahir ens vam escapar a buscar l'ombra a Bermulandia, és a dir a Mediona. Realment m'ho vaig passar molt bé fent aquestes explosives vietes equipades i treballades pel company Bermu & Co.
Festival d'escalada a vista, que ja tocava! Bones recomanacions del xef, forats francs, passos de bloc i assegurances properes...
Menció especial a dues bones línies Del dicho al hecho hay un Techo, l'única que es resisteix a vista, i Empacho de Gabacho, on un diedre desplomat de pinces farà les nostres delícies.
Doncs res, que ja torno a estar on-line, pròxim post amb més metres, que s'acosta l'estiu i ens hem de posar forts per visitar altres límits.
Ens veiem!
No m'agrada gaire explicar històries d'esportiva al blog, però així el mantinc una mica viu, esperant noves aventures verticals que tenim en ment i que realitzarem pròximament.

Les sortides de re-iniciació ens han portat al Pis d'Abaix del Balcó de Santaïna, on en Jortx per fi ha acabat d'equipar i d'encadenar la Tret al cor. Per la meva part, era la primera sortida després d'un mes de sofà i amb la calor que feia i l'efecte mirall de la paret, va començar amb males vibracions.

Després de tres intents a la Vaques Magres i de gairebé deixar-la per impossible, decidim fer la siesta sota un arbre, a l'espera de l'ombra. Ja en aquestes condicions, pim-pam encadenament sense problemes... l'astre rei i els passos complicats no solen anar junts.

Per acabar un top-rope ràpid a Cara Cremada i surt "a vista", doncs al final serà que no estamos tan mal. Pocs dies després, i ben apresa la lliçó del sol, anem a Collsuspina.

Un bon escalfament amb Balbina versió directa, i dos pegues a Atracció Integral que em deixen sense pell als dits, i és que igual la força no l'hem perdut, però el tacte dels gots de cocktails als que em sotmet la Selene no és el mateix que el de l'abrasiva roca del sector...

Rematem amb la Ganímedes i Güesfillos de Bordillos, que donada la seva llarga aproximació, no les havia fet mai. I quin pas ens amaga al final la Güesfillos...

Per donar per acabada la re-introducció, ahir ens vam escapar a buscar l'ombra a Bermulandia, és a dir a Mediona. Realment m'ho vaig passar molt bé fent aquestes explosives vietes equipades i treballades pel company Bermu & Co.
Festival d'escalada a vista, que ja tocava! Bones recomanacions del xef, forats francs, passos de bloc i assegurances properes...
Menció especial a dues bones línies Del dicho al hecho hay un Techo, l'única que es resisteix a vista, i Empacho de Gabacho, on un diedre desplomat de pinces farà les nostres delícies.
Doncs res, que ja torno a estar on-line, pròxim post amb més metres, que s'acosta l'estiu i ens hem de posar forts per visitar altres límits.
Ens veiem!



Haurem de passar pel balcó, tot i que em falta provar algu nes de bones del malpàs. A targassone hi ha ombra per anar-hi amb el nen? Vull anar-hi aquestes vacances!
ResponEliminaJa savia jo ke alguna cosa et pasava....malegro moltisim ke ja estiguis be!!!! i ara a reventar la pedra!!!!ens veiem....
ResponEliminasalut i roka!!!!
Ja tenia ganes de llegir alguna entrada nova i justament aquest matí he estat escoltant Welcome to the Jungle.
ResponEliminaM'alegro que estiguis un altre cop actiu.
Molts records.
benvingut de nou company, esperem amb delit les teves noves piades.
ResponEliminaSalut i endavant nanu
ELs dos primers blocs (el 6a+ i 7b+) els conec...el de la noia caient i del desplom NO, i el 6c del JOrtx a la fissura diagonal ( millor talonejant...kin bow)...
ResponEliminaQue guapo TARGA...
JM, Targassone és com una planicie amb pocs arbres, segurament si busques hi deu haver ombra, però no deu ser el que predomina, almenys als sectors més concorreguts, això sí, ideal nens!
ResponEliminaTranki, el bloc que surt la Carlota volant és un 6a que hi ha a la part alta del Dieux Païens, i la visera és un bloc molt poc visita al final de tot dels Dòlmens, però el vaig veure a la guia de Targassone i em va flipar molt.
Vinga, merci a tots!!
Merci a tots!
Doncs a veure si és veritat que trobem un dia per fer-ne alguna de bona, que ja toca!!
ResponEliminaAquest 6a és practicament la única cosa bona que vaig fer ahir a TARGA. Que dur que és el bloc!
ResponElimina