A una pista de gel de Calgary 88

Aquest dissabte, amb en Jortx, ens havíem proposat pujar a la Placa Tòtem del Clot de la Mònica, a Montserrat. La idea era anar agafant rodatge i metres per a altres projectes de més envergadura, i de pas fer totes les vies de la placa.

Primer llarg de la Tea 05

Vam començar a escalfar per la més assequible, la Senglar Eixerit. Mira per on aquests dies que he deixat d'escalar ho vaig fer amb una via del company Indi i avui tornem a començar amb una altra via seva. Està força equipada i va fent esses buscant el més evident. Tot i això nosaltres esperàvem una roca més foradada tipus Pastereta, i els primers passos ja et deixen clar que aquí s'imposa la finura montserratina.

Primer llarg de la Ladakh

Rapelem la via i ràpidament comencem la seva veïna, la Tea 05, del P. Forts. Aquesta ens agrada una mica més. El segon llarg és especialment bo, i ara sí, de grans forats. Llàstima que l'inici clar del dia ha donat pas a uns núvols més que amenaçadors... dubtes!

Primer llarg de la Ladakh

Com que a la Guia de la Plantació diu que la següent via és la millor del sector, tot i el cel, ens hi posem. El primer llarg de la Ladakh va pujant la dificultat poc a poc. A nosaltres els passos més difícils ens van semblar que eren els del flanqueig per entrar a la primera reunió.

Segon llarg de la Ladakh

L'inici del segon llarg és un bon desplom on hi ha menys forats dels que semblen. A mi em cal una bona apretada. La resta del llarg és anar fent, ens saltem la segona reunió i directament arribem a l'última.

Les vies que hem fet són molt similars, el cel no pinta bé, a mi em fan mal els peus (la falta de costum), i ara ens ve un 7b. La decisió és fàcil:"... anem a fer esportiva?... - Doncs vinga!..."

Fissura de la via Kurt Albert

Ens arribem al sector Clean is Good per preparar una possible retirada en cas de pluja. Allí fem la via Del Bastaix, on els bolts sempre queden molt a la dreta, però la part superior té una roca espectacular.

Acte seguit encadenem la seva via veïna, El Clan de l'ós cavernari, que no ens sembla excessivament difícil pel grau proposat, però la seqüència d'entrada és molt bona. I aquí deixem el tema del rodatge, esperant al pròxim cap de setmana...

Mondongo

Avui he "enganyat" l'Ozzy perquè m'acompanyés a Savassona. La idea era fer una vieta a la mole de St. Feliuet, que sempre m'ha impressionat pels seus colors i formes, i després rematar el matí fent una mica de blog. Bé, no ens enganyem, la idea era estrenar la guia, que la tenia molt nova!

Mondongo i concentració...

Al final hem pogut fer la via del Monjo, una bona placa tombada amb passos d'equilibri i la via Kurt Albert. Aquesta última és una espectacular fissura desplomada que ens amaga un pas de bloc sobre llastra precària dalt de tot del desplom. A mi m'ha semblat una via boníssima, però té la reunió petada. Així que millor baixar de l'últim químic (es pot reforçar amb uns burils).

Hem acabat el dia a la Pedra Fonten, on un servidor tenia moltes ganes de matar la Mondongo, el que ha estat una bona forma d'acabar el matí.