Vaya, vaya, como mola el volley playa...

Vaya, vaya, como mola el Volley Playa! El nou hit de l'estiu. I és que per si no ho heu notat: ja és estiu i fa calor!

I a l'estiu els graus pugen (els Celsius o els Kelvin, segons l'ètica saxona o sueca), en canvi a nosaltres ens sembla que baixen (els francesos o germànics, segons l'escala que practiqueu habitualment).

Ignasi al primer llarg de la SAME

Ahir, amb l'Ignasi i el Jortx, vam anar a fer una via que feia temps que teníem a la infinita llista de pendents: la Bosconero a la Proa (Montserrat). Tantes opinions havíem sentit d'aquesta via, i tant diferents... Bé, tantes no, teníem 5 opinions (no citaré noms), 3 de favorables i 2 de poc favorables. Així que havíem de desambiguar.

Primer llarg de la Bosconero

És una via de caire plitic (segons el Blog del barri del Moai, a 24/6/11). Nosaltres sols vam utilitzar un C2 i un tascó al primer llarg de la SAME, i un altre tascó a l'inici del primer llarg de la Bosconero. Els pitons els vam trobar normals, és a dir, que n'hi han de bons i n'hi han de cutres.

Primer llarg de la Bosconero

El primer llarg de la SAME el vam començar directament des del peu de via de la Titànic, seguint un bon arc fissurat on hi han dos burins. Més a munt ja es pot passar sense problemes a la canal original, una mica bruta i amb un buril entrant a la reunió.

Jortx al primer llarg de la Bosconero

El primer llarg de la Bosconero es deixar fer prou bé. Es pot xapar un buril de la SAME per evitar el factor 2 i després fissura equipada que ens porta al diedre característic, on a l'inici hi trobem un bon buril. Fins a la reunió anem seguint aquest diedre cec amb algun pas més fi a la zona central, però més fàcil del que marca la ressenya al nostre parer.

Ignasi al primer llarg de la Bosconero

Això sí, cal vigilar la roca, a priori bona, però una mica crostosa i liquenosa, tipus cara nord. La veritat és que quan vas pujant de primer t'agafes a algun bolo amb cara de pocs amics i quan el veus des de dalt t'adones que és molt més sòlid del que semblava. Es poden afegir camalots petits, però llavors tapes les preses de mà, a escollir.

Jortx al segon llarg de la Bosconero

El segon llarg de la via, tercer en conjunt, té un tram exposat sortint de la reunió. Els cantells són força arrodonits i és gairebé impossible de protegir. Com diu en Piju una bona opció per evitar aquest factor 2 és ajuntar els dos llargs de la via, suposo que caldrà ser molt curós amb les cordes si s'opta per aquesta opció.

Esportiva a l'ombra del Boixar

El mite de la via és deixar la fissura i sortir cap a la dreta, assegurat per un plom. A la ressenya hi marca un grau força "estratosfèric" pel que és en realitat. Bons peus i un pas una mica llarg a buscar un cantell gegant i fàcil de veure, no us deixeu intimidar... La resta és anar fent amb uns burils i una pitonissa fins abastar els bolts de la Titànic.

Dos ràpels i cap abaix que comença a arribar el sol... Canviem de destinació i anem a fer esportiva al Clot del Boixar.

Clàssica a la Sardineta de Dalt

Com que som uns pringats decidim baixar pel barranc de la Coma Baixa fins al sector, creiem que serà més ràpid i amb més ombra. Aquesta part baixa no té prohibició, però no es deu fer gaire per l'estat de les cordes... Total, que quan arribem al Clot del Boixar, el sol toca a les dues bandes, i ens refugien en unes vies noves sota els grans blocs. Bones vies de forats no sempre bons i a mig obrir...

Després matem la Caracràter en top rope que la pell dels dits ja fa molt mal. Un altre dia ja la farem com toca.

Clàssica a la Sardineta de Dalt

Les últimes dues instantànies són de la Sardineta de Dalt (St. Llorenç del Munt), on s'ha reequipat una pedalada i ara es pot fer en les dues modalitats. En lliure queda una via bonísima de grans cantells, algun llançament i placa fina dalt. Just a la dreta apareix una nova via, la Banalitats, amb una entrada desplomada força dura i de tipus puzzle. La resta de grans cantells.

Bones línies per als incondicionals de les vies curtes...