Ridi pagliaccio,... la commedia è finita!

Com cada octubre, sempre em toca pillar alguna que altra afecció de caire contagiós. I un cop passades les primeres hores sempre dedico la recuperació a el típic post infumable sols apte per a "miserables tatxaires".


Gairebé 25 anys separen aquestes dues ressenyes de Les Gaites. La primera apareguda al Desnivel nº26, publicitant l'alliberament de les vies clàssiques i l'apertura de noves. I la segona, de www.santllors.com, d'aquest estiu, després del rentat de cara general de les vies de l'esquerra, portat a terme pel Marcel.

A destacar de la primera ressenya, que apareix el grau obligat seguit del grau en lliure de la via. Molts cops no acaba de quadrar amb l'actual ja que moltes vies acabaven uns metres abans del que acaben ara. També és curiós l'ús de notació romana al dibuix, però afegint les lletres de l'escala francesa. Ai!, els inicis...


A dia d'avui ja puc dir que he fet totes les vies de caire esportiu de Les Gaites, però com podreu comprovar al llarg de l'escrit, no tinc gaires bones fotos, així que si algú en té de millors i les vol passar, quedarà molt millor el post.

I ara sí, parlem i descobrim els secrets de cada via, sempre des d'una vessant personal i possiblement feta des del carinyo que li tinc a un dels primers llocs on vaig anar a escalar... ara ja fa uns quants anys.

Boris Nikolàievitx Ieltsin

1.- Cati (6b): Magnífica via de l'Agustí que marca el punt on la roca deixa de ser cruixent i passa a ser acceptable per a l'escalada esportiva. Clàssica alliberada. Cercant el camí entre grans boles pètries i actualment prou netejades per donar sensació de seguretat a totes les seves preses. Molt assegurada i no obligada als passos més durs. He de reconèixer que fa anys em va sobtar la seva llargada i feia certa por despenjar-se pel mig del desplom. Actualment la longitud de la via ja és un estàndard de les vies de continuïtat, però a mi se'm segueix fent llarga... El segon llarg és una curta placa de 4c amb molt bona roca. Imprescindible!

2.- Eclipse Lunar (6b): Variant del segon llarg de la Cati. Curta i sobre roca molt bona seguint el desplom s'avoca sobre el buit. Fa certa impressió la sortida de la reunió i val a dir que jo no vaig saber trobar cap reunió al cim, així que tocarà improvisar sobre sabines.

3.- Perestroica (7b+): Potser la via més maca del sector. Inici just a la canal per un esperó vertical de passos tècnics sobre regletes i forats. Descans en una petita lleixa i desplom sobre una roca que combina forats i còdols de forma capritxosa. El pas clau el trobem en un llançament al sortir del desplom (vigilar si la cinta està posada ja que ens tapa el forat vital!). Després aguantar fins a la reunió sobre roca boníssima. Imprescindible.

4.- Boris Nikolàievitx Ieltsin(6b): Anecdòtica continuació de la Perestròica. Sempre sobre molt bona roca supera un primer desplom amb un pas de bloc, seguit d'una tombada placa amb assegurances força distants que no passa de 5b. Amb corda de 70m es pot baixar fins a l'inici de les vies, però cal estar atent ja que la corda arriba molt justa, millor una corda de 80m o muntar reunió a la Perestròica.

Primera part de la Paranoic-Man

6.- Renom-Olmedo (6a+): Clàssica alliberada. S'inicia amb una rampa que ens deixa a l'entrada de la cova de Les Gaites, aquest tram queda una mica exposat. Els passos més durs els trobem a l'entrar a la xemeneia que forma l'escletxa, però aquí sí que es troba perfectament assegurada. Un cop passat el tram més desplomat sortim a la placa de la dreta i enfilem cap a la reunió. El segon llarg és una fissura molt maca i equipada amb pitons que també val molt la pena. Dalt de la paret podrem buscar una reunió amb dos spits.

7.- Paranoic-Woman (6c+): Sortida lògica de la Paranoic-Man. Quan aquesta es desvia a buscar la bauma de la dreta, la Paranoic-Woman encara recte el desplom. A dia d'avui encara una mica bruta, ja que és l'última apertura portada a terme al sector. Pel grau proposat sembla ser que s'hagi d'encarar un xic a l'esquerra de la línia de bolts, ja que pel mig del desplom el grau puja amb escreix. Combinació de còdols i grans forats sobre roca molt punxosa.

8.- Paranoic-Man (6c): Temible via del Manuel López, que amb el rentat de cara es deixa fer. Inicialment la via constava de dos llargs, el primer acabava just sota els desploms inicials. En un posterior reequipament (no sé si per part del propi autor) es va pujar la reunió sobre els desploms inicials (actualment encara supera una última barrera de desploms). La qüestió és que fent honor al seu currículum el Manolo va posar un primer spit mooooolt amunt i a sobre va desaparèixer la xapa i sols hi havia el cargol M8. Quan la vaig fer per primer cop, un cop superat a pèl tota la part de roca cruixent, em va tocar xapar un petit cordino que envoltava el cargol del spit per fer uns passos sobre roca peculiar que no deuen baixar del 6b. La resta de la via van ser A0's... de la por que havia passat. (Veure comentaris)

Tot i ser una de les vies que té més tram de roca a estudiar, jo la trobo bona i ara es pot fer sense passar por. El secret es troba al primer desplom, on cal ajudar-nos d'una prominent banya a la nostra dreta per atansar unes regletes que ens permeten arribar a un bon cantell amagat després del sostre. L'últim (i nou) desplom cal encarar-lo des d'una gran llastra a l'esquerra i amb un llançament ja trobem bona presa.

Provant la Paranoic-Woman

9.- Pelarocks (7a/7a+): Entrada comú a la clàssica Garridos. Entrada al desplom sobre petites regletes i petits còdols que amb un parell de passos precaris ens permetran arribar a un gran forat, ja en una zona més vertical. El final és comú a l'anterior via. Bona via i factible a vista...

10.- Entrada a la 4ª dimensión: Em falta per fer, segon llarg amb burils.

11.- Garridos - Manolo (7b+/Ae): Una de les grans clàssiques de la paret, oberta amb burils de xapa inox casolana en bon estat i totalment factible en Ae. En lliure és una petita agonia de regletes i bidits trencatendons. No hi guardo gaire bon record, les meves politges encara menys. Complicada a vista, per tant mirar-s'ho una mica abans, especialment els xapatges.

Jortx a Dosis de Metal, abans del reequipament

12.- Quasimodo (7b): Actualment una de les més dures amb permís de la Perestròica. Abans de ser allargada fins superar l'última barrera de desploms el més difícil era el desplom inicial, que amb grans cantells donava pas a una placa on s'havia d'agafar alguna regleta. A dia d'avui un cop superat això hi trobem uns passos de bloc força durs. Quan se surt de la feixa hi ha una regleta per a dos dits que és la clau... i entrant a la reunió, hi ha un pas llarg de dues pedres negres complicat, però val a dir que amb un taló a l'esquerra et quedes força clavat... molt guapa!

13.- Dosis de Metal (7a): De característiques similars a l'anterior, però a la placa central una canal arrodonida amb bidits i regletes a les dues bandes fa baixar una mica el grau. Cal fer un pas per entrar a l'últim desplom, però després és un festival de grans cantells. Imprescindible.

Buscant la reunió de la Chochoflan,
abans del reequipament...

14.- Situación Angustiosa (7a+): Tant aquesta com la seva veïna per la dreta tenen com a comú denominador una placa central amb petites regletes que rellisquen força. La part de dalt no és difícil, però és un pas molt llarg, no sé jo si algú més baixet hi arribarà. De la reunió si t'estires agafes dos cantells dintre del llavi vermell, d'allí xapes, puges molt el peu dret a una petita lleixa i s'aconsegueix arribar molt justet a un super còdol de quars taronja, després cap problema fins la reunió.

15.- Chochoflan (7a+): Molt similar a l'anterior amb una placa bastant crispant de petits cantells i una quarta xapa que costa de xapar. La vam provar fa anys i encara estem buscant on és la reunió, per sort unes sabines al cim ho van solventar. Actualment ja no hi ha problema però encara ens caldrà una bona apretada de bons cantells per arribar-hi

16.- Súper Branques (6b): Aquesta línia marca l'inici de les vies més assequibles del sector, amb menys part de roca taronja i més curtes. La Súper Branques en concret és una via molt concentrada en superar el desplom mig fissurat a mitja via. Els còdols tenen un tacte estrany i són de mal agafar. Dos consells: no desdenyeu l'arbre per xapar el primer bolt i teniu en compte que al mig de la fissura s'hi troba un espectacular tridit. L'arribada cap a la dreta a la reunió és una mica exposada, però ja més fàcil.

Silver a Chochoflan, abans del reequipament

17.- Garbánzo Metálico (6b+): Oberta sense corda pel D. Vallhonrat, un estil que no ha fructificat gaire i que no sé si era amb assajos previs amb corda o a vista. Si era a vista... mare de déu quin patir!. I és que la via no és fàcil, pas contundent per sortir del desplom i placa a tenir en compte. Va ser equipada per error i per això actualment sols hi resten els espàrrecs.

18.- Solo SIXb (6b+): Tot i que sembla molt maca des d'abaix no us deixeu enganyar per les aparences, el més fàcil és la part del desplom. La sortida en placa sobre uns cantells arrodonits i l'obligatorietat dels passos (fregant l'exposició en algun punt) la fan una via curta però contundent, avisats esteu...

20.- Traficant de plastilina (6b): Curiosa via i no lletja equipada amb tres spits cadascun amb una xapa d'un color diferent. La part més dura es troba entre les dues primeres xapes. La reunió és cutre i millor fer-la a la de la Súper Branques. La via no és dolenta però necessita un reequipament i segurament allargar-la fins a ajuntar-se amb alguna de les seves veïnes de la dreta.

Silver a Chochoflan, abans del reequipament

21.- Súper Angie (6b): Entrada directa que enllaça amb el primer desplom de l'Angie. Forats i passos llargs sobre una placa lleugerament desplomada. Cal vigilar que el pas de l'aigua i dels escaladors han fet que rellisqui força, i la primera xapa està força amunt. Molt recomanable per variar l'entrada de l'Angie.

22.- Bufagaites (6b+): Via apretada entre l'Angie i la Súper Angie. Equipada amb spits amb xapa casolana i que segueix un degotall relliscós a l'entrada per creuar l'Angie i seguir per un desplom de regletes. Un cop superat el desplom, igual que les seves veïnes, els cantells són molt bons i la roca de molta qualitat.

Súper Angie

23.- Angie (6a): Durant anys un 5c de referència a Sant Llorenç i m'atreviria a dir que una de les millors vies en el seu grau de Catalunya. Una entrada ja polida amb tendència a l'esquerra ens deixa sota un desplom que se supera amb una gran bústia i tres cantells gegants de formes fàl·liques. La placa següent és d'anar fent sobre bones preses i que torna a desplomar un xic abans d'entrar a la reunió. Aquesta via marca l'inici de la part més utilitzada del sector. Tot i això la via és imprescindible!

24.- Parida Saltimbanqui (6c): Entrada directa a agafar el desplom que se supera amb l'ajuda d'un petit bidit amb forma de regleta i un llançament a un gran cantell de sortida. La placa final segueix la tònica d'aquesta part del sector. Via bona.

25.- Malas compañías (6b+): Via similar a l'anterior amb un desplom un xic més fàcil de superar, entrada força polida. Bona.

Equipant Això sembla un cony de dona

26.- Vertical Extrem (6c): Inici pel lateral d'una llastra força polida, pas complicat de regletes al desplom i placa fàcil. Com ja he dit aquestes tres vies són molt similars entre sí. Bona via.

27.- Súper Cucona (6a): Entrada directa a la Cucona. Inici amb una placa molt polida que amaga algun gran forat però que no ens lliura de fer algun pas precari sobre brillants còdols. L'arribada a la lleixa per sota la fissura ja és fàcil. Millor entrar a la Cucona per la següent via.

28.- Vicky (6c): Via amb cantells picats al desplom superior i que a més creua sense compassió la via Los Tiempos estan cambiando. Sols es salva l'entrada amb grans cantells que actualment és el millor camí per encara la fissura de la Cucona. Bona via si us agraden els rocòdroms...

Carlota a Súper Branques

29.- Cucona (5c): Via oberta sense expansións (A1) i que va ser "fussilada" a la part superior per la Súper Cucona. Tot i això la fissura i la posterior placa superior són molt maques, per mi una de les imprescindibles del sector, i millor si encarem la fissura per l'anterior via.

30.- Los tiempos estan cambiando (7a): Actualment amb burils i atropellada per la Vicky. La dificultat es concentra al desplom de la part superior, però es fa difícil saber si estàs escalant la Cucona o la Vicky. Via desballestada...

Silver a Dosis de Metal, abans del reequipament

32.- Això sembla un cony de dona (7a+): Dalt de tot de la canal hi trobem aquest petit bloc que amb dues línies ens recorda una mica a la Sardineta de Dalt. Roca molt foradada amb bidits i tridits però fort desplom. Llançaments i preses petits juntament amb una entrada una mica taquicàrdica a la reunió són els punts forts d'aquesta via. Recomanable si us agrada l'estil.

33.- Terminator (6c): Similar a l'anterior però amb menys desplom i poc obligada. Una fissura vertical ens ajuda a abastar els cantells que ens permeten arribar a la reunió. Recomanable si us agrada l'estil.

Súper Angie

I de postre, òpera!