Me quedé colgado! - Colgar, mot que segons la RAE pot tenir variats significats: "... suspender algo o a alguien sin que llegue al suelo; adquirir dependencia de algo o alguien; abandonar una profesión, actividad o hábito; dicho de un ordenador al bloquearse; nombre propio de una via situada en el Tocho del Pepe (Vagos, Montserrat), ..."
 |
| Salva G. assegurat per Josep B. a Me quedé colgado (1986) |
Bé, aquesta última definició és de recent incorporació al diccionari, tot i estar present en el clamor popular i citada a la bibliografia antiga (referència: "Montserrat - Guía de escalada libre, zonas de San Benet, los Vagos y Gorros", T.Jiménez'89).
Però aquesta última definició és tan important que pròximament si busquem al diccionari "colgar" sols hi trobarem "ver Me quedé Colgado - via".
 |
| Me quedé colgado, croll-version |
I és que si algun dia podeu provar-la ho entendreu, ja que en algun punt us quedareu "suspendidos sin llegar al suelo", passareu a tenir "dependencia" del seu encadenament, haureu d'"abandonar la actividad" de les altres vies per centrar-vos en aquesta, i de ben segur que en algun pas us quedareu "bloqueados" com li passa al meu ordinador cada cop que decideixo moure alguna foto al blogger.
 |
| Me quedé colgado, rotpunkt-version |
Fa més de tres anys, al 2010, ja vaig fer una entrada al blog repassant bona part de les vies dels Vagos i altres sectors propers que a l'estiu resten a l'ombra. En aquell moment, després de rematar totes les vies de la Roca del Càmping, vaig seguir la paret fins arribar al petit sector del Tocho del Pepe. Allò era la jungla, però veure que hi havia una via del Rubio ja em va deixar ganes de tornar-hi. L'estiu es va acabar i escalar a l'ombra ja no venia de gust. L'any següent no vaig aconseguir convèncer ningú perquè m'hi acompanyés i després ja va venir la lesió que em va deixar un any sense parets.
 |
| Me quedé colgado, rotpunkt-version |
Però no fa gaire, trobar el blog del Josep, em va fer traure-li la pols a aquella línia que feia anys em rondava pel cap. La idea inicial era reeequipar-la, així que fa unes setmanes m'hi vaig acostar amb tot el material i me'n vaig endur dues grates sorpreses: algú havia netejat el camí per pujar-hi directament des del càmping (moltes gràcies!) i els spits estaven tan bé que allí no calia foradar res més (spits M8 i M10 intercalats).
La vaig estar provant una mica amb el croll i els cutre-peus de gat que portava per equipar, i tot i l'aigua que regalimaven algunes de les seves preses ja em va semblar una via fantàstica. Sols calia enganyar algú...
 |
| Hagan sus apuestas, al Roc Colom. Una altra joia old style d'un altre incombustible, en J. Gil. |
A canvi d'un pot de mel de taronger i mig quilo de mató de Can Florí, no hi ha dona que s'hi resisteixi (bé, de moment sols tinc comprovat que funciona amb la meva, em podeu fer arribar les vostres vivències si ho proveu) i la pacient Selene em va acompanyar. Si amb les preses mullades gairebé em surt, en sec va caure al primer intent. I de tan content que estava fins i tot vaig tornar a fer-la per tenir alguna foto...
No us puc dir si la via és bona o dolenta, a mi em sembla una obra d'art, però fora ja dels moviments gimnàstics, de si és tal o tal grau, per mi és el tancament d'un cercle, el no deixar la feina a mitges, el comprendre que tal i com està la meva cama hi ha moltes coses que ja no podré fer, però n'hi ha d'altres que potser encara les podré fer millor... evolució o revolució?
 |
| Cerebros "des-programados", al Roc Colom |
Moltes gràcies generació-80 per obrir el camí i deixar aquestes joies!
Aprofitant la setmana santa, com es pot comprovar en alguna foto, també vam fer una gèlida incursió al Roc Colom (St. Llorenç). I vam aprofitar per tatxar el que ens quedava al Segon Pis (Collbató). A destacar d'aquesta última sortida la via 3 del Segon Pis Dreta (Si us plau, poseu-li noms a les vies que així queden molt impersonals), amb un pas de molta fe per encarar el sostre... brutal! (cada dia m'agraden més aquestes petites joies de 5 xapes!)
 |
| Castanyer de Can Cuch, l'arbre més gruixut del país? |
Felicitats pel rotpunkt, la recordo molt dura. Ha passat molt temps, en Salva tenia molt més cabell que ara, ara però apreta més que llavors, i jo tinc més cabells que ell però no apreto gens, je je. Passen moltes coses després de 25 anys. Amb les nostres errades però va ser una bonica època.
ResponEliminaSalut i bons rotpunkts
Bona aportació això dels cabells!, és l'efecte Anti-Sansón!, je, je, je...
ResponEliminaI felicitats a vosaltres per poder gaudir els inicis de l'esportiva!
Ostia! No diria que algú tindría interés en aquesta petita obra d'art de dificultat quan vaig estar desbrossant el camí d'accés l'estiu passat i treient-li la pols als cantos. Jo també he tancat un cercle amb aquesta ruta, que quan començava em quedava anys llum i quan podia fer-la,em tiraven enrera l'accés impracticable i el seu aillament (fins fa no tant era l'única del totxo).Així doncs, és de les durilles que em quedava per tatxar. I uns quants intents m'ha costat! 7b+ de l'época, la trobo duríssima. Sempre m'he dit que si l'escala de dficultat s'haguès basat en aquest referents, avui n'hi hauría molts menys vuités.
ResponEliminaPer cert, ojo amb els suposats espits del 10 (son dels industrials). I el cargol del 1er el vaig canviar per si de cas. per últim afegir que si xapes la R i continues fins on et quedes sense mans, tens un parell de tibades extra que la fan més interessant encara. Em venen ganes de demanar-li al Rubio permís per reequipar-la.
Enhorabona per l'encadene!
Moltes gràcies TopeBoe! (pel rentat de cara dels spits i com no, per la desbrossada, que sempre és feina ingrata!!)
ResponEliminaPel tema del reequipament, jo li havia demanat permís al Josep, i ja tenia tot el material inox, però com que vaig veure que els spits feien més goig que alguns bolts de les vies del costat (almenys aparentment), vaig decidir destinar-lo a altres línies més necessitades, je, je, je...
Per cert, ja que sembles un bon coneixedor de la zona, aprofito per preguntar. Has escalat al "Bordillo"?, l'altre dia em mirava com poder accedir des del Totxo del Pepe i es veia una bona selva (no sé si es pot accedir des de l'altra banda, pel Totxo Miopia), val la pena?
Vinga a tibar-li i a seguir tancant cercles!!
Bones, em sembla que arribar al Bordillo des del Pepe està impracticable. Jo provaría directament pel camí de st. Miquel, un corriol que porta a unes rampes per sota del Bordillo.
EliminaSi que he escalat en aquest totxet, i encara que és un altre rotllo comparant-les amb la "me quedé colgado", tenen la seva guasa...Tots aquests sectors tenen el seu puntillo, no son grans vies però el conjunt ofereix unes escalades força interessants i curtidores.
Com que sembles bastant devot a la recerca de petites joies, ja sabras que un recorregut per "Los Vagos" et fan tornar al cotxe amb els dits ben inflats i satisfet.
Vinga, salut i a disfrutar.
Francisquillo.
Osti, Francisquillo!, quin honor que hagis passat per aquest blog!
EliminaEm sembla que un dia ens vam veure, sota la "Tripis pa'mis tripas" recent reequipada, amb el Guille!
A tibar-li crack!
7b+ de l'època? renoi Josep, enhorabona que fins i tot molla gairebé la treus, segur que la cama no t'impedirà continuar apretant-li i pujant el grau.
ResponElimina