Ahir tocava canviar d'esport i anar a fer una mica l'hereje a un dels entorns més macos del país. Sempre que vaig a fer alguna ferrada tinc el mateix sentiment: "que bé que m'ho passo però que lleig que queda tant de ferro penjat per les parets..."
 |
| Àngels al final de la Urquiza-Olmo |
L'objectiu era provar la que diuen que és la ferrada més difícil del país: la Feliz Navidad. Oberta al 2012 pels incombustibles Olmo - Urquiza.
Com que som uns vagos i després volíem anar a escalar una mica a Àger, optem per deixar el cotxe al castell de St. Llorenç i en 10' ens plantem al peu de la ferrada.
 |
| Joan Pera a la Feliz Navidad |
Què es pot dir d'aquesta ferrada que no pugueu llegir en altres blogs? Doncs que és un bon entrenament per aprendre a fer bloquejos. Sort que el primer pas ja marca, perquè si no segur que algú prendria mal algun dia. La part més complicada són els metres inicials, amb petits tubs a certa distància, on algú baixet farà una bona sessió de campus.
 |
| Un home feliç sortint de l'infern |
Un cop passat el primer gran desplom, on no es pot fallar amb la combinació correcta de mans, la cosa es relaxa. El mític tram de les anelles (escalada fàcil de IV) deixa pas a l'últim sostre, en aquest cas amb els esglaons més aprop que al primer. Més que recomanable portar una corda per si de cas...
 |
| Ferrada Urquiza-Olmo |
Com que bona part del grup va decidir que ahir no era nadal i no tenien perquè celebrar-ho, vam fer el nou final de la ferrada Urquiza - Olmo. Així aprofitant en un dia en fèiem dues. Aquesta no té res a veure amb l'anterior, tot i que l'ambient és força aeri i val la pena per les vistes.
 |
| Àngels al final de la Urquiza-Olmo |
En 5' tornem a ser al cotxe i optem per anar a menjar un bon entrepà i a saludar als coneguts a Àger, i deixem l'escalada per a un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada